muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Quan la reforma de l’Estatut de Gernika es glaçà

L’Estatut de Gernika s’aprovà l’any 1979 i fou una de les conseqüències del forn polític de la Transició. Després de la mort de Franco, la societat basca estava permanentment mobilitzada: un fort moviment pro amnistia, el moviment antinuclear, per l’autogovern o la independència, el moviment obrer, la dura activitat armada d’ETA... I un dels fruits d’aquesta olla gegant fou l’Estatut de Gernika.

22 anys després, el lehendakari penebista Ibarretxe decidí que aquesta eina no servia per a respondre als reptes del segle xxi i l’any 2001 presentà el Pla Ibarretxe —la reforma de l’Estatut—, després del fracàs de l’aposta abertzale de Lizarra-Garazi, amb l’alto el foc d’ETA trencat i el conflicte, en un ambient dur. L’any 2004 el Parlament basc aprovà el nou Estatut polític. Batasuna, que era la principal força de l’esquerra abertzale, s’hi oposà durament, però, al final, al Parlament hi donà els tres vots favorables que havia de menester.

El lehendakari Ibarretxe presentà la reforma al Congrés espanyol, però aquest ni tan sols no l’admeté a tràmit. No és fàcil un menyspreu més gran a la voluntat d’un parlament: ni tan sols l’admeté a tràmit. Fonamentalment amb la bilateralitat i el dret de decidir com a bases, l’Estatut nou feia passes molt importants en l’àmbit de l’autogovern, àdhuc amb to de relació confederal. Però fracassà; Madrid no estava disposat a acceptar-lo i també dins l’esquerra abertzale augmentaven les discrepàncies, tant pel que feia al pla com al model per a sortir del conflicte, tal com es veuria després clarament.

Fora del Parlament, l’intent de Loiola

L’any 2006 arribaria la nova pista d’aterratge: ETA declarà un alto el foc i hi hagué negociacions a Loiola entre el PNB, Batasuna i el PSE-EE. També aquí l’autogovern del País Basc fou clau en les negociacions i s’aconseguí un preacord sobre el dret de decidir i l’òrgan unificat entre la Comunitat Autònoma Basca (CAB) i Navarra. D’ençà d’aquell assaig a Loiola fins avui, la roda de la reforma de l’Estatut ha perdut força any rere any, també, paradoxalment, després de l’anunci d’abandonament de les armes per part d’ETA, l’any 2011.

L’any 2008 el lehendakari Ibarretxe volgué sotmetre a consulta ciutadana el nou Estatut aprovat pel Parlament basc, però el Govern espanyol li ho prohibí i el seu partit mateix no mostrà gens d’interès a continuar. Aquí acabà l’intent d’Ibarretxe. No el seu esperit, però, i l’any 2018, en els principis d’acord subscrits pel PNB i EH Bildu aparegueren moltes branques del pla Ibarretxe, moltes de les quals proposades ara per EH Bildu.

L’any 2012 el PNB presentà Iñigo Urkullu com a candidat a lehendakari a les eleccions al Parlament i prometé una reforma de l’Estatut de Gernika pel final de la legislatura. No complí la promesa. Al programa per a les eleccions al Parlament de 2016 prometé una altra vegada la reforma, i ara n’hi ha hagut un intent. Una altra cosa és de quina mena.

Principis, sí, però sense text articulat

L’any 2018 EH Bildu i el PNB conclogueren un acord sobre els principis per a la reforma de l’Estatut, els quals, fonamentalment, estaven continguts en el Pla Ibarretxe. Ara, basant-se en els principis del concert econòmic com a base, s’oferia un concert polític a Espanya, amb la relació bilateral i el dret de decidir com a fonaments. I la col·laboració entre EH Bildu i el PNB s’acabà en els principis, car després no hi ha hagut cap esforç per a dur-los a un text articulat, tot i que l’àmplia majoria de les dues forces parlamentàries (48 escons de 75) ho feia possible. A més, les forces favorables al dret de decidir —PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podemos— sumaven 59 vots.

Primer es deixà l’elaboració d’un text articulat en mans d’una comissió d’experts (un per cada partit parlamentari) que no tenia relació amb els principis acordats pel PNB i EH Bildu. El PP designà Jaime Ignacio del Burgo; això ho diu tot sobre el grau d’acord que hi podria haver. O dit altrament, aquesta comissió ha estat el termòmetre de la voluntat mostrada pel PNB de compondre un text articulat. Així n’ha estat també el resultat: no hi ha hagut acord; al desembre de 2019 cada expert presentà la seva proposta i el Parlament ha deixat una altra vegada el tema per la pròxima legislatura.

L’Estatut de Gernika s’aconseguí amb la pressió de l’època de la Transició. A l’època del Pla Ibarretxe, el dret de decidir i l’autogovern apareixien estretament vinculats a la resolució del conflicte, com es veié a les negociacions de Loiola. Avui dia, quina pressió té l’olla de l’autogovern? Des del punt de vista de la societat basca, cap. Vist l’entusiasme que desperta en aquest moment entre els ciutadans, a la reforma de l’Estatut li pot passar com al gripau que mor més per fred que per calor. Si ningú no atia el foc, heus aquí una hipòtesi imaginable: que el desig es glaci del tot durant els pròxims anys. Però hi ha una altra hipòtesi: que el PNB i el PSE acordin unes bases noves per a la reforma i que, al final, les materialitzin. Això sí, vista l’empenta centralista de Madrid, potser fent marxa enrere en els continguts de l’Estatut de Gernika.

Argia, 30 de juny de 2020

https://www.argia.eus/albistea/estatutuaren-erreforma-izoztu-zenekoa

Traducció: Daniel Escribano

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris