algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Vuit anys de barbàrie

Era un 11 de gener i un avió militar aterrava a la badia de Guantánamo. Els primers acusats de terrorisme eren col·locats en gàbies i torturats, lluny de les lleis internacionals

114150

Manifestants a Londres reclamen el tancament de la presó.

ANDY RAIN

Un no-espai, un forat negre legal. Aquests són alguns dels conceptes ben sovint associats al centre penitenciari que va obrir les portes ara fa vuit anys a la badia de Guantánamo, Cuba.

L'11 de gener del 2002 tocava terra cubana un avió militar provinent dels Estats Units amb vint homes, encaputxats i amarrats amb corretges, els quals van ser internats en una mena de gàbies i exposats als elements.

La seva arribada va transformar una base de segona categoria amb una dotació militar escassa en el penal més defensat i més polèmic del món. Neixia Guantánamo.

L'aniversari té lloc deu dies abans de la data límit que es va imposar el president dels Estats Units, Barack Obama, per buidar-ne les cel·les, una promesa que no complirà, segons ha admès.

El reduccionisme fàcil fou practicat per un gran nombre de mitjans de comunicació, els quals optaren per avenir-se a la versió "oficial", que ens contava que aquells homes eren el pitjor enemic del món civilitzat: eren terroristes.

Centenars de persones acusades, provinents de diversos països del món, en especial d'aquells que es troben en la "llista negra" de la superpotència, van estar durant anys sense ser objectes d'una acusació ferma i sense cap tipus de dret a un judici just.

Ni un procés legal, gens de respecte per les lleis nacionals ni internacionals. Així es va mantenir dempeus el projecte ideat pels serveis d'intel·ligència dels EUA, creat sota una sola excusa: la guerra al terrorisme, tremendament encoratjada després de la caiguda de les Torres Bessones.

Així, l'status quo d'agressions, tortures i altres fou finalment interromput per l'arribada del president afroamericà, que molts pensaren que entrava a la Casa Blanca per trencar amb aquesta política d'impunitat.

L'ordre del tancament va ser una de les primeres accions del president Obama ara fa un any, un anunci carregat del simbolisme de la ruptura amb la política de l'antecessor, George W. Bush.

Això no obstant, Obama no va tenir en compte, d'una banda, la resistència de membres del Congrés, fins i tot del seu partit, a traslladar alguns dels detinguts als Estats Units i, d'altra, va sobreestimar la disponibilitat dels seus aliats europeus a acceptar-ne d'altres.

A Guantánamo hi havia 242 empresonats quan Obama va assumir la presidència fa un any i el seu Govern n'ha alliberat i transferit només 44.

Dia 16 de juny del 2009 se signà la declaració conjunta dels EUA-UE sobre el tancament de Guantánamo. En els set mesos posteriors a aquesta firma, només set presos han estat rebuts en països com ara França, Irlanda, Portugal, Bèlgica i Hongria.

En el cas dels EUA, l'Administració vol traslladar alguns dels reclusos a la localitat de Thomson, a Illinois, on hi ha una presó estatal buida que el gabinet federal compraria i adaptaria per elevar-ne el nivell de seguretat.

Tanmateix, per això, es necessitaria que el Congrés li donàs els fons i que modificàs una llei que només permet l'entrada als Estats Units de detinguts de Guantánamo per ser jutjats.

Així, un any més tard i un munt de declaracions i deníncies diverses -amb la boca petita això sí- de diversos dirigents europeus, un parell de centenars d'homes, alguns d'ells menors d'edat, celebren, sota la mirada compassiva del món, un nou aniversari.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ja, fa mes de 11 anys
Si no fos pels estats units aquí encara tendríem la inquisició.
Valoració:-11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris