muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
18°

El PKK, l'etern problema turc des de fa 30 anys

El partit va ser fundat el 1978 per Abdulà Ocalan per demanar la independència del Kurdistan

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha estat, des de la seva fundació fa gairebé tres dècades, el 1978, un dels majors problemes de Turquia, que de nou es planteja llançar una ofensiva militar contra les seves bases al nord de l'Iraq.

D'inspiració marxista leninista, el PKK nasqué de la mà d'Abdulà Ocalan perquè es reconeguessin els drets prohibits dels 15 milions de kurds de Turquia, alguns de tan bàsics com usar el seu propi idioma. El 1984 inicià la lluita armada per aconseguir la independència del Kurdistan i, de llavors ençà, unes 37.000 persones han mort en un conflicte que també ha deixat centenars de milers de desplaçats.

Les reivindicacions independentistes del PKK, que gaudeix d'una forta popularitat entre la població kurda de Turquia, però també de l'Iraq, l'Iran i Síria, foren modificades en els anys 90, els més durs de la confrontació, per les d'una forta autonomia, una amnistia per als milers de presos i la possibilitat de participar en la vida política.

El 1999 Ocalan va ser arrestat a Kenya. Després de diversos anys d'exili a Síria, havia estat obligat a deixar aquest país per les pressions turques i més tard fou condemnat a mort, encara que la pena se li commutà per la cadena perpètua.

En la seva primera intervenció davant dels jutges, Ocalan demanà perdó als familiars dels morts pel PKK i exhortà la guerrilla deposar les armes.

La captura d'«Apo» (oncle, com era conegut el líder guerriller) marcà una nova època en el PKK, que decretà un alto el foc unilateral i adoptà diverses mesures destinades a millorar la seva imatge. Després de canviar diverses vegades de nom, finalment va reprendre l'original.

Turquia, que com els EUA i la UE considera el PKK una organització terrorista, es negà a reconèixer la treva i a negociar. El grup armat reprengué els seus atacs el 2004 i, després d'una nova treva unilateral el 2006, intensificà les seves accions violentes en els darrers anys. En l'actualitat, el màxim responsable militar del PKK és Murat Karayilan, que té la seva base a les muntanyes Qandiles, nord-iraquianes.

Turquia, d'altra banda, ja ha dut a terme abans operacions transfrontereres al nord de l'Iraq, on Ankara creu que el PKK té 3.500 combatents. En concret, el 1992, el 1995 i el 1997. La darrera fou a gran escala i 50.000 soldats creuaren la frontera.

En aquestes zones muntanyoses, que ni el dictador Saddam Hussein no aconseguí dominar, també se suposa que s'amaguen milicians del Pejak, organització «germana» del PKK per lluitar pels drets dels kurds a l'Iran.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris