algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Bush obre foc

Kabul, Kandahar i Jamalabad foren bombardejades i perderen els aeroports i l'electricitat

34014

Bush justificà l'atac des de la Casa Blanca.

REUTERS.

Els Estats Units d'Amèrica i Gran Bretanya iniciaren ahir horabaixa l'atac contra el règim talibà a l'Afganistan com a resposta als atacs terroristes, atribuïts a Ossama Bin Laden, de l'11 de setembre, quan es destruïren les Torres Bessones de Nova York i part del Pentàgon. El president nord-americà, George Bush, assegurà que l'hora dels talibans «ha acabat», i ordenà un atac sobre les ciutats de Kabul, Kandahar i Jamalabad, on varen caure cinquanta míssils Tomahawk i sobre les quals actuaren un total de quinze bombarders. Almanco quatre d'aquests míssils feren impacte a les sis i mitja de l'horabaixa (hora mallorquina) sobre Kabul, la capital de l'Afganistan. Els projectils varen caure a la vora de l'aeroport (a uns 15 quilòmetres de la capital) i a la seu del Ministeri de Defensa, en ple centre de la ciutat, que quedà tot d'una a les fosques.

Pocs minuts després, altres míssils impactaven a la ciutat de Kandahar, capital espiritual del règim talibà. L'aeroport quedà completament destruït en la primer onada d'atacs nord-americans. Aquesta ciutat fou la primera a patir una segona onada de bombardejos i la casa del líder talibà, el mulla Mohammada Omar, podria haver estat un possible blanc, segons la CNN. L'objectiu primer dels atacs angloamericans és controlar el cel afganès i destruir les defenses antiaèries i els avions dels talibans, segons explicà la Secretaria d'Estat de Defensa nord-americana. Els míssils de creuer es llançaren des de portaavions situats al golf Pèrsic i a l'oceà Índic, així com des de submarins de la marina del Regne Unit, que participà activament en els primers atacs contra l'Afganistan, segons confirmà el propi primer ministre britànic, Tony Blair.

Malgrat tot, l'aviació va tenir un paper destacat i els bombarders i caçabombarders sobrevolaren la ciutat de Kabul, a gran altura. En la primera onada, el seu atac se centrà bàsicament sobre Jalabad, ciutat molt propera a la frontera amb Pakistan, al nord de la qual es creu que es troben els camps d'entrenament i alguns refugis de Bin Laden. La CNN confirmà que almanco tres d'aquests camps varen ser tocats per les bombes angloamericanes, mentre que el govern pakistanès assegurà que el seu espai aeri va ser emprat durant l'atac d'ahir a la nit en el qual participaren els moderns B1, els B2 i els clàssics B52, concebuts els anys cinquanta i que, gràcies als seus vuit motors, poden transportar fins a 31 tones de bombes i míssils. Una hora després dels primers bombardejos, a Kabul, les forces opositores liderades per Abdulà Abdulà començaren els atacs a les posicions talibanes que envolten la ciutat a uns quaranta quilòmetres i asseguraren que la capital caurà en pocs dies.

Les forces opositores esperen ordres dels americans per marxar sobre Kabul amb tots els seus efectius. Tres hores després dels primers impactes sobre el territori afganès, els atacs continuaven, segons la secretària de defensa nord-americana, i Kabul patí una segona onada de bombardejos. Els habitants de la ciutat no feren, en moltes d'ocasions, cap cas del toc de queda decretat per les autoritats talibanes i sortiren al carrer. Els ciutadans de Kabul que resideixen a les immediacions de l'aeropor abandonaren les seves cases, ja que els avions dels Estats Units havien bombardejat àrees properes a la terminal, des d'on s'alçava una enorme columna de fum. Les emissores de ràdio de la capital afgana repetien missatges en els quals instaven la població a no preocupar-se pels bombardejos i a respectar el toc de queda que regeix a la capital.

Aquests atacs permetran emprendre noves accions amb caçabombarders i per ventura tropes de terra, així com facilitar el terreny a les forces de l'Aliança del Nord. Les forces americanes a les immediacions de l'Afganistan inclouen 350 avions, entre ells bombarders de gran capacitat, així com naus llançamíssils, forces d'infanteria d'elit (el 10è cos de Muntanya, imprescindible en un territori com l'afganès) i unitats de les forces especials. En total, el contingent es calcula en 28.000 homes, als quals s'han de sumar 26.000 soldats anglesos presents a la zona. El Govern dels Estats Units planeja que aquesta acció militar pugui tenir la seva continuïtat durant els propers mesos i per això ha desplegat tot aquest contingent d'homes i recursos al voltant de l'Afganistan.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris