algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
14°

Dos espanyols entre les víctimes d'Haití

Un matrimoni de Torrejón de Ardoz, els primers finats d'Espanya localitzats. Per ara, s'ha contactat amb 87 ciutadans de l'Estat d'un total de 111, però són “quatre o cinc” els que es creu que podrien ser morts

La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, confirmà ahir la mort dels primers espanyols en el catastròfic terratrèmol patit a Haití. Es tracta del matrimoni integrat per María Jesús Plaza i Yves Baltroni, d'origen haitià. Ambdós, de 46 i 50 anys, respectivament, eren residents de la localitat madrilenya de Torrejón de Ardoz. La parella es trobava a Haití amb dues de les tres filles, que els acompanyaren al viatge, per tractar un assumpte d'herències. Els cadàvers d'ambdós foren reconeguts per les mateixes filles del matrimoni.

Segons les estimacions del Govern, De la Vega va assenyalar que fins a primera hora d'ahir horabaixa s'havia contactat amb 87 dels 111 integrants de la comunitat espanyola que resideixen al país. La vicepresidenta va explicar, no obstant això, que no tots els espanyols eren al país quan es va produir el sisme. Per aquest motiu, va informar que la recerca se centra concretament en "quatre o cinc persones''. D'aquestes, dues serien la diplomàtica i la subinspectora de la Policia espanyola desaparegudes, Pilar Juárez i Rosa Crespo, respectivament; i un veï d'Olot (Girona), que va viatjar al país per visitar una amiga.

Primer vol de repatriació

El ministre d'Afers Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, anuncià ahir que el primer vol de repatriació d'espanyols i d'altres ciutadans europeus tenia previst partir d'Haití aquesta matinada cap a la base aèria de Torrejón de Ardoz. El nombre d'espanyols que viatjarà en aquest primer avió oscil·larà entre les 25 i 40 persones.

Les diferents organitzacions humanitàries que presten assistència a Haití per ajudar a pal·liar les conseqüències del terratrèmol han començat a distribuir diferents subministraments i la majoria ha subratllat la importància d'una coordinació per poder afrontar una resposta ràpida i efectiva.

Si bé l'ajuda arriba de manera massiva a Haití, els problemes logístics fan difícil la distribució d'aliments als supervivents, els quals ja han començat a mostrar desesperació amb saquejos i violència, i han començat a fer barricades amb els cadàvers a alguns carrers, com a protesta pel retard dels aliments. En aquest sentit, segons informava l'emissora haitiana Radio Metropole, la manca de presència policial ha disparat la inseguretat i s'està registrant un augment dels casos de pillatge i tirotejos a Port-au-Prince.

Aquesta situació límit explica que el magatzem més important del Programa Mundial d'Aliments (PMA) a la capital fos saquejat, segons va revelar una portaveu d'aquest organisme, Emilia Casella.

La Missió de Nacions Unides per a l'Estabilització d'Haití (Minustah) és l'única força que intenta aturar la deterioració de la situació d'inseguretat, però la seva tasca és titànica a causa de l'amplitud de la catàstrofe.

D'altra banda, s'hi suma l'amenaça que representen les epidèmies, davant la impossibilitat d'accedir a totes les zones afectades pel terratrèmol d'Haití i retirar-ne els cadàvers.

Enmig d'aquesta caòtica situació, els EUA anunciaren que enviaran els pròxims dies noves dotacions militars, entre les quals hi haurà diversos bucs de guerra i helicòpters, fet que multiplicarà la seva presència militar de 1.000 a 10.000 soldats abans de dilluns.

La reconstrucció d'Haití

La Unió Europea s'ha fixat com a prioritat contribuir a la reconstrucció d'Haití. Per aquest motiu, els ministres de Desenvolupament dels 27 es comprometran dilluns a aportar recursos financers per ajudar el país, una vegada superada la fase d'emergència.

Durant la reunió, s'adoptarà un esborrany que serà sotmès al vistiplau dels ambaixadors davant de la UE abans de ser aprovat pels ministres. El document esmentarà una xifra concreta d'ajuda tant de les institucions comunitàries com dels estats membres. En segon lloc, es farà una crida al Consell Europeu perquè, un cop superada la crisi, coordini tots els esforços i les actuacions més a llarg termini a fi que la UE sigui present en la fase de reconstrucció d'Haití.

Un home, rescatat al costat del seu nadó i la seva dona morts

El contingent espanyol de Bombers Units sense Fronteres informà ahir del rescat d'entre les runes de l'hotel Montana de Port-au-Prince d'un haitià de 40 anys, amb el qual reposaven els cadàvers del seu nadó i la seva esposa. Així mateix, han localitzat fins a una quinzena de persones més.

Segons explicà el director d'operacions de Bombers Units, Enrique Fernández, l'home, identificat com a Darius Seth, no havia sofert lesions greus i fou atès per un equip mèdic al barri de Petionville.

En aquest lloc, hi treballen els vuit bombers de BUSF especialistes en tasques de rescat, salvament i logística d'emergència, amb tres cans, que han pogut detectar fins a quinze persones enterrades amb vida. Els sepultats, en sentir bordar els cans, començaren a manifestar-se amb sorolls i fins i tot amb veus.

Les autoritats locals van assignar als bombers de Madrid, Huelva i Còrdova una de les zones de recerca de més dificultat a causa del tipus de construcció i del volum de les runes de diversos hotels.

Cuba obre l'espai aeri als Estats Units

El Govern de Cuba ha autoritzat els vols d'avions nord-americans a l'espai aeri cubà en missions d'evacuació mèdica amb els ferits del terratrèmol d'Haití, informà ahir la Casa Blanca.

Amb aquesta autorització, s'escurçarà 90 minuts els vols des de la base naval nord-americana a Guantánamo en el seu camí cap a Florida.

Entre els Estats Units i Cuba ja existia un acord per poder sobrevolar l'espai aeri cubà en casos d'emergència mèdica.

Els efectius nord-americans de rescat que han arribat a Haití han traslladat els supervivents ferits a Guantánamo perquè purebin tractament, però algunes de les víctimes han estat enviades a Florida per ser ateses.

Concretament, segons va manifestar el portaveu del Departament d'Estat, Philip Crowley, set ferits nord-americans ja han estat portats a la base de Guantánamo.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per joanpau, fa mes de 11 anys
Foraster més patètic ets tu, fent el mateix que critiques...
Valoració:-1menosmas
Per quatre coses clares, fa mes de 11 anys
Per començar, Marc, "eusquera", "Valencia" i "Murcia" ho escrius bé o si no val més que ni ho escriguis, i per continuar, ni ziur nago euskara gaur atzo baino gehiago erabiltzen dela gure artean, ez Pirinioetan bakarrik, baizik eta Katalunia osoan ere. Així és que d'"extermini", més aviat poquet.
També convé que te n'adonis que tots els violadors, torturadors, maltractadors i assassins en sèrie espanyols són partidaris de la independència del seu país, és a dir, independentistes. També la constitució espanyola, una carta magna independentista radical que no s'està de legalitzar la violència armada per mantenir aqueixa independència. Però això de cap manera no és un argument per negar el dret d'Espanya a la independència. Eh que no?
Valoració:6menosmas
Per Independència i Socialisme !!*!!, fa mes de 11 anys
Ja et dic jo que aquest no és independentista, però ho fa veure per donar-nos mala imatge, per darrera li juga el joc als espanyols. En tot cas, llegint l'article i coneixent aquest impresentable allò de nazis ni a Catalunya ni enlloc! va clavat.
Valoració:4menosmas
Per Marc, fa mes de 11 anys
Que putes xerres!! el català va ser imposar a Medina Mayurqa, alguer, Valencia i part de Murcia. També al Pirineu català on aquest idioma va "exterminar" l'eusquera.
Valoració:-9menosmas
Per quatre coses clares, fa mes de 11 anys
A nosaltres ens interessen més els morts si són mallorquins o de la resta de Catalunya.
Valoració:7menosmas
Per quatre coses clares, fa mes de 11 anys
Sobre la "notícia", el títol és rabiosament espanyolista i fa venir ganes de deixar de comprar aquest diari. Per què ens han d'interessar més els morts si són de Torrejón de Ardoz que si són de qualsevol altra banda de l'estranger?
Valoració:9menosmas
Per quatre coses clares, fa mes de 11 anys
Cap llengua no és imposada a la seva pròpia terra.
El català seria imposat a Madrid. Aquí no ho és.
L'espanyol no és imposat a Madrid. Aquí sí.
Els catalans ja tenim una llengua nacional i fer-nos aprendre'n una altra és una imposició i un atemptat contra la nostra llibertat individual i els nostres drets nacionals.
Valoració:12menosmas
Per Marc, fa mes de 11 anys
Totes ses llengües son imposades el català també
Valoració:-6menosmas
Per Marc, fa mes de 11 anys

Em dona igual ejjpanya, però posa algun comentari similar al de Sostres (tan brutal)
Valoració:-6menosmas
Per Sexes, fa mes de 11 anys
Marc,
No estàs obsessionat amb la menstruació.És la cosa més normal. Per què el món no ejacula?

Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris