algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:
10°

Josep Melià, doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears

El rector Llorenç Huguet brinda amb Josep Melià.

27-12-2016 | T. Ayuga.
«La Constitució, tot i posant l'accent de manera insistent en els drets individuals dels ciutadans, s'oblida massa sovint de les minories». Així ho afirmà ahir Josep Melià i Pericàs, escriptor, misser i membre del Consell de Redacció de Diari de Balears, en el solemne acte d'investidura com a doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears, que es desenvolupà a una església parroquial d'Artà plena de gom a gom.

El padrí del doctorant, Fèlix Pons, definí Josep Melià com «un membre capdal de la societat mallorquina» i lloà la seva trajectòria política i periodística. «Només per les preguntes que ha fet sobre la nostra història "afirmà" ha contret mèrits sobrats per a tot aquest reconeixement que li fa avui la comunitat universitària».

Les arrels  

En la seva intervenció el nou doctor apuntà la necessitat de tenir una curiositat oberta al món, però insistí en què això s'ha de fer des de les nostres arrels, «sense excloure ni marginar, però tampoc sense renunciar a res». I davant això es preguntà «¿Qui som? ¿D'on venim? ¿Què hem fet? ¿A on volem anar?».

En aquest sentit es queixà que la Constitució no ens ha deixat suficients eines per afrontar la integració dels immigrants i assegurar la pervivència cultural, i no mancaren tampoc les referències a la qüestió lingüística. «El caràcter privilegiat que té el castellà respecte de les altres llengües oficials o parlades a Espanya "digué" fa impossible la convivència entre pobles iguals. Caminam cap a una realitat cultural annexionista i cap a un model definidament colonial».

«En el món que ve "afirmà" marcat pels contactes interètnics, per la llibertat de desplaçament, la supervivència de les cultures minoritàries no serà possible si no s'articulen unes noves regles de dret i d'educació que eliminin la falsa superioritat dels poderosos sobre els indigents», digué.

Hegemonia lingüística  

El nou doctor continuà amb afirmacions com «ens trobam amb una situació a la qual la llengua econòmicament més poderosa du totes les de guanyar» o «les hegemonies lingüístiques són tan fràgils com els imperis que representen». Afirmà també que «el procés constitucional, entre altres coses, va permetre que el castellà tingués la potencialitat hegemònica que els temps i els moviments migratoris han confirmat i en definitiva el consens constitucional va quedar artificialment tancat sense resoldre els grans poblemes històrics d'Euskadi i Catalunya».

«Els sistemes autonòmics han degenerat en una nova font de corrupció que no tindria més importància si el personal de files tingués almanco la sensació profunda que s'ha anat fent camí».

Melià insistí en què «la pervivència de les cultures amenaçades no se soluciona només reconeixent els drets individuals. S'ha de donar un pas qualitatiu per tal de reconèixer els drets de les comunitats».

A la recta final de la seva intervenció «desitjà per sobre de tot que el castellà perdés el seu caràcter hegemònic, un privilegi que li atorga l'actual text constitucional que, a la vista està, cal revisar tan aviat com sia possible, no per cap mena d'inquina, tan sols per assegurar la pervivència de la meva estimada llengua catalana, la llengua dels mallorquins i dels artanencs de set segles ençà. Una llengua que té un vol de papallona, que empapa tots els vents i les remors que s'escolten arreu del país, que ha recollit tots els perfums de la terra, del camp florit que és Mallorca. Mentre continuem vius hem de proclamar, amb l'Espriu de fa trenta anys 'que ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble'».

L'arbre  

Els actes d'investidura, però, començaren el matí al campus universitari de la carretera de Valldemossa. Melià sembrà el tradicional arbre als jardins de Son Lledó després d'una trobada amb els mitjans de comunicació.

En aquesta ocasió l'arbre elegit va ser una alzina del talaiot de ses Païsses. «L'he triat per tres raons, en primer lloc perquè és d'allà on jo jugava quan era al·lot, en segon perquè és una de les espècies autòctones que millor representen la mallorquinitat i en darrer perquè literàriament és un símbol de la unió entre la cultura popular i la clàssica».

Melià es definí com «un híbrid entre un pessimista antropològic i un optismista esperançat» i assegurà que té molta de voluntat perquè les coses vagin bé, però la realitat amenaça amb desastres col·lectius».

El nou doctor honoris causa ressaltà la consciència i la presència de «minories compromeses, gent que pensa en aquest país i que ha possibilitat a les darreres dècades un canvi a millor. Malgrat tot, les onades d'immigració que la societat mallorquina ha rebut i que no tenen excessiu respecte per les peculiaritats d'aquesta Illa, fa que la situació sigui molt decepcionant i contradictòria».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris