algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Un papa esportista, viatger i diplomàtic

Reconegué els errors dels cristians en la persecució dels jueus i demanà perdó en nom de l'Església

En el decurs del seu llarg pontificat, Joan Pau II ha duit el missatge de Crist a tots els indrets que ha pogut. De fet, el «papa viatger» no ha descansat fins que la mort l'ha pres. Però no just això: també ha estat el «papa esportista». Durant molt de temps, abans que l'edat i la malaltia l'obligassin a renunciar a tota activitat física i el postraren en una cadira de rodes, Joan Pau II va conrear la imatge d'un pontífex esportiu com mai no s'havia vist en la història de l'Església catòlica. Va ser el primer cap de l'Església que es va fer construir una piscina i que va practicar esquí per a sorpresa del món eclesiàstic romà, conservador i reticent a admetre «llibertats» o «excentricitats» als papes.

Com a «papa viatger», Joan Pau II viatjà a Castel Gandolfo tres dies després de la seva elecció, i el 5 de novembre visità Assís, el primer dels seus 144 viatges per Itàlia. El 3 de desembre de 1978 va visitar la parròquia romana de San Francesco Saverio, la primera de les més de 300 visitades a la Ciutat Eterna.

El 25 de gener de 1979 començà a Mèxic i a la República Dominicana el primer dels seus 104 viatges fora d'Itàlia. El darrer va ser el passat 14 i 15 d'agost al santuari marià de Lourdes, a França. El 4 de març de 1979 publicà l'encíclica Redemptor hominis, la primera de les catorze escrites en aquests 25 anys. La darrera va ser Ecclesia de Eucharistia, del 17 d'abril de 2003.

Joan Pau II convocà per al 28 de juny d'aquell any el primer dels seus nou consistoris, coincidint amb els seus 25 anys de pontificat, i en el qual nomenà 31 nous porprats. Al llarg dels seus gairebé 26 anys de pontificat va crear un total de 232 cardenals, dels quals un in pectore, és a dir, que manté el seu nom en secret mentre així ho considera oportú el papa.

El 13 de maig de 1981 resultà ferit de gravetat a l'abdomen i a la mà en l'atemptat perpetrat pel terrorista turc Ali Agca, fet que va desencadenar una sèrie de malalties que el dugueren al quiròfan en repetides ocasions. Entre els principals episodis del seu pontificat hi ha la primera visita d'un papa a una església luterana (Roma, 1983), la primera a una sinagoga (Roma, 1986), la Jornada mundial d'oració per la Pau (1986) i l'excomunicació de l'arquebisbe Marcel Lefebvre (1988).

Aquell any es produí un fet històric: Joan Pau va visitar l'ortodoxa Atenes i entrà en una mesquita, la de Damasc, sent la primera vegada que un pontífex romà trepitjava un temple musulmà i pregava al seu interior.

Així mateix, figuren la primera trobada d'un papa amb una comunitat musulmana (Casablanca, 1985); l'Any Sant de 1983, a partir del qual va crear les Jornades mundials de la Joventut, celebrades a Roma (diverses vegades), Buenos Aires, Santiago de Compostel·la (Espanya), Denver (EUA), Manila, Czestochowa (Polònia), París i Toronto (Canadà) en el 2002.

La Jornada de l'any 2000 va reunir a Roma més de dos milions de joves procedents de tot el món, en la major concentració de jovent a Occident.

També destaca la trobada amb el darrer president de l'URSS, Mikhail Gorbatxov, el desembre de 1989, que va marcar el final dels règims comunistes europeus i la normalització de l'Església catòlica en els esmentats països, i la visita realitzada el gener de 1998 a Cuba, on va ser rebut amb tots els honors pel president Fidel Castro.

A part de les seves catorze encícliques, amb Joan Pau II s'han publicat els nous Codis de Dret Canònic Llatí (1983) i Oriental, a més del Catecisme Universal de l'Església Catòlica (1992), fruit del Sínode especial de Bisbes de 1985, dedicat al Concili Vaticà II.

El seu gran desig era arribar a l'any 2000, obrir la Porta Santa i introduir l'Església en el tercer mil·lenni. Ho va aconseguir, igual com el seu anhelat viatge a Terra Santa. A la primavera de 2000 va poder a la fi trepitjar Terra Santa. Va visitar la muntanya Nebo, on Moisès va veure la Terra Promesa abans de morir; Betlem, Jerusalem, Natzaret i diverses localitats de Galilea.

Durant aquell viatge, Joan Pau II, el primer a reconèixer el 1986 «els drets nacionals» del poble palestí i iniciar relacions diplomàtiques plenes amb Israel el 1994, va oficiar missa a la plaça del Pessebre de Betlem, va demanar perdó al Mur de les Lamentacions i al Museu de l'Holocaust pels errors comesos pels cristians que perseguiren els jueus, i celebrà missa al Sant Sepulcre.

El mes de maig de 2000, en el seu tercer viatge a Fàtima (el darrer dels quatre realitzats a Portugal), beatificà Jacinta i Francisco, els dos pastorets als quals es va aparèixer la Mare de Déu el 1917, i a petició pròpia es va revelar el tercer secret de Fàtima, referit a l'atemptat que Joan Pau II va sofrir el 1981.

Els altres dos secrets, que formen part d'un mateix missatge, varen ser revelats feia anys. Es referien a la visió aterridora de l'infern, la devoció al Cor Immaculat de Maria, el final de la Primera Guerra Mundial i el començament de la Segona; la conversió de Rússia i el final del comunisme. A mitjan març de 2004 va passar a ser el tercer papa que més temps va romandre al tron de Pere.

Joan Pau II no ha anat a Moscou, un viatge desitjat amb força, ja que el patriarcat ortodox de Moscou és el més important i una abraçada amb el patriarca Aleix II hauria suposat un gran pas per a aquesta anhelada unitat dels cristians. Tampoc no trepitjà la Xina, on els catòlics continuen estant perseguits.

Durant tota la seva vida el fascinà passejar per les muntanyes, però va haver de renunciar a les seves caminades a partir de 1995 després d'una intervenció quirúrgica al fèmur i a causa de la malaltia de Parkinson, que l'obligà durant anys a recolzar-se en un gaiato.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris