muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Mil dies de guerra a Iraq, un conflicte que els EUA no preveien tan llarg

El Govern dels EUA, que preveia una guerra ràpida i decisiva a l'Iraq, visqué ahir el dia que fa mil des de l'inici d'un conflicte que no sembla que s'hagi d'estendre, però acollí l'efemèride amb la mateixa insistència de que el seu país ha de guanyar.

Les gairebé mil i una nits des que el primer míssil va caure sobre la matinada de Bagdad el 20 de març han estat un malson per a molts per l'elevat nombre de víctimes.

Per primera vegada els EUA oferiren dilluns un càlcul del nombre de civils iraquians morts: 30.000, als quals s'uneix el degoteig diari de morts de soldats nord-americans, que ja són més de 2.140.

La xifra de morts iraquians la donà el mateix president nord-americà, George W. Bush, que està immers en una campanya per reconduir una opinió pública majoritàriament contrària a la política del seu Govern a l'Iraq.

El nombre de baixes creix i ahir mateix moriren quatre soldats de l'Exèrcit de Terra nord-americà en un atac amb bomba. Per això, la major tasca de Bush és demostrar que el procés polític està en marxa a l'Iraq i que un Govern estable permetrà la sortida de les tropes nord-americanes, segons els experts.

La invasió va ser una acció militar ben planejada i duta a terme, que en poc més de tres setmanes escombrà un exèrcit de gairebé un milió de soldats, la gran majoria dels quals no lluitaren.

L'1 de maig, en uniforme de pilot i casc en mà, Bush declarà el final dels «combats principals» a bord d'un portaavions davall una pancarta que deia: «Missió acomplerta».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris