bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Els cardenals escullen un papa ortodox per dirigir l'inici del tercer mil·lenni

Joan Pau II convertí Ratzinger en guardià per temps indefinit de la Doctrina de la Fe

Benet XVI nasqué com a Joseph Ratzinger a Marktl am Inn, diòcesi de Passau, a Baviera, Alemanya, el 16 d'abril de 1927, fill d'un comissari de gendarmeria que provenia d'una família d'agricultors.

Els seus títols ara són els de bisbe de Roma, vicari de Jesucrist, successor del príncep dels apòstols, summe pontífex de l'Església universal, patriarca d'Occident, primat d'Itàlia, arquebisbe metropolità de la província de Roma, sobirà de l'Estat del Vaticà. Setè cap d'Estat vaticà, Benet XVI és el cap espiritual de més de mil milions de catòlics.

Ordenat capellà el 29 de juny de 1951, Ratzinger continuà els seus estudis i més tard començà a exercir la docència al seminari de Freising (1957). Fou professor de Teologia, Dogmàtica i Història del Dogma a diverses universitats. Membre de la Comissió Teològica Internacional, el 24 de març de 1977 fou designat pel papa Pau VI arquebisbe de Munic i Freising, lloc en el qual fou consagrat el 28 de maig següent.

El 27 de juny del 1977 fou nomenat cardenal i aquell dia rebé la birreta vermella i el títol de Santa Maria Consolatrice al Triburtino. En aquells anys, Ratzinger assistí a la IV i a la V Assemblea Ordinària del Sínode dels Bisbes, a Ciutat del Vaticà; fou l'enviat especial del papa al III Congrés Mariològic Internacional, a Guayaquil, Equador, el 1978; i fou relator i membre del secretariat general durant els anys 1980 a 1983.

El 1981, fou designat pel papa Joan Pau II prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (òrgan fundat el 1542 com a Sagrada Congregació de la Inquisició Universal, conegut com el Sant Ofici) que s'encarrega de vigilar l'ortodòxia de la doctrina catòlica.

Al capdavant de l'esmentada congregació, Ratzinger fou responsable de les mesures disciplinàries adoptades pel Vaticà contra els teòlegs de l'alliberament a Iberoamèrica i d'altres membres de sectors aperturistes de l'Església. Des d'aquest lloc, el 2003 el papa li encarregà l'elaboració d'un compendi del catecisme de l'Església catòlica, deu anys després que s'hagués publicat.

President de la Pontifícia Comissió Bíblica i de la Comissió Teològica Internacional, el 15 de febrer de 1982 renuncià al govern pastoral de l'Arxidiòcesi.

Del 1986 i al 1991 Joan Pau II el renovà a la plaça de prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, malgrat el fet que la pràctica de l'Església és no reconfirmar un prefecte d'aquesta congregació per a un tercer mandat.

Estret col·laborador de Joan Pau II, representà el summe pontífex en nombroses ocasions. Fou l'enviat especial del papa a les celebracions pel XII centenari de la creació de la diòcesi de Paderborn i assistí a les assemblees ordinàries i especials del Sínode de Bisbes.

El 5 d'abril del 1993, fou nomenat bisbe del títol de la seu suburbicària de Velletri-Segni i el novembre del 1996, coincidint amb el final del quart mandat al capdavant de la Congregació de la Fe, Joan Pau II decidí que Ratzinger es mantingués en aquest càrrec per temps indefinit.

Des del 30 de novembre del 2002 era a més degà del Col·legi Cardenalici. Substituí en el càrrec Bernadir Gantín. Com a tal, Ratzinger era el «primus ienter pares» entre els porprats, i a ell correspongué convocar els cardenals per al conclave després de la mort del pontífex. Des d'aquest lloc, dirigí les votacions en el conclave.

Joseph Ratzinger era a la cúria membre de les següents congregacions: Esglésies Orientals, Culte Diví i Disciplina dels Sagraments, Bisbes, Evangelització dels Pobles, Clergat i Educació.

Des del 1992 formava part, com a membre associat, de l'Acadèmia de les Ciències Socials i Polítiques de París i és doctor «honoris causa», des del 1998, per la Universitat de Navarra (Espanya) i des de l'any 2000, per la Facultat Teològica Papal de Wroclaw, al sud de Polònia.

Joseph Ratzinger ha escrit nombrosos articles i llibres, molts dels quals han estat traduïts a diversos idiomes.

El setembre de 1991 es recuperà satisfactòriament d'una hemorràgia cerebral que l'obligà a romandre hospitalitzat deu dies a la Clínica Pius XI de Roma. El 19 d'abril del 2005 fou elegit papa en el primer conclave del segle XXI.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris