muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Lorenzo: «Sé que estic triomfant a la vida»

El mallorquí es declara un pilot més complet i madur, menys preocupat per la imatge que ofereix

A tres dies del vuitè gran premi de la temporada, a Donington Park, Jorge Lorenzo, vigent campió del món de 250cc i actual líder del Mundial, viu als seus 20 anys el millor moment de la seva carrera esportiva: amb 36 punts d'avantatge sobre Andrea Dovizioso, el mallorquí es declara un pilot més complet i madur, cada vegada menys preocupat per la imatge que ofereix al públic i únicament centrat en el seu gran objectiu, revalidar el títol. Esforçat per oferir la seva imatge més prudent, més enllà de les pistes, on manté viva la seva ferocitat guanyadora, Lorenzo reconeix que cada vegada es preocupa més per créixer com a pilot i menys de l'opinió que la gent tingui sobre ell.

«Cada vegada em preocupa menys caure millor o pitjor a la gent», admet. «L'important és que cada un segueixi el seu camí, sense aparentar ser qui no és. Personalment, sé que estic triomfant en la vida, som jove, em va tot bé i tenc salut. I la resta, és trivial». Lorenzo sap que encara està formant-se com a pilot. «Cada dia em divertesc més, em vaig formant i sé que arribarà el dia en què no m'anirà tan bé, així que ara em toca divertir-me». Entre altres aspectes, treballa el pilotatge sota la pluja: «molt aviat seré un bon corredor en pluja. Córrer en banyat suposa un 80 per cent de cervell i un 20 de tècnica», explica. La progressió de Lorenzo és inherent a la seva trajectòria esportiva. «Potser no he millorat gaire en la velocitat en els últims quatre anys, potser mig segon o un segon», sosté, «però abans, per fer els temps que faig ara, queia moltes vegades. Ara em resulta més fàcil. Ho faig més fredament». Lluny de la moto, Lorenzo també viu temps de canvi. «Dels 15 als 20 anys, l'evolució de la personalitat és molt gran; dels 20 als 25, cada vegada menys. Crec que cada any aprens menys coses que l'anterior. Ara estic en una etapa de molt canvi, jo ho not, estic formant-me la personalitat, he madurat, pens més les coses, sé el perquè de les coses i això és un avantatge».

Encara que el balear s'inclou entre els pilots «amb talent» dels circuits, reconeix que ha de continuar creixent en diversos aspectes, «ser més intel·ligent, treballar millor en la posada a punt de la moto i ser més complet. El talent el tenc des dels tres anys, però he de treballar la resta dels factors». Amb certa fama de pilot difícil, la seva sinceritat li ha provocat certes enemistats a l'«àrea de preparació», però Lorenzo no creu que el món del motociclisme sigui una contínua font de tensions. «De vegades es diu que no tenim amics entre els pilots, però això és mentida. Quan ets jove, et cremes per tot i ets molt egoista; però per exemple, Alex Debón és com el meu germà. Que algú sigui el teu rival directe no vol dir que t'hagis de portar malament, encara que de vegades ha coincidit que cada un va a la seva bolla».

Lorenzo, igual com altres esportistes d'elit, sembla respondre a un perfil massa maniqueu. L'afició l'adora o l'avorreix. «Pots intentar millorar la percepció que els altres tenen de tu, però amb això hi neixes. Hi ha gent a la que li costa horrors superar la timidesa i hi ha gent més comunicativa. Cada un té la seva personalitat, però l'important és que hi hagi molts personatges i que la gent pugui elegir entre ells», explica. Sobre dues rodes des dels tres anys, quan el seu pare, «pilot i mecànic», li va construir «amb quatre ferros» una moto artesanal, Lorenzo es declara fidel admirador de l'italià Max Biaggi, la seva gran referència al món del motociclisme. «Sempre serà el meu ídol. Sempre he estat una mica rar en el tema dels ídols; de petit era de l'Ajax d'Amsterdam, però no s'ha de ser cec i reconec que Valentino Rossi és el millor pilot de la història», explicà el campió del món de 250 c.c.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris