lluvia ligera
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Rèquiem per un somiador

El 4 de setembre de 1973 es complien tres anys de l'arribada al poder de Salvador Allende. La jornada de l'11 el president es llevava la vida amb un fusell i el país queia en mans de la dictadura de Pinochet

"La sangre del compañero Presidente golpea más fuerte que bombas y metrallas. Así golpeará nuestro puño nuevamente" . Escrivint el seu darrer poema, bategava més fort el cor revolucionari del cantautor Víctor Jara, escasses hores abans de morir, cosit a trets i llançat a un bancal per obra i gràcia dels militars colpistes. La història no oblidaria aquestes paraules; dubtosament ningú més hauria reflectit millor l'esperit de lluita del Xile de Salvador Allende.

Era el 1973, després de celebrar, el 4 de setembre, la seva arribada al poder tres anys abans. El president pronunciava aquestes paraules des del palau de la Moneda: "Ante los hechos sólo me cabe decir a los trabajadores: yo no voy a renunciar. Colocado en un tránsito histórico, pagaré con mi vida la lealtad del pueblo".

Darrer discurs, amb el qual van esvair-se les esperances d'un poble que patiria brutals crims, incansables persecucions i una duríssima repressió durant els 17 anys següents, sota el règim dictatorial d'Augusto Pinochet.

Allende, metge i marxista convençut, diferia en la seva visió de la lluita revolucionària d'aquell boig guerriller que va morir a Bolívia. Gran amic de la Cuba de Fidel, Allende intentà fer la revolució a la seva manera, per la via pacífica.

La confraternitat i el respecte marcà la seva relació: "Me cupo el honor de haber compartido con él 14 años de lucha antiimperialista desde el triunfo de la Revolución Cubana", va sostenir Fidel en un article publicat a Granma, quan decidia treure a llum alguns dels textos i missives que s'enviaren al llarg d'aquells anys.

Durant els mil dies de Govern d'Unitat Popular, Allende va tractar de tirar endavant els canvis necessaris, sempre per via institucional, per tal d'acabar amb les injustícies socials i la supremacia del capital.

Mig litre de llet per a cada nin petit, la nacionalització de la indústria minera i carbonífera, l'estatització de la banca i el comerç exterior, la redistribució de l'ingrés nacional a favor dels treballadors, la reforma agrària, la gratuïtat de la sanitat i l'educació, la creació de l'editorial estatal (Quimantú)... foren algunes de les seves lluites, dels seus triomfs.

De la mà de treballadors i estudiants, Allende fou un exemple de polític fidel als seus ideals i principis, de dignitat ètica, de lleialtat als ciutadans.

Va ser un ‘Salvador' internacionalista, compromès amb la denúncia antiimperialista a Vietnam, defensor incansable de la revolució cubana, creient inconfusible que la causa comuna del continent americà era lluitar per assolir la sobirania per al poble, fet que mai no seria negociable.

El tràgic 11 de setembre que quedaria gravat amb foc en la història de Xile i de tot el continent, Allende pronunciava unes paraules que, avui dia, són més que vigents i que encara ens donen forces: "Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen... ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris