cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
28°

Els guàrdies civils que varen vexar un ciutadà flamenc per parlar català podrien rebre una pena de fins a dos anys de presó

183515

Aquest dijous, el ciutadà flamenc Kris Charlier ha declarat al jutjat d'instrucció penal del Prat del Llobregat en referència a la denúncia que va efectuar el 2019 contra dos agents de la Guàrdia Civil que el varen discriminar i vexar a l'Aeroport del Prat pel fet de parlar català. Els agents varen retenir Charlier a l'arc de seguretat de l'aeroport perquè varen notar que duia alguna cosa sota la roba. No varen entendre les explicacions de l'afectat, que sap parlar català però castellà no, i el varen obligar a abaixar-se els pantalons en públic per a mostrar la bossa d'estoma que porta enganxada al cos des que va ser intervengut d'un càncer de colon.

Els guàrdies civils, a més, el varen denunciar per pertorbació de l'ordre públic i per negar-se a cooperar. Per la seva banda, i amb el suport legal de la Plataforma per la Llengua, Charlier va denunciar els dos agents per acusar-los d'un delicte contra la integritat moral, que pot comportar una pena d'entre sis mesos i dos anys de presó.

Ara, quasi un any i mig després dels fets, Charlier ha estat citat a declarar perquè n'expliqui la seva versió. És un fet molt remarcable que la jutgessa no hagi decidit arxivar el cas, tenint en compte que a Catalunya només existeix el precedent d'un episodi de discriminació lingüística que hagi arribat a ser investigat per la via penal. També va ser un cas de vexació perpetrat per guàrdies civils, en aquest cas contra un pagès de l'Empordà, i va acabar amb l'absolució dels agents.

En el cas de Charlier, el fet que existeixin imatges dels fets succeïts aquell dia a l'aeroport de Barcelona, podria marcar la diferència. Segons ha pogut saber la Plataforma per la Llengua, al principi del procés la jutgessa va sol·licitar a AENA el vídeo de l'episodi i la companyia l'hi va enviar un vídeo de quasi 20 hores que estava en càmera lenta. Fa unes setmanes, de cara a la declaració de Charlier, la jutgessa va sol·licitar el vídeo en un altre format i, de moment, encara no l'ha rebut. Els dos agents de la Guàrdia Civil ja varen ser indentificats per la Plataforma per la Llengua gràcies a les dues denúncies que li varen posar a Charlier. Ara que Charlier ha declarat, la jutgessa haurà de determinar si troba indicis delictius en el comportament dels agents i, si és així, els haurà de citar a declarar i estaran formalment imputats.

Neus Mestres, directora de la Plataforma per la Llengua, ha llegit un comunicat davant la porta dels jutjats del Prat de Llobregat en què ha apel·lat a l'actuació de les administracions per a acabar amb les discriminacions lingüístiques. També han comparegut a donar suport a Charlier diferents representants polítics: Dani Cornellà, diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, Juli Fernández i Engelbert Montalà, diputats d'ERC al Parlament de Catalunya, Aurora Madaula, diputada de Junts al Parlament de Catalunya, Jess González, diputada d'En Comú Podem al Parlament de Catalunya i Joan Josep Galiano Peralta, batle de Bigues i Riells.

Vexat, discriminat i denunciat

Els fets varen succeir el dilluns 9 de desembre del 2019, quan l'afectat, ciutadà flamenc i resident a Catalunya, es disposava a creuar l'arc de seguretat a l'Aeroport del Prat. El guàrdia de seguretat va notar que Charlier portava alguna cosa sota la roba i li va demanar que li ho mostrés. L'afectat li va explicar, en català, que era una bossa d'estoma, col·locada arran d'una operació de còlon per motiu d'un càncer, i que no la mostrava ni als seus familiars perquè no era agradable de veure. El guàrdia va respondre fent befa de la seva bossa d'excrements: «estoma, estoma, qué es una estoma?». A més, el treballador li va exigir que li parlés en castellà. Charlier li va explicar que era nascut a Bèlgica, i que sabia parlar neerlandès, anglès, francès i alemany, a més del català, però que no sabia parlar el castellà i que l'entenia amb certa dificultat.

En aquell moment, el guàrdia de seguretat va cridar dos agents de la Guàrdia Civil que eren prop del control. Els guàrdies varen dir al viatger de manera poc amable que tampoc no entenien el català i li varen exigir que canviés d'idioma. Ell va explicar que vivia a Bigues i Riells i que no dominava el castellà perquè la gent del poble es relaciona en català. Pensant que es referia a un poble de l'estranger, els funcionaris li varen demanar on era. Quan varen saber que era un municipi de Catalunya es varen indignar i li varen etzibar que «esto es España y aquí hablamos español». En cap cas els agents li varen oferir la possibilitat de ser atès en català o per algú que l'entengués bé, en clar incompliment de la llei. Cal recordar que la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic obliga els funcionaris a garantir «l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori».

Tot i que l'afectat va repetir als agents que preferia no ensenyar en públic l'estoma perquè es tractava de quelcom íntim i desagradable, tenint en compte la insistència dels agents i l'angoixa que li ocasionava la situació, sempre dificultada per la seva capacitat limitada d'entendre el castellà, el ciutadà va acabar cedint. Així, Charlier es va veure obligat a abaixar-se els pantalons, l'única manera de mostrar la bossa de l'estoma. En aquest moment, malgrat que l'afectat s'havia limitat a complir les ordres rebudes, els dos agents s'hi varen abraonar i se'l varen emportar a una sala petita. Allà, en presència de quatre agents més, varen redactar una primera denúncia contra ell per pertorbació de l'ordre públic.

Addicionalment, els agents varen ordenar a l'afectat que es despullés per a mostrar la bossa d'excrements, però alhora li varen ordenar que no s'abaixés els pantalons, malgrat que aquesta era l'única manera de poder inspeccionar la bossa i que aquest era el motiu pel qual teòricament se l'havia portat allà. Al final, el ciutadà va acabar per treure's la samarreta, en una situació absurda.

Fet això, els agents varen començar a registrar-li l'equipatge i li varen tornar a demanar per la seva localitat de residència. Ell els va respondre que vivia a Bigues i Riells i, en veure que havien escrit «Riels del Fai», un poble que es troba dins del terme municipal de Bigues i Riells, els va advertir de l'error. Aquesta precisió, però, no va agradar als agents, que li varen posar una segona denúncia, en aquest cas per negar-se a cooperar amb la policia. Durant l'estona en què va ser present en aquella sala, els agents de la Guàrdia Civil en cap cas varen informar Charlier dels seus drets bàsics ni de la possibilitat de comptar amb un advocat, ni tampoc no varen portar cap agent que es pogués comunicar amb ell en una de les cinc llengües que coneix bé.

Més tard, quan l'afectat ja era assegut a l'avió, un agent de seguretat va entrar a l'aeronau, li va comunicar que la policia li havia prohibit volar i el va fer sortir immediatament de l'avió. A més, no va poder aconseguir un altre bitllet perquè la companyia Ryanair li va dir que els següents vols anaven plens. Charlier va poder comprovar per Internet que allò era fals. Finalment, l'afectat no va poder volar i va tornar a la seva localitat de residència amb dues denúncies.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per iudicandus, fa devers d'un mes

Cal crear precedents contra els exaltats dels cossos repressius, cosa que ja passa.



Aquest és el camí que s´ha de fer.

Valoració:0menosmas
Per dic, fa devers d'un mes

Ho dubto.A veure si és compleix.

Valoració:7menosmas
Per nota bene, fa devers d'un mes

Ja seria hora de que alguns gendarmes s´acostumessin a acatat totes les lleis i no se les passessin pel seu arc...

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris