algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Aznar constata a París l'abisme que el separa del moderat Chirac

El president admet que el PP passa «moments difícils» pel seu posicionament

67202

Aznar i Chirac mantingueren un encontre fred davant i darrere de les càmeres fotogràfiques.


El president francès, Jacques Chirac, i el cap del Govern espanyol, José María Aznar, manifestaren públicament ahir a París les seves discrepàncies sobre el desarmament iraquià, ja que no aconseguiren entendre's sobre la necessitat d'una nova resolució al Consell de Seguretat.

En una breu roda de premsa conjunta en acabar un dinar al palau presidencial de l'Elisi, en companyia dels seus ministres d'Exteriors, Chirac i Aznar no van poder dissimular les seves divergències. Malgrat aquest fet, al començament intentaren destacar tots els temes en els quals ambdós països coincideixen plenament, com la lluita antiterrorista i l'ampliació de la Unió Europea (UE).

«És cert que tenim un punt de vista diferent del dels nostres amics espanyols» sobre la manera d'aconseguir el desarmament iraquià, va reconèixer el mandatari francès, qui va reiterar el suport del seu país a l'enfortiment de les inspeccions de l'ONU. «No compartim (amb Espanya) el mateix sentiment respecte dels mètodes per assolir l'objectiu del desarmament. França considera que existeix una possibilitat d'aconseguir-ho per la via pacífica, mitjançant les inspeccions».

De fet, Chirac va rebutjar rotundament la possibilitat que el Consell de Seguretat aprovi una nova resolució, com ho demanen els Estats Units i els seus aliats, la Gran Bretanya i Espanya, que han presentat aquesta setmana un projecte de nou text a l'ONU. «Repetesc, la posició de França és simple», declarà Chirac. «Consideram que no hi ha cap raó que justifiqui sortir de la resolució 1441. Per tant, ens oposam a una nova resolució». «La guerra no és inevitable i seria la pitjor solució», reiterà.

Aznar, per la seva part, va assegurar tot el contrari. «Entenem que pot ser convenient una nova resolució per garantir el paper central del Consell de Seguretat i l'establiment d'una màxima pressió sobre el règim iraquià per aconseguir-ne el desarmament», replicà. Des del seu punt de vista, l'objectiu del projecte de resolució presentat pels Estats Units i els seus aliats és «garantir que l'assumpte continuï tractant-se al Consell de Seguretat», i desitjà «el major consens possible en el marc» de l'esmentada organització.

El president del Govern espanyol va insistir que «la crisi continuï sent gestionada des del Consell de Seguretat de l'ONU», perquè considera «essencial el paper central de l'esmentada organització en la política de pau i seguretat al món». «Entenem que la pressió màxima sobre el règim de Saddam Hussein és la millor garantia per aconseguir una solució pacífica, una solució en pau, com desitjam tots en aquesta crisi», declarà Aznar, que va ser rebut a l'Elisi amb molta fredor per Chirac. «La responsabilitat de la situació i les seves conseqüències recauen íntegrament sobre Saddam Hussein».

Com és sabut, el nou document presentat per Washington, Madrid i Londres diu que l'Iraq ha desaprofitat la darrera oportunitat que suposava la resolució 1441, raó per la qual en la pràctica obre la porta a una possible intervenció armada. França lidera al Consell de Seguretat el grup de països que demana més temps per als inspectors, mentre que Espanya, malgrat una opinió pública àmpliament contrària a la guerra, dóna suport als EUA.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris