algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Blix nega que l'ONU hagi dit mai que l'Iraq tenia armes de destrucció massiva

El ministre Trillo insisteix que el Govern espanyol es basà en els seus informes

78978

Mentre, Bush continua la precampanya entre els hispans.

La polèmica sobre les vertaderes raons que dugueren els EUA i la Gran Bretanya a intervenir militarment a l'Iraq, amb el consegüent suport del Govern espanyol a la guerra contra Saddam Hussein, no deixa de ser notícia. L'excap dels inspectors d'armament de les Nacions Unides a l'Iraq, Hans Blix, assegurà ahir que l'ONU mai no digué que a l'Iraq hi hagués armes de destrucció massiva i acusà els governs d'aquests països d'haver fet una anàlisi «molt pobra» a l'hora de contrarestar les proves sobre l'existència d'aquest armament. Tanmateix, el ministre de Defensa, Federico Trillo, insistí que l'Executiu d'Aznar es basà en les resolucions de l'ONU per intervenir en el conflicte i no volgué «polemitzar» sobre les declaracions de Blix.

«Crec que Washington i Londres no foren prou profunds en les seves reflexions, assumiren que els iraquians tenien alguna cosa i, per tant, prenien qualsevol cosa com una prova. Fou una actitud analítica molt pobra», digué Blix a la Cadena Ser, recordant que Bush i Blair decidiren atacar quan «les inspeccions en cap cas no estaven estancades i haurien d'haver continuat».

Els arguments que el Govern espanyol assenyala clau per intervenir en la guerra contra l'Iraq -l'existència d'armes de destrucció massiva i la relació de Saddam amb Al Qaeda, desmentides ara com ara pels seus socis Bush i Blair-, i que es basaren, segons el Govern, en les resolucions de l'ONU, foren posats en dubte per Blix. «En els informes se subratllava que hi havia molts interrogants i es deixava oberta la possibilitat que hi pogués haver armes», digué, recordant que al Consell de Seguretat hi havia «una majoria en contra d'autoritzar la guerra».

Per Blix, el temps que els inspectors cercaren les suposades armes fou «molt poc» i quan se n'anaren de l'Iraq els iraquians havien començat a cooperar de manera «gairebé hiperactiva» cap a finals de gener amb els inspectors. A més, afegí que el març del 2003 els inspectors havien demostrat que «una bona part de les proves que EUA i Gran Bretanya havien presentat no eren certes».

El cas «més espectacular», explicà Blix, fou el dels presumptes contractes que l'Iraq hauria signat amb Níger per a la importació d'urani enriquit. «Fou un gran muntatge», assenyalà Blix, qui no passà per alt «el gran xou» del secretari d'Estat nord-americà, Colin Powell, davant del Consell de Seguretat quan presentà les proves dels EUA. «Al final resultà que ell estava equivocat i que nosaltres teníem raó», digué el diplomàtic suec.

Blix, que digué que s'arribà a una situació «molt més alarmista del que justificava la realitat», assenyalà que hi hagué un «error» per part dels serveis d'intel·ligència de Washington i Londres, a més de certa «manipulació», ja que els inspectors cercaren on els indicaren «i no hi trobàrem res». Trillo, per defensar la seva posició, convidà a llegir les «17 resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU». «Nosaltres no ens hem basat en cap altra determinació més que en aquesta», puntualitzà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris