nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Sánchez-Cascado intenta «posar un interrogant rere les coses» al Lul·lià

La doctora revisa el procés de canonització i demonització literàries

Quina és la justificació al contrast entre moviments literaris? D'acord amb quina sensibilitat es canonitzen o demonitzen determinats autors? Aquests i altres interrogants són els que la doctora Maria José Sánchez Cascado posa sobre la taula en el curs «Copsar la fi de segle, espressar la fi de mil·lenni», que imparteix aquesta setmana a l'Estudi General Lul·lià. La intenció principal és, especialment, «inquietar, posar l'interrogant darrere de les coses», ensenyar als estudiants a deturar-se i reparar en el que passa. El curs es desenvolupa com un recorregut per la literatura a través del que s'ha canonitzat i el que s'ha demonitzat, una revisió que la imminent fi de segle facilita i obliga. Així, Sánchez-Cascado apunta que «autors que ara són considerats sants, com Rubén Dario o Valle Inclán, foren dimonis al seu temps», fet que demostra la fluctuació en els criteris de valoració en una i altra època.

Una altra observació és la marcada tendència a contrastar, que es veu en oposicions tan habituals com la de Modernisme i Generació del 98. «Cal trencar amb aquest bel·licisme, qüestionar-se si amb aquestes etiquetes el llenguatge està dient coses o no, verificar els continguts d'aquest llenguatge». La reflexió entorn a la canonització i demonització du directament a l'anàlisi de la literatura actual, en un moment en què la canonització és de caràcter marcadament mediàtic. Segons la doctora, «ara s'imposa des de les pàgines de la premsa. Més que un gust literari, el que s'imposa és un gust editorial. Tot és molt comercial. També s'ha de dir que la canonització es dóna des de la Universitat».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris