muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:

Manacor ret homenatge a les víctimes del franquisme i del nazisme amb cinc pedres de la memòria

Imatge d'una de les pedres de la memòria instal·lada aquest dissabte a Manacor.

CAIB

La Vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, continua estenent la petjada de les pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l'artista alemany Gunter Demnig, que ja han arribat aquesta setmana a Artà, Sant Llorenç i Algaida.

Aquest dissabte s'han instal·lat a Manacor les pedres de la memòria platejades en homenatge a les dones víctimes del franquisme: Margalida Jaume Vanrell, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull i Gabriela Grimalt Sitjar. A totes elles s'ha sumat la pedra daurada dedicada a la memòria de Joan Amer Vadell, deportat a Dachau i assassinat el febrer del 1945.

L'acte de col·locació d'aquestes pedres ha comptat amb la presència de familiars i autoritats: el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera; el batle de Manacor, Miquel Oliver, i el regidor d'Activitats i Serveis Generals, Carles Grimalt, així com els historiadors Antoni Tugores i Elena Rodríguez; la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver; Toni Puig, en representació del Comitè de Son Coletes, i Antònia Matamalas, de Dones de Llevant.

Son Coletes, a la memòria

Ha estat un acte al llarg del qual ha estat molt present la darrera campanya d'excavacions i exhumacions duta a terme al cementiri de Son Coletes els mesos de juliol i agost del 2020, dins el segon Pla de Fosses del Govern, que gestiona la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica. Fruit d'aquella intervenció es varen localitzar les restes de 18 víctimes de la repressió de la Guerra Civil, entre elles dues dones i, com a mínim, sis milicians de les tropes de Bayo, que varen desembarcar el 16 d'agost de 1936 a les costes del Llevant de Mallorca.

L'equip tècnic de l'empresa ATICS va activar posteriorment el protocol d'ADN, en el qual varen participar els familiars d'una seixantena de víctimes que se sospiten podrien estar enterrades a Son Coletes. Actualment s'està a l'espera dels resultats de les anàlisis genètiques que es duen a terme als laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, on l'ADN dels familiars es creua amb els resultats d'ADN de les restes òssies localitzades.

El tercer Pla de Fosses del Govern, que ha iniciat la seva tramitació i s'executarà entre els anys 2021-2022, inclou una nova intervenció en el cementiri de Son Coletes per continuar la recerca de més víctimes.

Homenatge a 97 víctimes

Tal com ha indicat el Govern, el projecte Pedres de la Memòria, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme de les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria vinculades al Projecte Stolpersteine.

I ho fa a través de la col·locació de dos tipus de llambordes. D'una banda, les pedres Stolpersteine daurades que volen recuperar el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s'instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears (20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera). Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una de les víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat— que s'ubicaran en les adreces on varen viure.

D'altra banda, també s'instal·len pedres de la Memòria platejadesRemembrance Stones— que recorden el nom de víctimes del franquisme. Concretament es retrà homenatge a 43 víctimes del franquisme en el conjunt de les Illes Balears (22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa), 4 a Barcelona i una a Madrid. En aquest cas es tracta de llambordes amb una placa d'acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detingut, on va ser empresonada, i data i lloc on va ser assassinada— i que s'ubicaran a diferents indrets que corresponen a l'adreça on varen viure-hi o el lloc on varen treballar-hi. Vint d'aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Balears.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per És bona idea, però no tothom pensa el mateix, fa devers d'un mes

Ara , només cal esperar que no les vandalitzin, o que qualque grup nostàlgic del franquisme no presenti cap demanda devant dels tribunals i que els toqui un jutge dels seus que les faci retirar.
Perque al feixisme, li molesta molt la memòria històrica i que se torni el nom i el record a tots.aquells que va assassainar. Li molesta encara més que el fet de que les dones i tot el col.lectiu LGTBI tenguin drets, o que se pugui parlar, llegir i escriure en Català.
Esper que hi hagi càmeres de l'Ajuntament que ho vigilin.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris