nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
19°

El rei Hussein, una de les figures clau en la història del Pròxim Orient

El tractat de pau amb Israel el 1994 va ser una de les fites del seu regnat

El rei Hussein de Jordània hagué d'enfrontar-se a nombrosos problemes i patí diversos intents d'asssassinat en els seus 47 anys de Govern, marcats per cinc fites principals que deixaren una profunda empremta en la política de tot el Pròxim Orient.

Hussein, que va néixer a Amman el 14 de novembre del 1935, era fill del rei Talal I i nét d'Abdallah, primer monarca de Transjordània. L'11 d'agost del 1952, Hussein accedí al tron, en el qual succeí al seu pare, que hagué de deixar el poder per problemes de salut mental, un any després de ser proclamat rei fou assassinat Aldallah I a l'esplanada de la mesquita d'Al Aqsa de Jerusalen, el 1951.

Hussein, que llavors tenia 17 anys, es trobava al costat del seu padrí quan aquest va ser assassinat i va ser tocat per una bala, que no arribà a ferir-lo en impactar sobre una medalla que duia penjada al pit.

La guerra araboisraeliana de 1967 va ser la primera gran fita en el mandat d'Hussein, quan el seu país perdé Cisjordània. Després de la guerra del 1967, Israel ocupà Cisjordània, inclòs el sector oriental de Jerusalem, la tercera ciutat santa de l'Islam, després de les saudites de la Meca i Medina.

L'ocupació de Cisjordània forçà desenes de milers de palestins, habitants d'aquest territori i amb ciutadania jordana, a desplaçar-se a Jordània.

El setembre del 1970, el rei Hussein ordenà al seu Exèrcit combatre les guerrilles palestines, la presència de les quals en territori jordà havia pres la forma d'un Estat paral·lel. Aquesta batalla, coneguda com «el setembre negre» i que va ser la segona gran fita del seu reinat, acabà amb milers de morts, l'expulsió de les guerrilles i una gran ferida en les relacions entre palestins i jordans.

El juliol del 1988, la decisió d'Hussein de trencar els llaços administratius i legals que mantenia Jordània amb Cisjordània a ser un altre esdeveniment de la història del país.

El rei Hussein reconegué llavors l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) de Iaser Arafat com l'únic i legítim representant del poble palestí.

La invasió de Kuwait per l'Iraq el 1990 va ser una altra de les fites en el regnat d'Hussein, ja que el monarca optà per solidaritzar-se amb el president iraquià, Saddam Hussein, fet que provocà la ira dels Estats petroliers de la península Aràbiga.

En els darrers anys, el monarca jordà aconseguí normalitzar els seus llaços amb els països del golf Pèrsic i els EUA, sobretot quan el 1996 donà un gir radical en la seva política respecte a l'Iraq i autoritzà l'establiment en el seu territori d'un grup opositor iraquià i demanà un canvi en el règim de Bagdad. Les relacions amb els EUA tornaren a florir després de la firma per Jordània del tractat de pau amb Israel, l'octubre de 1994. El tractat de pau amb l'Estat israelià ha estat, tal vegada, la major fita del regnat del monarca haiximita.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris