algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 14°
23°

Miquel Àngel Lladó viatja a l'«Illa de Corberana» amb la memòria poètica del pare

Evocant des de l'experiència de la mort la memòria del pare, Miquel Àngel Lladó Riba donà a la llum Illa de Corberana, un poemari nascut com una carta en clau poètica en què records i paisatges es confonen en el que és un homenatge sentit i amatent.

El volum, guardonat a la darrera convocatòria del premi Alella a Maria Oleart, va ser presentat ahir al vespre al Centre de Cultura de Sa Nostra pel seu autor en un acte en el qual no faltà la recitació de versos. És una mirada a la dolorosa experiència de la mort en què Lladó ha baratat dramatisme i aspectes morbosos per delicadesa. S'articula en tres parts, «Silenci», «Càmera» i «Acció», que reforcen la base cinematogràfica de l'evocació i permeten transmetre la sensació d'irrealitat que comporta l'experiència.

El caràcter intimista i l'afany de senzillesa presideix el poemari des del títol, Illa de Corberana, en referència a l'illot situat enfront de la Colònia de Sant Jordi, on el pare s'acostava per pescar. És l'illa del senyor de Corberana, apel·latiu emprat de manera amistosa per un dels millors amics dels pares, que esdevé ara, més i més com a retolació pel poemari, carregat de força emotiva, poètica i màgica. És l'illot que perdura, com perdura la memòria en la vida i en la poesia que es concep com a evocació feliç i saludable, defugint el plany de l'elegia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris