cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Lagarde serà investigada per falsificació i frau

La Cort de Jústícia francesa estudiarirà si la nova directora del Fons Monetari Internacional desvià fons públics en la indemnització de 285 milions d'euros acordada per a l'emprersari Bernard Tapie l'any 2008

33464

Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional.

OLIVIER HOSLET

Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional (FMI), serà investigada a França per un presumpte delicte de frau en la milionària indemnització acordada per a l'empresari Bernard Tapie el 2008, quan era ministra d'Economia, segons decidí ahir la Cort de Justícia de la República (CJR). A penes un mes després d'haver assumit a Washington el càrrec que deixà vacant Dominique Strauss-Kahn, acusat d'agressió sexual, Lagarde es veu embolicada en un assumpte tèrbol que amenaça d'embrutar la seva reputació.

Mitjançant el seu misser, Yves Repiquet, l'exministra assegurà que aquest cas no afectarà la seva tasca al capdavant de la institució financera internacional i en tornà a declarar la innocència. L'advocat indicà que Lagarde es podrà dedicar "plenament" a la feina com a líder de l'FMI. L'oposició socialista no opina el mateix i considera que aquesta investigació mostra que va ser un error proposar Lagarde com a directora de l'organisme, una institució que ara "està debilitada", indicà el portaveu parlamentari, Jean-Marc Ayrault. El diputat assenyalà que aquest tema esquita el president, Nicolas Sarkozy, que havia de conèixer l'actuació de la seva titular d'Economia.

10 anys de presó

Lagarde serà acusada d'un delicte de "complicitat en falsificació" i de "complicitat en desviació de béns públics", anuncià la Fiscalia del Tribunal Suprem, uns càrrecs pels quals pot ser condemnada a una sentència màxima de deu anys de presó i a 10.000 euros de multa. Inicialment, la Fiscalia li havia atribuït un delicte d'abús d'autoritat, la pena màxima del qual és molt inferior. La CJR autoritzà l'obertura d'una investigació sobre la presumpta influència exercida per l'expolítica en l'atribució d'una indemnització de 285 milions d'euros a l'empresari Bernard Tapie per la venda d'Adidas, una de les seves empreses embargades en els 90. La llavors ministra d'Economia gal·la decidí que la suma d'aquesta compensació fos fixada per una comissió d'arbitratge privada i no pels tribunals.

Diversos diputats socialistes, sorpresos per l'elevada suma que l'Estat havia de pagar, acudiren a la Justícia per denunciar el procediment decidit per Lagarde. El 10 de maig passat, la Fiscalia del Tribunal Suprem va fer seva la denúncia i demanà l'obertura d'una investigació a la CJR, l'única instància capaç de jutjar aforats. L'acusació també considera que Lagarde sabia que alguns membres de la comissió d'arbitratge havien treballat en el passat per a Tapie. Finalment, li retreuen que no recorregués contra l'elevada indemnització acordada, que amb els interessos s'acosta a 400 milions d'euros. Aquesta és la suma que el Govern ha d'abonar a Tapie, empresari estrella en la dècada dels anys 80 i exministre de François Mitterrand. El seu grup va ser embargat per diverses irregularitats.

Després d'un breu pas per la presó, Tapie denuncià que una de les companyies que li confiscaren, la marca de material esportiu Adidas, havia estat venuda el 1993 per un valor molt inferior al real. La venda l'efectuà el banc Crédit Lyonnais, aleshores públic, motiu pel qual l'empresari denuncià l'Estat. El 2008, la Justícia li va donar la raó i va ser llavors que Lagarde decidí formar la comissió d'arbitratge per fixar la indemnització a la qual tenia dret Tapie.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris