algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Acusen els soldats russos de cometre violacions, tortures i espoliacions

Els militars confessen que tothom intenta obtenir el màxim botí possible

Estremidors relats sobre violacions, tortures i espoliacions a càrrec de les tropes russes a Txetxènia afegiren ahir dolor i ràbia a l'angoixosa situació dels refugiats.

«A una anciana de setanta anys de la casa veïna la violaren, li robaren tot el que tenia i les coses de més valor se les emportaren els soldats en els seus blindats», va dir un testimoni anònim en declaracions al diari Izvestia.

«Entraren a la casa i ho destrossaren tot i cridant on és el teu marit, wahabita immunda?», recorda sense contenir les llàgrimes Patimat, «no em creien quan els deia que el meu marit feia dos anys que havia mort i ells em seguien insultant, després d'escorcollar la casa s'emportaren els meus doblers i marxaren». Històries com aquestes les pot contar qualsevol dels 200.000 refugiats txetxens, la majoria d'ells dones, ancians i nins, que abandonaren les seves llars davant de l'avanç de les tropes russes.

Les Tropes Unificades del Nord del Caucas (TUNC), segons la denominació oficial, aclapara efectius del Ministeri de l'Interior, l'Exèrcit, infants de la Marina i la Força Aèria i d'acord a la posició del Govern rus es troben en el territori txetxè «per exterminar les bandes terroristes».

Però l'operació antiterrorista està deixant en runes la república, que el 1991 proclamà la seva independència de Rússia i sortí vencedora en la guerra desfermada pel Kremlin entre el 1994 i el 1996. «Abans fèiem esclatar una granada a la porta o a la finestra i després entràvem», admet Anton B., un oficial de l'OMON (tropes d'elit del Ministeri de l'Interior), i afegeix: «Ara primer entram i, si fa falta, empram la granada».

Segons Anton, per als militars russos la millor defensa contra un tret per l'esquena és emprar «l'amenaça del terror», quan després dels bombardeigs i la implantació del bloqueig arriba el moment d'entrar en els poblats per comprovar si hi ha o no guerrillers.

L'oportunitat d'obtenir un quantiós botí ha posat diverses vegades al límit de la confrontació armada els militars i els policies, com va succeir quan es decidia qui entrava en un poblet on funcionava una fàbrica de licors. La disputa la guanyaren els OMON, que abandonaren el llogaret amb caixes de botelles en els seus blindats, com mostra una fotografia publicada per Izvestia, mentre que un militar sense amagar la seva enveja comentava al diari que «estic segur que aquests desgraciats tiraren part de l'equip per poder carregar més caixes d'alcohol».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris