algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Benet XV, el papa que defensà la creació de la democràcia cristiana


Amb l'ancià papa Pius X a les portes de la mort, l'Església catòlica, ancorada en principis molt antiquats, perdé el pols d'Occident l'estiu del 1914. A Sarajevo, un estudiant serbi, Gavrilo Princip, matà l'arxiduc d'Àustria, Francesc Ferran. Era la guerra. El Regne Unit, França, Rússia i Itàlia xocaren de manera brutal amb Alemanya, l'Imperia Austrohongarès i Turquia per l'hegemonia mundial. Europa es convertí en un pou de sang.

En aquest context fou elegit papa Giacomo Della Chiesa, Benet XV, (Gènova, 1854), que governà l'Església fins l'any 1922. El nou pontífex propugnà la neutralitat, demanà un tracte just per als presoners i treballà per una Església que impedís que els catòlics es matassin els uns als altres. Es començava a gestar la idea de la democràcia cristiana, un moviment polític basat en els valors de l'humanisme evangèlic i en l'entesa de totes les nacions. Però ja era tard. L'octubre del 1917, amb la Rússia dels tsars enfonsada per l'esforç de la guerra, els bolxevics de Lenin arribaren al poder. El 1919 acabà la guerra, però una Itàlia arruïnada començà a mirar cap a una nova ideologia, el feixisme, que pretenia exterminar el comunisme. El mateix passaria a Alemanya poc després amb el nazisme. En aquest context, Benet XV donà suport a la creació dePartito Populare. El papa Della Chiesa morí el 1922, dos anys abans que Lenin i gairebé coincidint amb l'arribada de Mussolini al poder a Itàlia i poc abans que Miguel Primo de Rivera a Espanya.

El sant pare s'havia mostrat partidari de la creació de la Societat de les Nacions i, sobretot, de la reevangelització d'Europa, ja que segons Benet XV la pèrdua dels valors cristians havia estat una de les claus del conflicte, que causà devers deu milions de morts i no resolgué res. El món tornà a combatre el 1939. La democràcia cristiana no seria una realitat política important fins el 1945. Benet XV també fou un home molt preocupat pel tercer món. El 1917 creà l'Institut per als Estudis Orientals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris