algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

La bilbaïna Espido Freire, premi Planeta 99

Nativel Preciado quedà finalista, mentre que la favorita Rosa Montero quedà sense guardó

104430

Espido Freire, la revelació dels Planeta.

Ni Maruja Torres, ni Julia Otero, ni les també mediàtiques Rosa Montero o Ana Rosa Quintana. Va ser la jove basca Espido Freire, desconeguda encara per l'ampli públic tot i haver publicat ja dues novel·les, qui ahir aconseguí els 50 milions del premi Planeta 1999. El guardó, que ha recaigut per primera vegada a les mans de dues dones, li va ser entregat la passada nit al Saló Catalunya de l'Hotel barceloní Princesa Sofia, al costat de l'autora que ha resultat finalista, la prestigiosa periodista Nativel Preciado. El reconeixement d'una i altra autores, amb el qual Planeta trenca amb el binomi autor/autora que ja era habitual a les darreres edicions del premi, va esdevenir-se ahir en fer-se públic el veredicte del jurat, tot just acabat el sopar de gala que l'editorial organitza per celebrar l'entrega del que és el guardó més ben dotat de la narrativa espanyola.

La bilbaïna Espido Freire, que optà al premi sense utilitzar pseudònim, va ser guardonada per «Melocotones helados», una novel·la bastida amb l'encreuament de relats que ja és habitual en la seva incipient però potent narrativa. A l'obra, segons la sinopsi aportada per Planeta, s'entrellacen tres generacions d'una mateixa família, lligades «pels misteris d'uns personatges femenins que porten el mateix nom, tal volta unit a una fatalitat que els persegueix».

Per altra banda, el nom de Nativel Preciado, que ja en dies anteriors es perfilava com un dels favorits per rebre el guardó, s'amagà fins ahir sota el pseudònim masculí de Baltasar Orellana. El guardó finalista, dotat amb 25 milions de pessetes, el rebé per «Grafomanias», una obra protagonitzada per un home septagenari, ric i influent, que s'enamora de la seva doctora, per a qui recodarà dramàtics episodis del seu passat.

Segons la definia ahir Antonio Prieto, membre del jurat del guardó, Freire és «una jove molt salada, que promet». Nascuda a Bilbao al 1974, Espido Freire s'estrenà com a novel·lista l'any passat amb Irlanda, publicada per Planeta, obra en la qual ja demostrà la seva capacitat per la recreació de climes i ambients. Amb ella, Freire gaudí ja del favor de la crítica, repetit amb la segona obra, Donde siempre es octubre, que va ser publicada el passat mes de febrer per l'editorial Seix Barral.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris