Els països europeus els podrien acollir com a refugiats, però amb una condició: Que per cada copte que s´acull, ha de sortir del pais un egipci musulmà per que no podem tenir tanta gent i és més just que es doni el lloc als més febles.

És de veure com amb el vist-i-plau d'occident s'estan carregant les minories cristianes de tot l'orient mitjà. Primer han estat els caldeus d'Irak, que després del derrocament de Sadam foren liquidats o obligats a fugir. Ara els tocarà als coptes d'Egipte o als cristians de Síria.

Fa un parell d'anys, l'Islam començà a interessar-me. Em vaig comprar la versió catalana, de la Universitat d'Alacant, d'aquest llibre, i també la castellana.

El vaig llegir, el vaig rellegir, el vaig estudiar... i en vaig sortir horroritzat. La conclusió que en vaig treure és que un musulmà conseqüent amb els seus ensenyaments ha d'esser forçadament violent. Puc afirmar que l'Alcorà és un manual de terrorisme. Ara entenc per què és que els països musulmans no avancen. És ver que Turquia va avant, però és un país laic, bé que de majoria musulmana.

He dit això a coneguts meus pretesament progressistes, políticament molt correctes i, com si hom els hagués alliçonats, han botat que "el cristianisme també: mira la Bíblia, quina abundància de violències". Els he pogut replicar que la base del cristianisme és el Nou Testaments i els he desafiats a trobar, en aquesta part de la Bíblia, la menor incitació a la violència. Naturalment, n'han estat incapaços: són gent peresosa que no han llegit ni l'Alcorà ni la Bíblia. Seria demanar-los massa esforç, a ells que es guien per modes i per quatre idees mal confegides.

Fa un cert temps, vaig sentir una senyora, a la Televisió Catalana que, en un xava ridícul, afirmava que "l'Islam és una ralixió da pau". I un mè-mèu. L'Islam té una base violentíssima. Altra cosa és que molts de cristians, a través de la història, en contradicció amb els ensenyaments del Nou Testament, hagin comès fets abominables.

Els països musulmans no progressen ni progressaran (repetesc l'excepció de Turquia: els turca que he conegut, gent culta i civilitzada, se'n foten bé, de l'Islam). I ara els ve una catàstrofe demogràfica: fins ara fa deu o vint anys, la natalitat d'aqueixs països era altíssima (6-7 infants per dona), però ha caigut en vertical, al punt que, a certs llocs, la natalitat és inferior a l'occidental. Bon panorama tenen: una quantitat de vells, provinents del baby boom, i molt pocs joves per a mantenir-los. Els haurem de socórrer.

L´Islam és perillós, no accepta als damés siguin cristiàns budistes o sense cap religió. El meu despreci cap tots els intolerants, tant si ho son en matèria de religió, com de llengüa, com de politica.