algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
18°

Jordi Armadans: «Tota temptació d'islamofòbia seria acabar complint les expectatives i voluntats d'Estat Islàmic»

28-06-2013

Aquest dilluns hem entrevistat Jordi Armadans, per parlar dels atacs de divendres a París i dels efectes que poden tenir.
Armadans és politòleg, periodista i analista en temes de seguretat, conflictes, militarisme, desarmament i cultura de pau. Director FundiPau (Fundació per la Pau), membre de la Campanya Armes Sota Control i membre de la Junta Directiva de AIPAZ.

Per què es produeixen en aquest moment els atacs a París?
Estem en un procés en el qual hi ha una participació de França entorn de Síria, amb uns objectius del qual seria objecte Estat Islàmic i en tot aquest context hi ha amenaces prèvies i intents, en altres contextos. D'alguna manera podia ser certament previsible, hi havia una sèrie d'informacions que apuntaven que alguns països podien rebre algun tipus d'atemptat. França era un d'ells. Malauradament, s'ha produït. Potser amb una intensitat i una virulència mai vista, però no era una cosa que fos imprevista.

Dissabte mateix, el primer ministre francès, Manuel Valls, feia unes dures declaracions en les quals afirmava que s’està en guerra. Ahir, a darrera hora del vespre, l’Elisi feia públic que l'aviació francesa havia bombardejat la ciutat siriana de Raqqa, ocupada pels jihadistes. Una resposta molt ràpida per part de França...
Sí, d'alguna manera és el què passar en aquests casos. Hi ha una actitud de força per part de l'estat afectat, una mica amb la voluntat de donar una imatge de fermesa, de contundència. El què passa és que també ens hauríem de plantejar fins a quin punt aquestes respostes que semblen més voler donar aquesta imatge, realment són efectives pel que a la lluita contra el terrorisme islamista, que no és una lluita fàcil. Que cal contemplar molts elements. Un pot tenir la impressió que és el que estaven buscant realment els terroristes, que hi hagués més intensificació i que per tant, d'alguna manera hi hagi, una impressió de xoc entre Orient i Estat Islàmic. D'alguna manera, aquest tipus de respostes, donen per bona la versió que els terroristes volen construir i que per tant no sé fins a quin punt aquest tipus de respostes són prou efectives.

Sabem que és complicat d’explicar, però... què és i com neix Estat Islàmic?
Fa uns anys que hem vist el naixement de grups de terrorisme internacionals d'arrel jihadista, molt fonamentalista. Al-Qaeda va ser, d'alguna manera, l'emblema de tot aquest això. Els darreres dos anys, en el context de la post ocupació d'Iraq i del caos que hi ha hagut a Síria, un col·lectiu que estava vinculat a Al-Qaeda, va acabar tenint agenda pròpia específica, un discurs més radicalitzat, va trencar les relacions amb Al-Qaeda i es va acabar constituint com el què coneixem avui en dia com a Estat Islàmic o Desh. És un grup que, d'alguna manera, ha passat per la radicalització encara més enllà del que seria Al-Qaeda i que fonamentalment el què ha aconseguit és crear un territori en el qual controlen ells el què seria la realitat. Per tant, més enllà de ser un grup que fa accions, d'alguna manera disposa d'un espai físic, d'una mínima estructura i a més ha aconseguit que desenes de milers de persones acudeixin a la seva crida i que d'alguna manera es constitueix més enllà d'un grup, si no que realment una certa comunitat de persones vinculades per aquest discurs extremista. Estat Islàmic representa una certa novetat pel que representa el terrorisme jihadista, però d'alguna manera s'ha d'entendre que el fenomen de la post ocupació de l'Iraq i el caos a Síria han estat dos elements claus. Segurament sense aquestes dues dimensions no estaríem veient el que estem veient. No és una cosa que vingui del buit, sinó que també és l'evolució dels esdeveniments, el conflicte i les intervencions que hi hagut en aquella zona.

Després dels atacs de Paris hem de pensar que Estat Islàmic està més fort que mai?
Hi ha dues perspectives en aquest sentit. Per un costat podríem pensar que té molta fortalesa per animar-se a fer una intervenció d'aquest tipus amb sis atacs simultanis a una ciutat que en principi està prou vigilada i prou controlada. Però també podem pensar el contrari; podem pensar que per dos o tres efectes (Estat Islàmic està rebent alguns atacs, algunes de les persones que en formen part s'han decebut o que hi ha hagut desercions) Estat Islàmic no està tan fort com fa dos o tres mesos i que per tant aquesta acció també és un intent de resituar-se, posar-se de nou en l'escenari i de poder captar nous fidels arran del xoc que provoquin aquests atemptats. Per tant no és descartable que també sigui un gest un punt desesperat d'intentar reubicar-se i reforçar-se.

Existeix realment una amenaça interior a occident del jihadisme?
És evident que hi ha hagut casos i que n'hi poden haver més amb ascendència de l'àmbit musulmà o fins i tot gent que no té cap ascendència musulmana, però que en tot cas per una sèrie de circumstàncies pugui sentir-se interpel·lat per aquest discurs extremista d'Estat Islàmic. Però no hauríem de perdre la perspectiva que són percentatges molt petits. Un 0,1 o un 0,2 per cent no poden interpel·lar a la majoria d'una comunitat. És com quan un jove americà agafa un fusell i dispara de forma desmesurada. Òbviament ningú es planteja que els joves de vint-i-pocs anys siguin un perill perquè n'hi hagi hagut alguns que hagin fet aquestes barbaritats. Per tant, jo demanaria que tinguéssim la mateixa perspectiva de calma. Que pugui haver-hi algun ciutadà d'origen musulmà o, insisteixo, que no tingui cap vincle amb aquesta comunitat, però que malgrat tot puguin acabar vinculats amb aquest circuit, això no hauria de fer-nos posar a tothom al mateix sac. D'altra banda, insisteixo, que hem de veure què busca Estat Islàmic amb aquestes coses que fa i segur que el què fa és intentar generar un cert enfrontament, un cert trencament de la cohesió interna de les societats europees amb les comunitats d'origen musulmà. Per tant tota temptació d'islamofòbia o posar a l'ull de l'huracà la gent que ve d'aquest món, seria en el fons acabar complint les expectatives i les voluntats d'Estat Islàmic; que hi hagi un trencament i que aquesta gent se senti més assetjada i que pugui ser més fàcil que això els dugui a fer el salt, a comprendre o a donar suport a Estat Islàmic.

El ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernandez Díaz, afirmava aquest mateix diumenge que a Espanya hi ha hagut intents d'atemptat jihadista, i no descarta que un dia o altre, se n'acabi produint algun. Quina valoració fa vostè d’aquestes declaracions?
Hi ha dos elements que hauríem de separar: si ens preguntem si és possible un altre atemptat a Europa, doncs no és descartable que pugui tornar a passar. El què passa és que moltes vegades el ministre fa discursos i declaracions per desviar l'atenció d'altres coses i un punt alarmistes. Ell, per exemple, era un dels que afirmava que amb el tema dels refugiats s'havia d'anar amb compte perquè vés a saber si hi havia terroristes infiltrats. És un discurs totalment impresentable i l'ha fet públic ell. Una cosa és que tècnicament no es pugui descartar un altre atac d'aquest tipus en un altre lloc i l'altre és aprofitar tot això per altres perspectives ideològiques que jo penso que com a ministre no hauria de dir.

Com creu que poden afectar aquests atacs a la recepció de refugiats a Europa? Algunes veus ja han intentat vincular una cosa amb l’altra...
No hauria d'afectar gens, ara, veient com funcionen les coses, la política europea, malauradament hem de pensar que aquests atemptats seran aprofitats pels sectors més reaccionaris per consolidar aquesta perspectiva. Els sectors que demanaven posar més fronteres i tanques, estan més reforçats ara.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per susana, fa mes de 4 anys

a aquest senyor se li ha oblidat dir, que els grups terroristes dels que parlam estan financiats pel USA i alguns Paisos EU i reben armes d'ells. i realment no es pot creure a l'informació en mitjans de comunicacció comuns perquè tots tiran dels mateix fil,
manipulan la gent

Valoració:0menosmas
Per Ropit, fa mes de 4 anys

Això ja es va fer el 1492.

Valoració:1menosmas
Per Ropit, fa mes de 4 anys

Això ja es va fer el 1492.

Valoració:1menosmas
Per "Castella mos roba", fa mes de 4 anys

Els mahometans sempre estan en guerra.
El mahometisme ès una ideologia de guerra.

La única solució repatriar tots els mahometans i jueus mascles circumcisos.

Per què circumcisos?
Consultar descobriments de biologia sobre la anatomia cerebral.

Valoració:-5menosmas
Per I dons, fa mes de 4 anys

Hi ha més musulmans moderats, que gent radical i seria un error marginar-los i fer-los-ho passar malament, perquè molts d´ells se radicalitzarien, però sobre tot, perquè no podem fer pagar a unes persones, el mal que han fet unes altres, només perquè tenen les mateixes creences religioses.

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris