algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
16°

El futur belga, entre la incertesa i l'oportunitat

L'escenari polític que han propiciat les eleccions de diumenge deixen la porta oberta a un sobiranisme encara indecís

Bèlgica està des de diumenge encara més dividida i sumida en la incertesa, després de la històrica victòria del partit nacionalista flamenc, Nova Aliança Flamenca (NV-A), partidari de la independència de Flandes, en un moment d'important crisi econòmica i a menys de tres setmanes d'assumir la presidència de la UE.

Les eleccions generals anticipades confirmaren el triomf al nord del país de l'NV-A, liderada per Bart De Wever, que aconseguí 27 escons a la Cambra, d'un total de 150, mentre que a Valònia (sud francòfon) el Partit Socialista assolí el primer lloc (tindria 26 escons a la Cambra, 6 més que ara).

Davant el nou escenari, De Wever es mostrà decidit a formar primer una coalició dins Flandes i, a continuació, a negociar amb els partits francòfons del sud, i va voler desmarcar-se clarament del partit ultradretà i separatista flamenc Vlaams Belang (VB).

El procés per formar govern
Els governs belgues solen incloure un grup de partits que representen una majoria de parla holandesa de Flandes i un altre grup diferent de partits de la part del país de parla francòfona. El darrer Govern de coalició el componien cinc partits. Al voltant del 60% dels 10,6 milions de belgues parlen holandès i la resta parla francès. Una petita minoria també parla alemany.

L'NV-A ha promès donar més poders a la zona de parla holandesa i crearia idealment una confederació, en la qual Bèlgica mantindria el control sobre molt pocs afers, com la política exterior i l'Exèrcit. Des dels partits de parla francesa s'expressà la voluntat de reformar l'Estat, però van al·legar que el sistema "confederal" de Bart De Wever, líder de l'NV-A, va massa lluny i suposa simplement una passa cap a la dissolució de Bèlgica. Una qüestió important és saber si De Wever mantindrà la línia dura de la campanya o mostrarà voluntat d'assumir compromisos després de la victòria electoral.

Assumir el poder
De Wever ha dit que no té grans desigs de convertir-se en primer ministre, ja que els líders flamencs que han esdevingut dirigents han rebaixat generalment el to de la retòrica proflamenca.
Ha suggerit, però, permetre a un parlant francòfon convertir-se en primer ministre, per primera vegada des de 1974, a canvi d'un acord de descentralització. Així, en el cas que l'NV-A abandonàs els esforços per formar un govern, altres partits podrien intentar crear una coalició. Això pot evitar que els especuladors financers, a la recerca d'una pròxima víctima de la crisi del deute sobirà de la zona euro, se centrin en Bèlgica.
Tanmateix, els partits flamencs s'adonen que els electors han demanat una reforma de l'Estat i poden considerar un suïcidi polític desatendre les demandes de canvi dels votants.• Agències /C.A.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris