cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Marcelino Iglesias: «La política lingüística de les Balears no és aplicable a Aragó»

El president de la Diputació General prepara una llei de llengües per defensar l'ús del català a la frontera

Els càlculs aproximats de la Diputació General d'Aragó estableixen la residència d'uns 70.000 catalanoparlants al seu territori, ubicats de manera majoritària a la zona coneguda com la «franja», la frontera geogràfica i lingüística amb Catalunya. Aquesta població de dret és baixa en relació als 1.205.663 habitants registrats l'any 1995, el darrer en què es disposa de cens; això no obstant, el nou president de la Comunitat Autònoma, el socialista Marcelino Iglesias Rincón, ha anunciat la pròxima redacció d'una llei de llengües per tal de protegir el català i la «fabla», l'idioma propi d'Aragó, l'ús del qual es limità durant molt de temps a les zones de muntanya i en contexts exclusivament agrícoles i ramaders.

Iglesias va explicar a aquest diari que no pretén aplicar una llei normalitzadora seguint els models català o balear, sinó facilitar un «avanç amb la suavitat necessària per tal d'evitar qualsevol tipus de confrontació» entre la societat majoritària, castellanoparlant, i una minoria bilingüe: «Vull ser enèrgic però prudent».

De fet, l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó estableix que «les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que establirà una llei de les Corts d'Aragó». La llei mai no ha estat redactada, tot i que existí un intent per part de Santiago Marraco, qui fou president del govern aragonés preautonòmic; com féu aquest polític, Marcelino Iglesias advoca per una fórmula municipalista per tal de garantir la defensa de les llengües minoritàries.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris