muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
12°

«El problema són els doblers»

Israel viu un procés de radicalització cap a la dreta com mai no s'havia viscut en aquest Estat en els seus 54 anys d'història. La causa és que no saben com combatre els suïcides palestins. Tres mil anys de formació cultural i religiosa no basten per afrontar aquest fenomen, que ha trastocat esquemes, sentiments i, sobretot, la fe que la seva superioritat moral i material acabaria per doblegar els palestins.

Vered Sweed és una dona jove, assistent social i primera tinent de batle de l'Ajuntament de Netanya, situat al nord de Tel Aviv. Netanya viu traumatitzada pels atemptats. En dos anys han mort 54 israelians i 500 més han resultat ferits en aquest nucli turístic i costaner de 180.000 habitants. Vered Sweed era d'esquerres i feminista, «però m'he passat al partit de Sharon perquè després del fracàs de la Conferència d'Oslo pens que només es pot negociar des d'una actitud de duresa».

Vered lluita dins el Likud perquè a les llistes electorals hi hagi un 30 per cent de dones, convençuda que «nosaltres podrem aconseguir el que no han aconseguit els homes: l'enteniment. Però un enteniment que no pot oblidar el patiment del poble. A Netanya tenim persones traumatitzades de per vida. Són morts que caminen. Han patit atemptats, n'han resultat ferits, hi han perdut familiars. Quan senten un renou o una olor estranya, es posen a tremolar», afirma. Segons ella, la solució és «apujar el nivell cultural dels palestins perquè no es converteixin en suïcides.

Però serà molt difícil aconseguir-ho». La xerrada amb Vered es desenvolupa a pocs metres de l'hotel Park, on fa uns mesos un suïcida féu esclatar una bomba a l'interior i va provocar una matança. Netanya és a pocs quilòmetres de l'assentament palestí de Tulkarem, controlat per les organitzacions musulmanes radicals. Vered afirma amb orgull que «fa deu dies que ja torna a funcionar la zona destruïda de l'hotel Park». El que no diu és que aquest establiment és pràcticament buit, i qualque planta hotelera de la ciutat.

Mentrestant, el partit laborista, i a menys de dos mesos de les eleccions, contempla impotent la dretanització de l'electorat, que viu cada cop més pendent de les armes que d'una nova conferència de pau en la qual molts ja no creuen. Els laboristes diuen: «Hem d'aconseguir que Israel sigui una nova Haifa, on conviuen jueus, àrabs cristians i àrabs musulmans». Però a Haifa (situada al nord de Netanya) també hi ha molts d'escèptics. Selim és un àrab cristià. Ha viscut tota la vida a Haifa. És un home reconegut dins la seva comunitat i membre del Rotary Club. «Què passarà quan Bush ataqui l'Iraq?», es demana mentre mira des dels empinats vessants del mont Carmel l'enorme port de la ciutat, on hi ha la més important refineria de petroli d'Israel, creada pels anglesos després de la Primera Guerra Mundial. «El petroli mou molts d'interessos. Tal volta el problema no sigui ni la religió ni el territori. El problema són els doblers».

Però la gent vol viure. Mira de tirar endavant, malgrat que cada cotxe aparcat de cada voravia pot ser un parany mortal. «Fa 25 anys que som aquí. Sovint em deman per què no partesc. Però no ho faig. Vull quedar», afirma Edergardo, un jueu d'origen argentí que viu a Haifa. I mentre parla, mira la seva filla petita de deu anys i no amaga el temor que li provoca veure pujar un familiar o un amic a un autobús.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris