algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Javier Tusell: «Vivim en una època de revolució individualista»

L'historiador impartí la conferència «Política i societat a l'era postmoderna»

Javier Tusell.

27-12-2016
«Vivim una època de revolució individualista en la qual la política i la societat no són res més que unes plataformes per a les oportunitats vitals de l'home». La frase pertany a l'historiador Javier Tusell, que ahir va pronunciar al centre de cultura de Sa Nostra la conferència Política i societat a l'era postmoderna emmarcada en el cicle «La postmodernitat»

El professor establí els límits històrics de la postmodernitat, «un concepte que neix a la Segona Guerra Mundial i que assoleix un punt d'inflexió amb la caiguda del món comunista el 1989. A partir d'aquestes dates van desapareixent els paradigmes interpretatius que havien regit les explicacions del món, com el marxisme, el hegelianisme o el liberalisme clàssic i s'obre un buit sobre la capacitat interpretativa del món, que se substitueix per una cascada d'informació que en molts casos és teleinformació. Es toquen aspectes de suposada superficialitat, no se cerquen esquemes interpretatius del món».

Un altre dels pilars sobre els quals va centrar la seva intervenció el cap de departament d'Història Contemporània de la UNED va ser la fi de segle i la democràcia. Segons Tusell «el fi de segle presentarà un triomf esclatant de la democràcia, però a la vegada ens permet contemplar la seva crisi. És obvi que ningú no qüestiona la democràcia com a sistema, ni els seus principis, però tothom és conscient de les mancances de la mateixa quant a funcionament real».

Aquesta fi de segle també és analitzada per Tusell com un temps en què «a despit de la revolució individualista, vivim en una època de nostàlgia i de malenconia de les grans interpretacions i de la comunitat, una recerca de la identitat que es tradueix en un retorn de la nació com a símbol de la postmodernitat, un altre tret característic és l'increment de l'interès per aspectes sectorials o minoritaris, com el feminisme o les ONGs, que també són substituts que omplen la nostàlgia de la comunitat».

Tusell va dir que «la postmodernitat posa en dubte els valors de la modernitat, però no ho fa perquè sí. El motiu real del dubte sobre aquests valors de la modernitat és perquè es veuen les debilitats de l'ordre mundial i de la democràcia, unes debilitats que es volen solucionar».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris