muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Tofla: la nissaga de Villalonga

La família paterna de l'escriptor Llorenç Villalonga procedia de l'antiga possessió alaronera de Tofla. El novel·lista en parla a la narració El llumí i a l'obra La Virreyna, basada en les memòries del seu besavi Miquel Villalonga Muntaner. També els paisatges de Tofla apareixen en el mite de Bearn.

Començam a caminar a l'entreforc de la carretera que comunica Lloseta amb Alaró (Ma-2110), amb el camí d'Almadrà i el refugi dels Tossals Verds, indret situat al terme municipal de Lloseta però molt a prop de la partió amb Alaró. En aquest punt inicial, deixam el camí d'Almadrà a la dreta i, per l'asfalt de la carretera, ens dirigim cap a Tofla. Ben aviat, a l'esquerra queda el camí de Son Bonifai, per on passa la partió dels esmentats termes municipals. Entram així a la contrada de Tofla, ja dins Alaró. Alguns metres més endavant (al quilòmetre 6,900) deixam a l'esquerra el camí de Can Negret.

Per l'estreta carretera i amb atenció al trànsit, que no és gaire dens, pujam per la costa de Tofla. A l'esquerra, l'ascens ens aporta una bona vista alterosa. Ja ben amunt, a prop del km 8, observam a l'esquerra la casa de l'hort de Can Sec. Llorenç Villalonga l'esmenta breument: "La casa de l'hort de Can Sec de Tofla és moderna, la féu el meu besavi el 1840".

Un poc més amunt, a l'altura del km 8,400, assolim el coll que separa la contrada de Tofla de la de la vall Socorrada, avui Son Grau d'Alaró. En aquest punt abandonam la carretera i voltam a l'esquerra, pel camí de Tofla. És un camí de carro, sense asfaltar. Poc després franquejam una barrereta oberta, passam sota els cables d'una línia elèctrica i deixam a l'esquerra una caseta. A la dreta els pins dominen l'estatge vegetal, mentre que a l'esquerra hi ha oliveres i garrovers. Per un camí relativament planer, observam a l'esquerra les cases de l'hort de Can Sec i la carretera que hem recorregut. La pujada es fa un poc més evident i, quatre o cinc minuts després, passam vora unes penyes altes que s'aixequen a la nostra dreta, mentre que cap al nord, girant l'ullada cap enrere, s'estén una vista molt ampla vers el puig de l'Alcadena i el puig Major.

Ens movem entre oliveres, garrovers i ametlers, mentre el nord-est de Mallorca compareix davant la nostra vista. Set o vuit minuts després de les penyes altes, passam sota els marges de Can Sec, amb quatre marjades ben treballades que s'alcen a la nostra dreta. Un revolt a la dreta ens deixa vora el nucli central de Tofla: les cases de Can Sec i Can Jeroni Vell.

A la dreta del final del camí s'estén la carrera de Can Sec, amb lledoners ufanosos i un noguer. Les cases tenen dues plantes d'alçada i portal rodó adovellat. Més a l'esquerra, les cases de Can Jeroni Vell tenen façana de dues plantes. El portal forà és d'arc escarser i té una carrereta amb emparrat al davant. L'angle de la dreta mostra un carreró que comunica amb l'antiga clastra de les cases de Tofla, amb la paret posterior de Can Sec que es veu a la dreta.

Tofla fou una alqueria islàmica. El 1348 es documenta la "possessió episcopal i capitular de Tofla"; el bisbe de Mallorca en tenia l'alou i hi passava algunes temporades. El primer Villalonga que s'hi documenta fou Joanot Villalonga, que el 1484 comprà la possessió. L'antiga finca s'establí al segle XVII. Així, als Estims d'Alaró de 1685, Tofla apareix dividida en sis propietats, la major de les quals era de Jeroni Vilallonga i es valorà en 4.600 lliures. El darrer propietari de Tofla de la família Villalonga, Antoni Armengol i Villalonga, va vendre Can Sec de Dalt el 1966 i regalà l'arxiu familiar al seu cosí Llorenç Villalonga. Avui les dues cases són propietat dels senyors Antoni Coll i Agnès de Tofla, als quals agraïm les facilitats donades per a la visita i els quals felicitam pel seu gran amor a la terra que descrivim.

Són molts els fragments de La Virreyna en què Llorenç Villalonga evoca Tofla; aquí en tenim un: "Aquests llocs, que després he volgut poetitzar sota el nom de Bearn, fins al punt de descriure dins la clastra dos canons de bronze que mai no han existit, més que una possessió semblen constituir una comarca i més que unes terres immòbils li feien pensar a don Miquel en un organisme bellugadís i fabulós que assimila allò que el rodeja per a convertir-ho en substància pròpia i que perd al mateix temps bocins de la seva integritat per a recobrar-la més tard, com un dragó perd la coa que li tornarà a créixer; i així, dins la fugacitat de les coses, constitueix l'immutable, simbolitzat per un nom, igual que en les religions o en les històries de màgia. Un nom que es compon d'altres noms que el defineixen i el diversifiquen: Can Sec, Can Negret. (...) Tofla no sols minvava i creixia alternativament, sinó que aquests canvis afectaven també les tres o quatre famílies, sempre les mateixes, que sortides del mateix tronc s'apoderaven de les terres o les cedien a successives generacions de Villalongues d'Alaró, Muntaners de Bunyola i Gelaberts o Gilaberts de Binissalem, que s'alternaven amb periodicitat".

Des de Can Sec i Can Jeroni Vell, tornam enrere pel mateix camí. Pel camí principal de les finques, arribam a la carretera de Lloseta a Alaró. Ja per sobre de l'asfalt, davallam la costa de Tofla i, prou més avall, deixam a la dreta la barrera de Can Negret i el camí de Can Bonifai. Ja dins el terme de Lloseta, acabam la passejada precisament en el mateix punt en què l'hem començada.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pau, fa 8 mesos

Gaspar, bona feina, però no trobes que s'hauria de restituir el cognom històric i tradicional, des de sempre, de Vilallonga, en lloc de la forma acastellanada que s'ha acabat imposant?

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris