nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Una volta pels patis de la Llonja

Palma gaudeix d'un patrimoni arquitectònic excepcional, entre el qual ressalten els patis dels casals senyorials, d'estètica singular, testimonis de la història i la vida en l'època medieval, moderna i contemporània a Ciutat. Aquest itinerari ens condueix per alguns casals fonamentals de la Palma baixa que obren les seves portes amb motiu de les festes del Corpus.

Començam la ruta a la plaça de les Drassanes, on es troba Can Chacon (1), actual Conselleria de Presidència i Esports, que en el segle XVII va pertànyer a l'enginyer Martín Gil de Gainza i en el segle XVIII a la família Chacón-Manrique de Lara, que amb el temps emparentaren amb els Cotoner-Despuig, marquesos d'Ariany. A més d'un bell pati que fou reformat l'any 1984, en destacam la loggia de set arcs de mig punt amb columnes amb capitell jònic que dóna al passeig Sagrera.

Can Marcel (2) és un casal d'origen medieval, temps enrere conegut com Can Palou, perquè fou propietat del canonge Hug de Palou en el segle XVI, i Can Mesquida, perquè en el segle XVIII fou propietat d'aquesta nissaga de mercaders. A mitjan segle XVIII, el casal va passar a mans del mercader Claudi Marcel, qui en reformà el pati, amb columnes d'estil toscà que recolzen bells arcs rebaixats. Can Llull (3) el més significatiu del seu pati és la columna central de reforç, tal volta afegida en el segle XIX.

En el carrer Montenegro es conserven tres belles mostres de patis barrocs. El primer és Can Ripoll (4), actual seu de la Conselleria de Turisme, que temps enrere va pertànyer al mercader Antoni Binimelis i passà en el segle XVIII a la família Ripoll, i en el segle XIX als Verd-Mayol. El pati mostra pilastres de marbre amb capitells de tradició jònica i una escala amb barana de ferro amb balustres plans que acaba amb una galeria d'un sol arc que mira cap al pati. El casal de Can Montenegro (5) ja existia en el segle XV i va passar als Despuig a principi del XVII. El comtat de Montenegro va ser atorgat l'any 1658 pel rei Felip IV a Ramon Despuig i Rocabertí, cavaller de l'orde de Calatrava i capità de cavalls i cuirasses del Regne de Mallorca. Al capdamunt del portal forà, hi trobam el gran escut del comte, nomenat gran mestre de l'orde de Sant Joan de Malta (1737). Una reforma important tant del pati com de la façana donà al casal un caràcter barroc. En el pati ressalta l'enteixinat de fusta del vestíbul, les columnes dòriques embegudes en una paret de construcció recent, l'escala de pedra de tres trams i la galeria d'arcs de mig punt. Just davora, en el número 6, es troba Can Cabrer (6), que entre els segles XVII i XIX va pertànyer a Can Montenegro, i del qual es diu que hi va néixer el cardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813). La construcció és del segle XV, els arcs i pilars són originals del XVIII, i la façana i el pati són del segle XVIII amb una reforma del XX.

Entram en el carrer de Sant Feliu, on ens trobam dos interessants edificis renaixentistes. Can Sales Menor (7) és un casal d'origen medieval amb interessant façana modificada entre 1591 i 1602 pel seu nou propietari, Jeroni de Sales, qui l'adquirí de Miquel Joan de Sant Martí. En el mateix segle XVII, els Sales passaren a habitar Can Pacs-Fuster i en aquest edifici s'instal·là una branca de la família Cotoner. Actualment, pertany als Missioners dels Sagrats Cors. La façana actual, de final del segle XVI, presenta elements renaixentistes i motius ornamentals manieristes, com els estípits antropomorfs del portal principal, que representen les figures d'Adam, amb ornamentació vegetal, i d'Eva, amb la serp. L'entaulament del portal presenta un relleu adaptat a la peanya còncava de la balconada. Les obertures de la planta noble, amb balconada, presenten escuts, rostres humans i angelots. Les Carasses (8), també coneguda com Can Pavesi o Can Belloto, fou obtinguda l'any 1606 pel jurista genovès Joan Francesc Pavesi com a pagament d'un plet, qui reformà completament la casa abans de 1620, any de la seva mort, com mostra la inscripció.

Poc més tard hi visqué Domenico Belloto, mercader enriquit amb el comerç de blat a compte del Gran i General Consell, que obtingué el títol de ciutadà militar l'any 1635 i el de cavaller el 1644. És un bon model de façana manierista, amb influències genoveses. Hi destaquen les màscares monstruoses i la cara amb la llengua treta, que donaren lloc al nom popular de la casa i al de tot el carrer de Sant Feliu, les Carasses, que semblen inspirades en el tractament iconogràfic del palau Zuccaro, de Roma, datat l'any 1593. Sota l'escut dels Pavesi i sobre la carassa principal es pot observar la inscripció Eundo, que ha estat objecte de controvèrsia i de comentaris fantasiosos. Una opinió relaciona el missatge epigràfic amb l'origen estranger i viatger del propietari; una altra versió planteja el caràcter esquerp del nou senyor i les desavinences amb els veïns de tal manera que la paraula eundo equivaldria a "per al que passi".

Acabam el recorregut a Can Weyler (9), actualment seu de l'Associació per a la Rehabilitació del Casc Antic (ARCA). Conserva una bella façana gòtica del segle XIV, de tres plantes (planta baixa, planta principal i porxo), amb arc de mig punt a l'entrada, set finestres coronelles -les quatre del segon pis i la central de la planta noble són originals, mentre les altres dues varen ser reconstruïdes el 1991-, i motllures horitzontals marcant els ampits de les finestres i les impostes dels capitells. De l'interior en destaca la gran sala de la planta noble, que inclou dos arcs apuntats. Just enfront trobam Can Muntaner (10), que conserva vestíbul amb enteixinat i sol empedrat, arc escarser que comunica el vestíbul amb el pati un interessant capitell amb figuració animal. Deixam per a una propera sortida més patis de la Palma Baixa, com els que podem trobar entorn del Born i dels carrers Concepció i Sant Jaume.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris