algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Putin i Ahmadinejad mostren rebuig a la interferència estrangera al Mar Caspi

Suposa una advertència a les intencions d'EUA de construir bases militars en aquesta zona

100762

Imatge dels mandataris de Rússia i Iran, en el seu encontre ahir a Teheran.

EFE

Els presidents de Rússia i Iran, Vladimir Putin i Mahmud Ahmadinejad, varen concloure els seus diàlegs al costat dels altres tres països limítrofs del mar Caspi amb una advertència conjunta contra qualsevol interferència estrangera en una regió rica en recursos energètics. La visita de Putin va suposar el primer viatge d'un mandatari rus a Iran des de la Segona Guerra Mundial, ja fa més de mig segle, malgrat que les agències d'espionatge russes l'havien informat de l'elevat risc d'atemptat existent.

El viatge es produí en el marc d'una cimera que implicà també el Turkmenistan, Kazajstan i Azerbaitjan, i en la qual tant el líder de Moscou com el de Teheran coincidiren en oposar-se a qualsevol ingerència estrangera en els assumptes del mar Caspi, en especial referència a l'aprofitament de recursos energètics per part d'altres països, de tal manera que només seria possible aquesta presència previ acord dels cinc estats riberencs.Segons Putin, «els projectes que poden causar greus danys ambientals a la regió no poden realitzar-se sense una prèvia conversa entre les cinc nacions del Caspi».

Ahmadinejad agregà amb referència a això que «els aspectes relacionats amb aquest mar han de ser arreglats exclusivament pels països costaners». «El Caspi és un mar interior i només pertany als Estats del Caspi, per tant només ells estan facultats per tenir les seves embarcacions i forces militars aquí», precisà el president iranià.Aquestes afirmacions es referien, sense dir-ho de forma directa, a les intencions d'EUA de construir un oleoducte que traslladi hidrocarburs d'Àsia Central i el Caspi cap a Occident sense necessitar el territori rus. A més, també suposa una advertència contra l'Administració de George W. Bush, que planeja utilitzar Azerbaitjan com a base d'una possible acció armada a l'Iran.

La situació del Caspi, que podria contenir la tercera major reserva energètica del món, no ha quedat aclarida des que l'antiga URSS es fragmentàs el 1991. Les reclamacions s'han succeït, entre un repartiment dels recursos de forma igualitària entre els cinc països, o una divisió proporcional a la costa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris