nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

EUA, de dol pels morts del «Columbia», cerca les causes de l'accident de la nau

La NASA estudia les raons per les quals el transbordador perdé l'aïllament tèrmic

Mentre els nord-americans ploren la mort dels «set millors i més brillants astronautes», la NASA va prometre que «no deixaria cap pedra sense remoure» en una investigació exhaustiva, en tres comissions diferents, per aclarir els motius de la desintegració del transbordador espaciaColumbia.

Què va succeir a bord? Les anàlisis dels darrers minuts del vol i l'examen de la pluja de runes trobades a Texas aportaran potser la resposta.

Fora de la tesi terrorista completament descartada les principals hipòtesis de la investigació són:

Falles a l'escut tèrmic: La NASA ja havia revelat dissabte que, en els minuts que van precedir a la catàstrofe, els indicadors telemètrics transmesos pels captors de temperatura de l'ala esquerra indicaven una calor massa elevada, signe d'una sobrecàrrega. La tripulació no va tenir temps d'enviar un missatge d'auxili.

Les altes temperatures a l'ala esquerra podrien indicar que una de les 24.000 escames que componen l'escut tèrmic del transbordador es va desprendre sota l'efecte de la fricció amb l'aire.

Per efecte dòmino, les escames veïnes van poder desprendre's també. Les temperatures extremadament elevades (fins a 1.650 graus) exerceixen una sobrecàrrega al metall i el fonen. La nau s'hauria desintegrat.

Les imatges de vídeo preses per la NASA revelaven que una resta havia copejat l'ala esquerra deColumbia durant el primer minut de vol, després del seu llançament el 16 de gener.

En analitzar les imatges, els enginyers van poder determinar que es tractava d'un tros d'escuma plàstica, molt densa, que serveix com aïllant al reservori central fixat sobre el ventre de la nau. Una escama va poder ser feta malbé per l'impacte amb l'escuma.

Pèrdua del contro. a) Falles a la superfície de control: un dels quatre elevadors hauria deixat de respondre, ja sigui a causa d'una ruptura causada per l'impacte amb el tros d'escuma al llançament, o a causa d'una falla del circuit de comandament hidràulic.

Situada sobre la vora posterior de les ales, la superfície de control -equivalent als alerons d'un avió- permet que el transbordador efectuï una sèrie de viratges en les seves maniobres per ingressar a l'atmosfera, de manera de situar-se a 60 graus d'inclinació per dissipar una part de la seva energia cinètica.

b) Una mala orientació conduïda a una velocitat massa elevada: El transbordador ha d'estat perfectament orientat en el seu reingrés a l'atmosfera amb les ales horitzontals i el nas posicionat a 40 graus. Aquest «angle d'atac» comandat per la computadora de pilot automàtic és considerat crucial.

A més, la nau «rebota» sobre la capa de l'atmosfera com una pedra llançada damunt un estany. En fer-ho s'arrisca a prendre massa velocitat i sobrecarregar-se. En ambdós casos, a la velocitat de Mach 25 (27.000 quilòmetros per hora), el menor error seria fatal.

c) Envelliment del metall: la carlinga metàl·lica d'alumini i grafit es trenca, una ruptura causada per l'envelliment i la fatiga al qual la nau està sotmesa quan reingressa a l'atmosfera.

Aquest fenomen, anomenat «fatiga del metall» va ser constatat als avions civils de molt ús. La NASA havia suspès l'estiu passat durant quatre mesos tots els vols de transbordadors espacials després de descobrir microfissures als conductes d'alimentació dels motors.

Curtcircuits: un arc elèctric causat per un cable desproveït d'aïllant va poder haver causat un curtcircuit i provocat un incendi a bord.

Col·lisió amb un meteorit: És una hipòtesi menys probable però que no es pot descartar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris