nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

“Ha arribat el moment de la reforma sanitària”

Obama va comparèixer en el Congrés a la recerca de suports per al projecte de canvi del sistema sanitari dels Estats Units i amb la mirada fixa a rellançar el seu lideratge com a president

110586

El president Obama, durant la seva intervenció.

JASON REED

Barack Obama intentà donar una empenta al desgastat somni del "Yes, we can" que el dugué a la Casa Blanca i comparegué dimecres davant els membres del Congrés i del Senat dels Estats Units per demanar suport en la reforma de la sanitat. L'objectiu és garantir per llei la cobertura sanitària a tots els ciutadans nord-americans i reformar el mercat d'assegurances. La intervenció del president representava una arriscada aposta política, amb la qual pretenia recuperar la iniciativa en un canvi que s'ha convertit en la seva principal prioritat legislativa després de mesos d'estancament al Capitoli. En un discurs sovint emotiu, Obama va afirmar que els legisladors són més a prop que mai de promulgar la reforma i explicà una sèrie de propostes per millorar les condicions dels que estan assegurats i per expandir les opcions dels més de 45 milions de nord-americans que no tenen cobertura sanitària, en les quals inclou una controvertida "opció pública" que suposaria la creació d'una assegurança operada per l'Executiu.

Negociació

"No som el primer president que emprèn la causa de la reforma sanitària, però estic decidit a ser-ne el darrer", assegurà Obama amb referència als fallits intents demòcrates. El president va estendre la mà i oferí un acord a l'oposició republicana per dur endavant aquest canvi, mentre que rebutjà el partidisme i "les tàctiques de la por" de la dreta. "No perdré el temps amb aquells que han arribat a la conclusió que és preferible, com a mesura política, eliminar aquest pla que millorar-lo", va sentenciar. En un intent per aconseguir el suport republicà, Obama exposà una sèrie de projectes de demostració estatal sobre la reforma per afrontar les negligències mèdiques, un objectiu cercat des de fa temps per aquell grup. També oferí ajuda a una proposta del que fou el seu rival republicà en la cursa presidencial, John McCain, d'un fons d'assegurança per a consumidors d'alt risc.

Obama féu el discurs amb l'esperança de revitalitzar la seva campanya, debilitada per revisar un sistema de serveis de salut de 2.500 bilions de dòlars i per reclamar el control d'un debat que s'ha empantanegat en el Congrés enmig d'un creixent escepticisme. El mandatari afirmà que el pla cerca retallar els costos de la salut, millorar l'atenció, regular les companyies d'assegurances per ajudar a protegir els consumidors i ampliar la cobertura.

Cost del pla

El president nord-americà assenyalà que la proposta, tot i no incrementar el dèficit del pressupost, costaria 900.000 milions de dòlars d'aquí a 10 anys. Es tracta d'una xifra tal vegada raonable si es compara amb el cost de la guerra de l'Iraq, 4 bilions de dòlars, segons assegurà en el seu moment el premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz. Obama explicà que reduir el malgastament i la ineficiència a Medicare i Medicaid -els plans de salut per a les persones d'edat avançada i d'escassos recursos- finançaria la major part del pla. La resta provindrà d'un cobrament a les companyies d'assegurances, que es beneficiarien amb milions de nous clients.

El president digué que milions de nord-americans sense cobertura "viuen a una malaltia de la fallida" i que d'altres no poden aconseguir una assegurança a causa de condicions mèdiques preexistents. El president prometé crèdits fiscals als qui no puguin adquirir un servei sanitari. "Som l'única democràcia avançada a la Terra -l'única nació rica- que permet que milions dels seus habitants sofreixin aquestes penúries", declarà el mandatari. El moment més emotiu va ser el de la lectura per part d'Obama d'una carta pòstuma del senador Ted Kennedy, mort la setmana passada, en la qual donava suport a la reforma. L'èxit faria passar Barack Obama a la història. El fracàs, però, deixarà enterrat el seu lideratge.

Un congressista acusa Obama de mentider

Una insòlita esbroncada, en una referència als immigrants il·legals, trencà els habituals aplaudiments en la intervenció d'Obama. El president havia completat la primera part del discurs i procedia a refutar el que considerava "mentides" divulgades sobre la mesura. Així, assegurà que "hi ha qui afirma que el nostre esforç de reforma assegurarà els immigrants il·legals. Això també és fals. Els canvis que propòs no s'aplicaran als que són aquí sense papers". Aleshores, el congressista republicà Joe Wilson cridà: "Vós mentiu!". Desconcertat, Obama va interrompre el parlament un moment abans de prosseguir. Wilson emeté després un comunicat de disculpa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Estudiantet, fa mes de 11 anys
Axò ja ho sabia que 1000000000 se diu a França i EUA un "bilion" i a la resta de països "mil milions"

Però el 99% dels periodistas no ho saben i els 99'99% dels lectors tampoc ho saben.
Valoració:-3menosmas
Per purista, fa mes de 11 anys
Senyor estudiantet, estudiï que li fa falta. els bilions de dòlars (i aquí hi ha un error de traducció) són milers de milions per a nosaltres.

un bilió americà = mil milions nostres

Així de senzill.
Valoració:2menosmas
Per Estudiantet, fa mes de 11 anys
Els 2500 bilions de dolars no existexen, com a molt seran manco de 50 bilions.

Se pot dir que el 85% de la poblation no necessita cobertura sanitaria pública, ja que pràcticament no usarà la sanitat privada ni la pública.

Pagar la sanitat pública de formar obligatoria ès propi de estats totalitaris.

Millor seria establir certas interventions clínicas a costa del estat, només seria necessaria un llistad o catalog on l'estad pagarà las interventions clínicas com per exemple els parts de las donas, etc.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris