algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 23°
25°

Les infraestructures públiques a l’Euroregió: una història de dèficits

Les Illes Balears estan molt castigades per l’Estat espanyol

Gràfic: Informe EuroMedi / Fundació Vincle

És important diferenciar la inversió respecte l’estoc de capital. Mentre la inversió és un flux que es produeix en un període determinat (per exemple un any), l’estoc és l’acumulació d’aquesta inversió en un moment donat. Un exemple fàcil: si el conjunt de particulars, empreses i estat d’un país inverteix 100 euros en un any (flux) i 150 a l’any següent (flux), al final dels dos anys tindrà un estoc de capital de 250 euros. Aquest estoc de capital pot ser de propietat privada (si l’inversor és un particular o una empresa) o pública (quan l’inversor és alguna de les administracions públiques).

Les infraestructures públiques (propietat d’alguna de les administracions públiques) formen part d’aquest estoc de capital. Concretament està demostrat que les infraestructures de transport tenen un impacte molt elevat sobre el creixement d’un país. Reduir els costos de transport i augmentar l'accessibilitat als mercats és essencial per les empreses ja establertes com per atraure’n de noves. Aquestes infraestructures poden ser: infraestructures viàries (autopistes, autovies, carreteres, carrers, etc.), ferroviàries (ferrocarrils, trens, estacions, línies, etc.), portuàries (ports), aeroportuàries (aeroports), hidràuliques, etc.

La Fundació BBVA, associada amb l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), estima i analitza de forma regular l’estoc de capital que ha acumulat Espanya i cadascuna de les seves comunitats autònomes en les seves diferents tipologies fins a un moment determinat. Dintre del conjunt de l’estoc distingeix també la seva part d’infraestructures públiques.

Una de les maneres d’esbrinar si la dotació d’infraestructures públiques d’un territori és equilibrada és comparar la proporció que representen aquestes infraestructures públiques sobre el total de l’Estat amb la mateixa proporció de generació del PIB que aporta aquest territori al conjunt de l’Estat. En la mesura que el PIB pot aproximar-se a la necessitat de les infraestructures, comparar l’estoc respecte el PIB pot permetre una visió de si un territori està prou proveït d’infraestructures. Això és el que fem en el gràfic que reproduïm aquí.

La conclusió és ben evident. Als tres territoris de l’Euroregió Mediterrània (les Balears, València i Catalunya) hi ha un dèficit històric i acumulat d’infraestructures públiques notori. En tots els casos és prou significatiu. Per exemple, en el cas de les Illes Balears el diferencial de 0,86 punts s’ha de comparar amb el PIB que genera, que és del 2,53% del total espanyol, és dir un 34% del seu PIB. I sobretot hem de tenir en compte que a una situació així no s’hi arriba per uns pocs anys en què s’hagin prioritzat determinats territoris, sinó que s’ha anat generant de forma continuada al llarg dels anys.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aqu.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris