muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
18°

La corrupció de la justícia

Per descomptat, tota corrupció afecta tothora el conjunt de la societat. Però si aquest és òbviament el cas, sempre hi ha un tipus específic de corrupció que resulta especialment destructiu per al teixit moral col·lectiu i que segurament és el més desmoralitzador per als individus que l'integren, fins al punt que pot resultar difícil de parlar-ne sense perdre els estreps o "per a dir-ho amb una expressió més nostra" sense perdre l'oremus, sense perdre l'equanimitat.

Perquè ja se sap que tota corrupció, com tot abús de poder, provoca un fort ressentiment col·lectiu, ressentiment que fins i tot pot fer malbé la necessària equanimitat o equitat de la persona. En definitiva, la injustícia, el mal, poden engendrar més injustícia i més mal per reacció; el desordre crea més desordre. El tema és prou clar: els ciutadans ressentits no són sempre els millors agents de la justícia. El vengador no és exactament la figura ideal per a la restauració de la pau social. En una societat corrupta, el mal pot actuar com una mena d'ona que va de banda a banda de l'estany i que alimenta el seu moviment pertorbador indefinidament, que no s'acaba mai.

Sí, la corrupció més desmoralitzadora per a una societat és la del seu sistema judicial, vertadera espinada, vertadera espina dorsal de la vida social. Si qui hi ha de restablir la justícia resulta que és venal, o que no te realment per objectiu sagrat el servei de l'aplicació de la llei i la implantació d'una justícia igual per a tothom, o si l'administració judicial sofreix una tal penúria de mitjans que els procediments i els processos s'allarguen i s'allarguen anys i més anys "perquè ja és sabut que una justícia retardada i fora de temps tampoc no és justícia", o si, en definitiva, el mot equitat perd tot sentit, aleshores és ineluctable que els ciutadans perdin tot respecte per les institucions i s'imposa la generalització del menfotisme. «Fot qui fot i visca el Rei!», és el seu lema. La validesa de tot imperatiu ètic trontolla. L'administració de la justícia es converteix en una burocràcia més i la imatge que la presideix esdevé una autèntica Medusa per a la ciutadania conscient. La injustícia prolifera i creix de forma exponencial. S'imposa fer el cap viu però «fer el cap viu» no ha restaurat mai res. Quan s'entra dins certes situacions, és molt difícil sortir-ne.

Perquè el corporativisme judicial "tan perillós com qualsevol altre corporativisme" pot defensar interessos legítims però també pot fer els ulls grossos davant pràctiques inadequades o corruptes. Com a mínim en el sentit o amb la intenció de voler evitar l'escàndol. Quan és ben convenient que n'hi hagi, d'escàndol, davant certes desviacions. Si hi ha qualcú que sigui ben necessari posar-lo a la picota és tot jutge corrupte o manifestament incompetent. No fer-ho així "no separar el teixit malalt del sa" no fa més que provocar la gangrena. I en cap qüestió són menys aconsellables les mitges tintes i los paños calientes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris