muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
14°

Cuba torna al comunisme més dur

El Govern de Castro posa fi a les llicències que permetien desenvolupar la iniciativa privada

A partir del mes d'octubre tot aquell que vulgui començar a treballar com a massatgista, pallasso o venedor de diaris a Cuba haurà de fer-ho només per a l'Estat. El Govern socialista del president Fidel Castro, immers des de fa un any en un nou procés de franca centralització de l'economia, ha decidit tancar les portes a la tímida iniciativa privada que es va autoritzar fa una dècada a l'illa.

En els darrers anys ja s'havia anat reduint notablement la concessió de llicències per exercir certs oficis de manera privada. Però un nou reglament del Ministeri del Treball ha posat per escrit el que molts temien: ja no es concediran noves llicències per poder exercir 40 activitats.

«M'imagín que això d'ara serà amb vista a acabar amb els cuentapropistas», va dir referint-se als treballadors privats Victoria Martínez Galán, de 60 anys d'edat, darrere del taulell a la porta de la seva casa a Centre Havana, on embena barres casolanes de torró de maní. «Haurien de donar més llicències perquè la gent pugui guanyar-se la vida», afegí. Però no. Ja no s'atorgaran més llicències com la que ella té per elaborar i vendre aliments casolans, ni per treballar com a pallasso, mag, venedor de bijuteria, de llibres usats i de diaris, llauner, massatgista, polidor de pisos, soldador i unes 30 activitats més que seran assumides de nou per l'Estat. Tampoc no es concediran noves llicències per obrir els famosos paladares, els petits restaurants familiars que constitueixen l'única alternativa gastronòmica als establiments estatals. «De tota manera, des del 96 ja no donaven noves llicències. Dels gairebé 600 paladares que hi havia llavors a l'Havana, ara només n'hi ha 40», va dir Enrique Núñez, propietari del paladar més conegut de l'Havana, La Guarida.

Aquells que ja tinguin la llicència concedida podran continuar exercint i hauran de renovar-la en principi cada dos anys. I en unes altres 118 activitats es podran continuar sol·licitant llicències, amb les limitacions imposades per a aquest tipus de negocis.

«Tindran els seus motius per no donar-ne més. A mi m'agrada el que faig. Treball molt però alguna cosa guany», va dir Francisco Hernández, autoritzat per fer passeigs a al·lots en un carro estirat per una cabra.

La feina per compte propi es va autoritzar fa deu anys, enmig d'una severa crisi econòmica després del col·lapse del camp socialista i que va obligar l'Estat cubà a introduir canvis per sobreviure, després de sofrir una caiguda al Producte Interior Brut d'un 35 per cent. En aquella època, el Govern va concedir 200.000 llicències per exercir un total de 158 oficis i activitats que incloïen des de omplidor d'encenedors de gas fins a amo de «paladar». Tot semblava indicar que es permetria una major iniciativa privada en una illa en la qual el 90 per cent de l'economia continua avui en dia a les mans de l'Estat. Però després de superar el pitjor de la crisi, el Govern sembla haver decidit que no necessita obrir més espais d'iniciativa privada.

Capitalisme no
Per a l'Executiu cubà, el model xinès o vietnamita de control polític d'una banda i privatitzacions i expansió de l'economia privada per un altre no és una opció per a l'illa, perquè tem que qualsevol pas cap al capitalisme el durà a ser engolit pel seu poderós veí nord-americà.

Segons funcionaris i documents als quals va tenir accés l'agència Reuters, el governant Partit Comunista (PCC) té instruccions de dirigir una campanya contra la corrupció i pràctiques capitalistes considerades nocives. «Hi ha coses que es pot copiar als capitalistes perquè tècnicament són bones, però n'hi ha d'altres que no perquè estam construint una societat socialista», digué el membre de l'oficina política del PCC José Ramón Machado Ventura, en una reunió amb membres del partit a Matanzas. «Hi ha qui ha copiat tant el mètode capitalista que s'ha convertit en capitalista també», afegí. Les mesures preses fa una dècada, com l'autorització de la feina privada, la legalització del dòlar i l'obertura a la inversió estrangera, han fet sorgir profundes desigualtats, que el Govern, ferm defensor d'una societat igualitària, accepta de mala gana però que vol frenar.

Els cuentapropistas cubans continuen subjectes a estrictes limitacions i al pagament d'imposts, que van des de 100 pesos (uns 4 dòlars) que ha de pagar cada mes el que passeja al·lots amb un carro estirat per cabra fins a diversos centenars de dòlars mensuals per als propietaris dels paladares o els que lloguen cases. Davant la perspectiva d'un salari estatal mitjà que ronda els 245 pesos (una mica menys de 10 dòlars, que es complementa amb alguns aliments bàsics subsidiaris, habitatge, electricitat, gas i aigua també subsidiària, a més dels serveis de salut i educació gratuïts), són nombrosos els cubans que s'estimarien més treballar per compte propi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris