algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 20°
23°

Un estudi internacional amb participació de la UIB proposa un model computacional d’evolució lingüística

Un equip interdisciplinari de científics, entre els quals es troba Tobías Galla, de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (CSIC-UIB), ha publicat un article en la revista 'Science Advances' titulat 'Geospatia distributions reflect temperatures of linguisticfeatures', en el qual proposen i estudien un model d'evolució lingüística i que proposen la 'temperatura lingüística'.

Segons ha explicat la UIB, el model descriu tant els processos verticals com horitzontals de transmissió lingüística i defineix la 'temperatura lingüística' com la relació d'errors en la transmissió i el nombre de vegades que una característica es copia fidelment, és a dir, la propensió d'una característica lingüística a sofrir canvis.

Les causes que produeixen els canvis lingüístics, han apuntat, han estat estudiades des del naixement de la teoria lingüística moderna, al final del segle XIX.

Es creu que aquests canvis es deuen a dos tipus de processos: verticals i horitzontals. D'una banda, els canvis que es produeixen a mesura que el llenguatge es transmet de pares a fills es descriuen com a verticals (intergeneracionals), mentre que els que es produeixen per la influència d'una llengua o diverses llengües veïnes es descriuen com a horitzontals (a través del contacte entre llengües geogràficament pròximes).

El treball publicat per Galla i els seus coautors va simular l'evolució de diferents característiques lingüístiques. Utilitzant aquestes simulacions, anàlisis matemàtiques i dades recollides en l'Atles Mundial d'Estructures del Llenguatge (WALS), els investigadors varen estimar empíricament la temperatura lingüística de diverses característiques com a partícules interrogatives, números ordinals, consonants uvulars i construccions passives.

L'anàlisi es va basar en la regularitat de la distribució dels trets entre les llengües del planeta, per exemple, alguns trets apareixen en patrons agrupats en l'espai, i altres estan més dispersos.

Aquest tipus de models computacionals s'han utilitzat àmpliament en altres camps, com la modelització de dinàmiques d'opinió en ciències socials o en l'evolució genètica en la biologia.

Aquest treball, han apuntat, és un pas més en la utilització de mètodes que van des de la física estadística fins als problemes en les ciències socials computacionals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris