cielo claro
  • Màx: 10°
  • Mín:

Caso presenta una Elisabet d'Àustria lluny de les llegendes rosa i negra

La novel·lista pronuncià ahir una conferència a Palma sobre «Sissí»

Segons l'escriptora Àngeles Caso, que era ahir a Palma per pronunciar una conferència convidada per l'Associació d'Amics de l'Arxiduc, dues llegendes, la negra i la rosa, se superposen i impedeixen una correcta captació del sentit del personatge d'Elisabet d'Àustria, més popularment coneguda com Sissí, de l'assassinat de la qual a mans d'un anarquista es varen complir cent anys dijous. La novel·lista, que és autora de diversos llibres sobre el personatge, explicà que en vida d'Elisabet es va generar una llegenda negra que la feia culpable de tots els mals de l'Imperi Austrohongarès i que, de la mà del cinema, a la dècada dels cinquanta es va superposar a aquesta «una llegenda rosa». Davall d'aquests vels ella ha sabut veure el personatge apassionant d'una dona moderna que s'avançà al seu temps en molts aspectes.

Àngeles Caso va definir Elisabet d'Àustria com un personatge ambivalent: d'un costat amb una exaltació del jo i un panteisme que la feien hereva del Romanticisme alemany; i d'un altre amb elements, com l'amor a la independència i a la llibertat, que la convertien en una avançada al seu temps. Segons Caso actualment seria entesa millor que en la seva època, però que l'emperadriu, amb el seu gust per la «vida retirada», probablement hauria detestat el nostre temps, sobretot pel setge dels mitjans de comunicació.

Poetessa, seguidora d'Heine, traductora de Schopenhauer, crítica implacable de la cort dels Aubsburg, republicana i nihilista en el darrer tram de la seva vida, Elisabet d'Àustria és situada per Àngeles Caso a les antípodes de la princesa Diana, un personatge amb el qual alguns han volgut traçar un paral·lelisme. Caso considera que, contràriament a la princesa que va voler ser la «reina de cors», l'emperadriu va cercar l'aïllament i va viure d'esquena als seus súbdits per no interpretar el paper de «mona de fira» que segons ella feien els monarques davant el poble.

Caso no es va voler pronunciar sobre el valor de la poesia de Sissí, perquè digué que no la podia jutjar a partir de versions originals. En tot cas, indicà que hi havia opinions molt diverses.

Caso féu menció de l'estreta relació que mantingueren l'emperadriu i l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, un personatge tan poc convencional com ella. Recordà les diverses estades que la «viatgera impenitent» va fer a Mallorca, dues convidades per l'Arxiduc, i afirmà que aquestes li havien ocasionat una forta impressió fins al punt de fer perdre valor als seu ulls a l'illa de Corfu, on tenia una residència.

Caso recordà que l'atracció pel personatge es remuntava a la seva infantesa, quan, després de veure la pel·lícula, comprovà que l'Elisabet històrica s'allunyava molt del personatge encarnat per Romy Schneider. Aquest interès es mantingué viu durant molts anys a través del tractament que va rebre l'emperadriu austríaca en obres Jean Cocteau o de Cioran, de manera que la vida de Sisí s'anava convertint per a l'expresentadora en una espècie de «poema simbolista».

Durant la roda de premsa que va precedir a la conferència, Àngeles Caso va anunciar que acaba de posar el punt i final a la seva darrera novel·la, El resto de la vida. Es tracta d'un llibre d'intriga, ambientat a la Viena contemporània, que vol ser una reflexió sobre la identitat.

Àngeles Caso, llicenciada en història, va arribar al periodisme perquè no podia exercir la seva feina. Segons ella no va ser el periodisme sinó l'ambient familiar el que la dugué a la literatura.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris