muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

L'adéu a un visionarionari

Steve Jobs, cofundador d'Apple i un dels genis informàtics de l'era digital, mor a 56 anys com a conseqüència d'un càncer. Des de Barack Obama fins a Bill Gates, milions de seguidors lamenten la defunció de l'inventor de l'iPhone

127278

L'exconseller delegat de la marca de la poma ha marcat un punt d'inflexió en el consum dels estris tecnològics.

ROBERT GALBRAITH

Steve Jobs, fundador d'Apple i gurú tecnològic que va revolucionar el consum electrònic amb productes icònics com l'iPod, l'iPhone i l'iPad, va morir ahir a 56 anys. Apple anuncià la defunció de Jobs en un comunicat en el qual no n'especificava la causa, tot i que es coneixia la llarga batalla que Jobs lliurava en el darrers anys contra el càncer.

"La brillantor, la passió i l'energia d'Steve van ser la font d'incomptables innovacions que enriqueixen i milloren les nostres vides. El món és enormement millor a causa d'Steve", assegurà el consell d'administració d'Apple en un comunicat.

D'altra banda, la família va precisar que Steve "va morir en pau i envoltat dels seus". "En la seva vida pública, se'l coneixia com un visionari. A la privada, gaudia de la seva família. Estam molt agraïts a tota gent que ha compartit els bons desigs i oracions durant el darrer any de malaltia d'Steve", indicaren els seus familiars.

El comunicat -tan temut com esperat, davant els problemes de salut de Jobs l'últim any- va suscitar una pluja de reaccions, des del president dels EUA, Barack Obama, fins a milions d'usuaris anònims. En un comunicat distribuït per la Casa Blanca, Obama va retre homenatge a un "dels innovadors nord-americans més importants, prou valent per pensar de manera diferent, prou agosarat per creure que podia canviar el món i amb el talent necessari per aconseguir-ho".

Lluita contra el càncer

Jobs exercí com a conseller delegat d'Apple fins a final d'agost, quan va renunciar-hi pel fet de "no poder fer front a les seves obligacions", la qual cosa ja deixà entreveure un empitjorament de la seva salut, després de vuit mesos de baixa per motius mèdics. L'executiu havia superat un tumor de pàncrees el 2004 i un trasplantament de fetge el 2009, A més, aquest any fou vist en centres per a pacients de càncer, si bé mai no es va confirmar que se li hagués reproduït la malaltia.

El 5 de gener, Jobs assegurà en un comunicat que els seus metges havien determinat que els seus problemes de salut tenien com a origen un desequilibri hormonal de tractament "simple i senzill". El 2011 féu poques aparicions públiques i va reaparèixer per a la presentació de l'Ipad 2 -el mes de març passat-, moment en el qual va ser rebut amb una gran ovació i en què es va mostrar extremadament prim. L'alta implicació de Jobs en el disseny i desenvolupament de reeixits productes, com ara els reproductors iPod i el telèfon iPhone, ha generat una imatge de dependència tan important que fins i tot ha fet que el mercat es qüestionàs si Apple continuarà sent avantguardista sense el seu cervell al capdavant.

L'empresa revelà dimarts passat el nou model d'iPhone, el 4 S, en un acte conduït per Tim Cook, successor de Jobs. Cook no va acudir a la cita com solia fer des del debut, el 2007, del revolucionari dispositiu. Després de l'anunci de la seva mort, les tres banderes en l'entrada de la seu d'Apple a Cupertino (Califòrnia), una de nord-americana, una de Califòrnia i una altra de la companyia, onejaren ahir a mitjana asta. A més, les botigues d'Apple arreu del món van mantenir els llums mig apagats durant tot el dia, en record del seu fundador. En moltes, els ciutadadans dipositaren flors, espelmes i pomes mossegades (reproduint el logotip de la companyia) a l'entrada.

La vida d'un visionari

Carismàtic i visionari, Jobs havia abandonat els seus estudis universitaris el 1976 per fundar Apple -aquell mateix any- en un garatge de Mountain View, juntament amb Steve Wozniak. Però la va abandonar durant la dècada dels 80, a causa del col·lapse de l'empresa, aixafada per la competència de les computadores amb sistema operatiu de Microsoft. Després de deixar Apple, va crear el 1986 els Estudis d'Animació Pixar, fundats sobre la divisió d'animació de Lucas Film, que comprà a George Lucas per 50 milions de dòlars. La nova empresa va aconseguir el 1989 l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació, amb el curtmetratge Tin Toy. I el 1996 aconseguí el segon, amb Toy Story, el primer llargmetratge realitzat íntegrament per ordinador. El 2005 va vendre Pixar a Disney per 7.400 milions de dòlars, la qual cosa el va convertir en el major accionista de Disney. La seva altra aventura empresarial, NeXTComputer, va ser menys reeixida i va tancar la seva divisió de màquines el 1993, després de llançar el seu primer ordinador el 1989.

Steve Jobs va tornar a Apple el desembre de 1996, amb el càrrec d'assessor interí. Més tard ho féu com a president, amb el sou d'1 dòlar, fet que el va fer passar al Llibre Guiness dels Rècords com l'executiu més mal pagat. L'agost de 1997 va anunciar un acord amb qui fins llavors havia estat el seu rival, Microsoft, que va invertir 150 milions de dòlars en Apple. La consolidació d'Apple com a marca de referència de l'electrònica de consum va començar el 2001 amb el llançament de l'Ipod, un reproductor de música i continguts multimèdia del qual s'han venut més de 220 milions d'unitats fins al 2009.

El seu següent pas per convertir els productes de la companyia de la poma en icones del consum més sofisticat i fetitxista va ser l'Iphone, un telèfon intel·ligent de pantalla tàctil amb connexió a internet, que es va llançar el 2007 i del qual es varen vendre 50 milions d'unitats fins a l'abril de 2010. De l'Ipad, un ordinador de pastilla amb connexió sense fil a internet, se'n varen vendre més tres milions d'unitats a tot el món en els primers tres mesos.
Jobs era considerat un dels empresaris més rics de Silicon Valley, i deixa un patrimoni que, segons els càlculs de la revista Forbes, assoleix els 5.000 milions d'euros.

Allau de reaccions

A la reacció del mandatari nord-americà cal afegir-hi les de nombroses personalitats i les de centenars de milers d'usuaris, que van acudir a la xarxa Twitter per retre homenatge a un dels grans ídols del segle XXI. Entre les nombres reaccions destaquen la José Manuel Durao Barroso, president de la Comissió Europea, que qualificà la mort de Jobs de "gran pèrdua", així com les mostres de suport a la família manifestades pels governs d'Alemanya, la Xina i Irlanda, entre altres.

Des del món empresarial, Bill Gates, president de Microsoft, assegurà sentir-se "veritablement afligit" per la pèrdua de qui durant anys fou el seu competidor en el sector tecnològic, i a qui trobarà a faltar "immensament".
Per part seva, altres empreses del sector tecnològic com Samsung, Sony, Nokia i Pixar es mostraren profundament consternades i lamentaren la mort d'un dels puntals de l'era digital. Des de l'Estat espanyol, Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Innovació, assegurà que Jobs va "ser un visionari tremend, una persona que va saber ser atrevida, que impulsà una gestió ferma, eficaç i sòlida". Per part seva, Mariano Rajoy, president del Partit Popular, mostrà el condol per la mort de Jobs, de quí assegurà "que ha facilitat la manera que tenim de comunicar-nos i d'informar-nos".

Des de les Illes Balears, Josep Ignasi Aguiló, vicepresident econòmic del Govern, afirmà que "segurament", a causa de l'actual marc normatiu que hi ha a les Balears, Steve Jobs no hauria pogut desenvolupar Apple en aquesta zona, i advocà decididament per simplificar la normativa amb l'objectiu d'afavorir-hi el desenvolupament de projectes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mau, fa mes de 9 anys

El sr. Aguilo diu paraules molt assenyades, cada dia sent més admiració per ell. Sens dubte quan acabi aquesta legislatura podrem valorar els seus alts coneixements i la seva vàlua política.

Valoració:-1menosmas
Per Pere, fa mes de 9 anys

No al Català Si al MALLORQUÍ

Valoració:-10menosmas
Per Joan, fa mes de 9 anys

Biel, això que dius es un posicionament absolutament nazi, ja que en rafa té tot el dret a usar la seva llengua; si et posiciones d'aquesta manera, et poses al seu nivell d'odi, l'odi que sempre ha mostrat ell contra la llengua catalana, fent aquest comentari, en la meva opinió, un comentari racista i feixista, tú el mostres amb ell cap a la castellana. Descansi en pau Steve Jobs.

Valoració:2menosmas
Per Biel, fa mes de 9 anys

Demano que s'esborri el comentari del foraster Rafa. A Mallorca SEMPRE en català MAI en foraster!!!

Descansi en Pau Steve Jobs

Valoració:1menosmas
Per Rafa, fa mes de 9 anys

Un genio y un visionario.
DEP

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris