algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El subcomandant Marcos, disposat a reprendre el diàleg amb el nou Govern

El líder zapatista exigí la retirada total de l'Exèrcit a la zona de Chiapas

93826

El subcomandant Marcos amb els comandants Moisés i Tacho.

El líder de la guerrilla indígena zapatista, el subcomandant Marcos, va anunciar la matinada d'ahir que viatjarà a Ciutat de Mèxic al febrer al costat de 24 comandants més de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), amb la finalitat d'impulsar que el Congrés aprovi una iniciativa de llei sobre drets i cultura indígena.

L'anunci de Marcos se situa 24 hores després de la presa de possessió del president conservador Vicente Fox, qui havia promès enviar demà al Congrés un projecte de llei sobre drets i cultura indígena, una de les reclamacions dels insurgents per reprendre el diàleg amb el Govern. En aquest sentit, Fox manifestà amb gran alegria aquesta proposta del líder de la guerrilla indígena zapatista, el subcomandant Marcos, per tornar a dialogar, en unes declaracions en un acte públic davant desenes de milers de joves a la ciutat de Monterrey.

Fox va ordenar a les Forces Armades mexicanes divendres passat desmantellar els llocs de control militars a la zona que envolta els refugis dels insurgents i el replegament a les seves casernes de les tropes allà destacades. La guerrilla zapatista va irrompre en escena l'1 de gener de 1994 prenent quatre capçaleres municipals de l'estat de Chiapas. La Llei de Diàleg de 1995 impedeix als membres de l'EZLN sortir de l'estat de Chiapas. Així, a quasi set anys de l'aixecament zapatista, els camins de Chiapas quedaren lliures de militars perquè l'enigmàtic Marcos trencàs un silenci de mesos.

Marcos convocà la premsa en el seu enclavament de La Realidad, a Selva Lacandona, per anunciar la seva disposició a reprendre el diàleg amb el Govern de Fox i la seva visita a la capital mexicana el febrer proper. Durant la seva intervenció, Marcos també va fer un diagnòstic sobre les eleccions presidencials del 2 de juliol, que significaren la derrota del PRI després de set dècades d'hegemonia, una «rebel·lió ciutadana contra el sistema del partit d'Estat».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris