nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

El clan Gaddafi s'esvaeix

El fills del Coronel eren el pilar que havia de donar continuïtat a un règim acabat

El règim del dictador Moammar al-Gaddafi té els dies comptats. Després de 42 anys en el poder de Líbia, planejava que algun dia un dels fills -tot feia pensar que havia de ser Saif al-Islam- lideràs la dictadura que ell mateix cultivava des de 1969, una vegada que hagué derrocat el rei Idris.

Gaddafi té vuit fills biològics reconeguts, un dels quals, el setè, morí l'abril passat en un atac de l'OTAN. De tots ells, un és de la primera dona, Fatiha, una mestra d'escola amb qui va estar casat a penes uns mesos. La resta són de la segona esposa, la infermera Safia Farkash. L'única filla és Aisha (a la imatge, en una fotografia d'arxiu). Se'n pot dir que és l'única que ha cultivat una carrera pròpia. A més, Gaddafi adoptà dos fills més: el seu nebot Milad i Hanna, una nina que morí quan tenia 15 mesos, durant el bombardeig dels EUA sobre Trípoli el 1986.

Mohamed al-Gaddafi (1970)
És el major dels fills de Gaddafi i l'únic de la seva primera dona. Expert en informàtica, dirigeix l'empresa estatal de correus i telecomunicacions i té dues companyies de telefonia cel·lular. També és cap del Comitè Olímpic libi. Líder de la Revolució, és comandant suprem de les forces armades i responsable d'ordenar la repressió de les protestes.

Saif al-Islam al-Gaddafi (1972)
Llicenciat en Arquitectura i Economia, es doctorà a la London School of Economics, una institució que l'investiga per saber si plagià la tesi. És amo d'un grup de mitjans informatius. Se'l considerà el possible successor de Gaddafi. Quan el febrer passat s'inicià la revolta, amenaçà el poble amb una guerra civil. Se l'acusa de crims contra la humanitat.

Saadi al-Gaddafi (1973)
Comandant de les forces espe-cials. Somiava de ser una estrella de futbol. Ha estat capità de la selecció líbia i ha jugat a la Lliga italiana amb el Perusa, l'Udinese i la Sampdoria. Disputà tan sols dos partits en tres anys i, a més, afrontà una sanció per dopatge. Després, fundà una productora de pel·lícules de l'Oest.

Hanibal al-Gaddafi (1976)
És conegut per haver protagonitzar diversos incidents violents a Europa. El setembre de 2004, fou arrestat a París per conducció temerària. El juliol de 2008, fou detingut a Ginebra per haver copejat dos empleats de l'hotel on s'allotjava. Passà dues nits a la presó. Quan se'n tornà a Líbia, obrí una crisi diplomàtica.

Aisha al-Gaddafi (1976)
De jove, era admiradora de l'IRA. Advocada i professsora de Dret, es va fer popular el juliol de 2004 perquè s'uní a l'equip jurídic que defensà Saddam Hussein. També defensà el periodista iraquià que tirà una sabata a George W. Bush. L'any 2009, va ser nomenada ambaixadora a l'ONU.

Mutassim al-Gaddafi (1977)
Cap del Consell de Seguretat Nacional. En els 90 s'exilià a Egip-te i, de nou a Líbia, s'enfrontà al seu germà Mohamed, que durant la seva absència havia pres el control del sector dels refrescos al país. El 2006, Mutassim emprà tropes per aturar la producció d'una planta de Coca-Cola a Líbia.

Saif al-Arab al-Gaddafi (1982-2011)
Resident a Munic des de 2006, viatjà a Trípoli per febrer de 2011, quan esclatà la revolta a Líbia. La Justícia ale-manya l'investigà perquè duia armes en un cotxe diplomàtic de París a Munic. Morí l'abril passat en un bombardeig de l'OTAN al palau de son pare.

Khamis al-Gaddafi (1983)
És militar i estudià a l'Institut d'Empresa de Madrid. Dirigeix una unitat d'elit de les forces especials líbies, la Brigada 32. Participà com a cap militar en la repressió de les manifestacions contra el règim. Se'l donà per mort dilluns, el dia que els rebels entraren a Trípoli.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris