algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
16°

El Rachel Corrie arriba a Israel en ser també assaltat per l'Exèrcit

L'abordatge no provocà víctimes. Aquest es produí després que el vaixell humanitari inisitís a arribar a destinació: Gaza

El vaixell humanitari irlandès Rachel Corrie, abordat ahir de matí per forces israelianes, va arribar al port d'Ashdod (Israel) per desembarcar-hi la càrrega d'ajuda humanitària, que inicialment tenia previst lliurar a Gaza, contravenint el bloqueig que pesa sobre la Franja.

Immediatament, l'Exèrcit israelià escorcollà el contingut del vaixell, 1.000 tones d'ajuda humanitària i material de construcció, amb la intenció d'atorgar l'aprovació per entrar a la Franja.

L'Exèrcit d'Israel abordava a mitjan matí aigües internacionals i, sense causar víctimes, el vaixell irlandès, quan es dirigia a les costes de la franja de Gaza.

Fonts militars van dir que l'assalt militar es va produir amb "la complaença" de la tripulació i els passatgers de l'embarcació, argument que poc després va ser desmentit per Free Gaza, un dels grups que va organitzar l'expedició de caràcter humanitari.

"Ningú al vaixell no hi va donar el consentiment. Ningú no volia homes armats a bord", precisà l'organització, que denuncià el fet que l'Exèrcit d'Israel no consideri "un acte de violència" abordar militarment un vaixell civil en aigües internacionals i canviar-ne el rumb cap a un port israelià.

L'acció tingué lloc després que el Rachel Corrie ignoràs quatre advertències fetes per dues naus militars d'Israel, que el seguien des de primera hora del matí perquè atracàs al port israelià d'Ashdod en comptes d'intentar fer-ho a Gaza. Després de l'assalt, l'Exèrcit conduí la nau cap a l'esmentat port, al nord de la Franja.

"L'Iran no s'establirà a Gaza"

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, alertà que el seu país "no permetrà l'establiment d'un port iranià a Gaza". En declaracions als mitjans, Netanyahu va dir que en l'abordatge d'ahir no hi va haver víctimes perquè en el Rachel Corrie viatjaven "pacifistes", en contrast amb l'expedició del vaixell turc Mavi Marmara, que havia estat organitzada per partidaris del "terrorisme".

"En ambdós casos, Israel ha actuat exactament de la mateixa manera per garantir el bloqueig de Gaza, amb la intenció de prevenir l'entrada d'armes per a Hamàs (a qui Israel acusa d'estar tutelat per l'Iran), i permetre que les mercaderies per als civils entrin a Gaza després d'una inspecció", va precisar.

Dispararen a matar

A mesura que passen els dies després de l'assalt mortal que dilluns va dur a terme l'Exèrcit israelià contra la Flota de la Llibertat, se'n van coneixent noves dades, tant documentades com gràfiques.

El cooperant madrileny de l'ONG Cultura, Pau i Solidaritat, Manuel Tapial, ha penjat dins el seu perfil de la xarxa social Facebook les sagnants imatges que foren capturades en el moment de l'atac, de les quals són una mostra les que il·lustren aquesta notícia. Algunes són extremadament dures, ja que s'hi veuen els rostres dels cadàvers descomposts pels evidents trets. De fet, l'autòpsia realitzada als nou activistes turcs que van morir en l'assalt en van rebre 30, segons informava ahir el diari britànic The Guardian.

Concretament, cinc de les víctimes van perdre la vida en ser tirotejats al cap i a curta distància. El rotatiu britànic assegurava en la seva versió digital que un jove de 19 anys, Fulkan Dogan, que tenia també la nacionalitat nord-americana, va morir després de rebre cinc trets, a menys de 45 centímetres de distància, a la cara, a la part posterior del cap, dos a les cames i un a l'esquena.

Així mateix, un home de 60 anys, Ibrahim Bilgen, va perdre la vida per quatre bales, a la templa, al pit, al maluc i a l'esquena. Uns altres dos van finar després de rebre també l'impacte de quatre bales i cinc víctimes més moriren en ser tirotejades per l'esquena i al clatell.

Davant aquestes agressions, ahir el mateix Tapial i la cooperant catalana Laura Arau asseguraren que emprendran totes les accions legals possibles per dur Israel davant la justícia internacional per haver incomplert la Convenció de Ginebra. Tapial negà que alguns activistes tirassin per la borda els soldats ferits, que foren atesos a bord, segons la seva versió.

Per part seva, el cooperant valencià David Segarra acusà el Govern espanyol d'haver "abandonat" els seus ciutadans (en al·lusió a ell, a Tapial i a Arau) com a "mostra de la complicitat existent" amb l'Executiu israelià, amb qui manté negocis de comerç armamentístic.

El ministre d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, va afirmar que l'actual situació pot servir com una oportunitat per redoblar els esforços dels EUA i la UE per aconseguir un acord de pau. A més, defensà la posició del Govern, de qui va dir que el que s'ha fet sempre és "defensar els nostres espanyols a l'exterior".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris