algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

Meteòrica ascensió a la cúpula de l'Església

Karol Wojtyla, aficionat al teatre i lluitador contra el nazisme, no tardà a destacar a la seva Polònia natal

Va néixer a Wadowice, un petit poble al sud de Polònia, el 18 de maig de 1920.
Fill d'un obrer i oficial de l'Exèrcit polonès, Karol Wojtyla va acabar el 1938 els seus estudis de batxillerat i es va matricular a la Facultat de Filologia Polonesa de la Universitat Jagellonica de Cracòvia, però es va veure obligat a suspendre els seus estudis quan el primer de setembre de 1939 els nazis ocuparen Polònia.

Fitxat per la Gestapo, es va refugiar en unes golfes de Cracòvia. Treballava durant el dia com a obrer en unes pedreres de pedra i més tard a les indústries químiques Solvay, mentre seguia els seus estudis en horari nocturn. En aquella època va conèixer el cèlebre actor Mieczyslaw Koltarszyk, creador del teatre Rapsòdic, i Wojtyla es va unir al seu grup, amb el qual va interpretar papers de contingut patriòtic.

També va participar en la resistència contra Alemanya per ajudar a salvar famílies jueves. Posteriorment, la situació de Wojtyla es va complicar a Polònia i es va veure obligat a cercar refugi en els soterranis de l'arquebisbat de Cracòvia. El 1942 va ingressar al seminari clandestí que havia fundat monsenyor Sapieha, cardenal arquebisbe de Cracòvia, i va començar la carrera de Teologia.

El primer de novembre de 1946 va cantar missa a la capella privada de Sapieha. Poc després es va traslladar a Roma amb l'objectiu d'assistir als cursos de la Facultat de Filosofia del Pontifici Ateneu «Angelicum», on obtingué el doctorat en Teologia amb la tesi L'acte de fe en la doctrina de San Juan de la Cruz.

El 1948 va tornar a Polònia i va exercir el seu primer ministeri pastoral com a vicari coadjutor de la parròquia de Niegowic, a les rodalies de Cracòvia, durant tretze mesos. El novembre d'aquell mateix any va obtenir l'habilitació per exercir la docència a la Facultat de Teologia de la Universitat Jagellonica.

El 17 d'agost de 1949 es va traslladar com a vicari a la parròquia de Sant Florià, a Cracòvia, on va exercir el ministeri durant dos anys, alternant-lo amb la seva feina de conseller dels estudiants i graduats de la universitat estatal d'aquesta ciutat.

Nomenat professor de Teologia Moral i Ètica Social del seminari metropolità de Cracòvia el primer d'octubre de 1953, va començar a impartir el 1954 classes d'Ètica a la Facultat de Filosofia de la Universitat Catòlica de Lublín, en la qual dos anys després va ser designat director de la Càtedra d'Ètica.

El 4 de juliol de 1958, als 38 anys, Pius XII el va nomenar bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Cracòvia, sota l'administrador apostòlic, arquebisbe Baziak. A partir de l'11 d'octubre de 1962, el bisbe Wojtyla va començar a prendre part activa en el Concili Vaticà II, on destacaren les seves puntualitzacions sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa.

Clausurat el Concili, el 8 de desembre de 1965 va passar a formar part de les Congregacions per als Sagraments i per a l'Educació Catòlica, i del Consell per als Laics. Després del Concili va publicar Amor i responsabilitat i Manaments de la renovació del Concili Vaticà II. El 1962, en morir l'arquebisbe Baziak, va ser nomenat vicari capitular i el 30 de desembre següent Pau VI el va elegir arquebisbe de Cracòvia.

El 29 de maig de 1967 va ser creat cardenal, fet que el va convertir en el segon més jove de l'Església catòlica, amb 47 anys. L'agost de 1978 va morir Joan Pau I, després d'un pontificat de 33 dies, i el 16 d'octubre de 1978 Karol Wojtyla va ser elegit successor de sant Pere, amb el nom de Joan Pau II. Es convertí així, amb 58 anys, en el papa més jove del segle i en el primer no italià des de l'holandès Adrià VI (1552).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris