algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

#EmergènciaLingüística: el català ha perdut mig milió de parlants en els darrers 15 anys

178505

La Plataforma per la Llengua ha alertat aquest dilluns que al llarg del 2020 les dades sobre la llengua catalana no han estat positives: «recentment hem sabut que només el 19% dels joves de la ciutat de Barcelona parla habitualment en català. Però en altres territoris de parla catalana, com és el cas de les Illes Balears, la situació del jovent no és millor. A Eivissa i Formentera es viu una situació del tot crítica: només el 2,9 % dels joves parla habitualment en català. La llengua majoritària entre companys d'estudi és el castellà, i només el 30,6 % del jovent d'entre 15 i 24 anys de les Illes utilitza el català de forma majoritària per parlar amb els companys d'estudi». Aquesta baixada de l'ús social del català en general va quedar palesa a l'InformeCAT 2020, on es constatava que el català es parla poc a les àrees metropolitanes de Barcelona, València i Palma.

En global, el cert és que només el 32,5 % dels habitants d'arreu dels territoris de parla catalana empra el català habitualment, cosa que el converteix en una llengua greument amenaçada. Aquests darrers quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants habituals. «Si no fem res per aturar aquesta regressió, el català s'extingirà perquè, tot i que s'aprengui a l'escola, la gent no el farà servir», apunta l'ONG del català.

De fet, cal tenir en compte que quan una llengua arriba al llindar del 30 % de parlants -respecte al total d'habitants del territori-, ells mateixos són conscients de la dificultat de trobar persones amb qui poden parlar la llengua, i això fa que tendeixin a deixar d'utilitzar-la de manera espontània en l'esfera pública -per exemple, amb persones desconegudes, de qui dubten si la parlaran o no. Aquesta situació d'inseguretat dels parlants genera una espiral encara més gran de disminució de l'ús social de la llengua, perquè acaba causant que alguns que són competents en la llengua minoritzada s'acostumin a no parlar-la fins i tot amb d'altres de competents, perquè ja han adquirit l'hàbit d'abandonar-la. Arribats en aquest punt, revertir-ne la situació esdevé molt complicat. Cal ésser conscients que el català s'aproxima perillosament a aquest llindar, motiu pel qual calen mesures dràstiques i urgents, per fer front a aquesta emergència.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ja advertia al mes de febrer, durant el lliurament dels VII Premis Martí Gasull i Roig, que la llengua «es troba en emergència lingüística perquè amb el català no anem bé i, o ens posem a solucionar això amb polítiques i actituds efectives de veritat, decidides i desacomplexades, o això acabarà en desastre». I ara, més que mai, la Plataforma per la Llengua fa una nova advertència per a evitar aquest desastre. L'ONG del català ha recopilat en un dossier les dades que mostren la vulnerabilitat del català, com també què ha causat aquesta situació.

L'entitat considera que les principals causes que han portat a l'emergència lingüística són «la deixadesa i marginació del català per part de les administracions públiques, la pèrdua de consciència lingüística dels parlants i el fet que el jovent d'avui viu en un entorn audiovisual i comunicatiu altament descatalanitzat».

Precisament és aquest retrocés de l'ús del català entre els joves un punt especialment greu que marca una tendència encara més negativa per a la llengua, atès que vol dir que les noves generacions, és a dir, les qui haurien de ser el futur de la llengua, són les que l'abandonen abans.

Tot i aquesta situació tan greu que viu el català, la Plataforma per la Llengua considera que encara som a temps de revertir-la i salvar la llengua. L'entitat fa tres propostes generals per aconseguir-ho:

  • Un canvi de rumb en les polítiques públiques del conjunt de les administracions.
  • Un canvi del paisatge lingüístic -especialment del digital-.
  • Un canvi de l'actitud lingüística dels catalanoparlants.


Per tot plegat es pot afirmar que la llengua es troba en una situació d'emergència lingüística i això en pot comportar la desaparició, si no s'hi actua. Per a l'ONG del català, les actuacions per a la defensa i promoció de la llengua han de venir de les administracions però també dels ciutadans. Per això, comença aquesta campanya de divulgació que durant l'any 2021 advertirà de la situació del català a través de missatges gràfics i audiovisuals. Aquesta campanya de divulgació cerca aconseguir un canvi d'actitud en els ciutadans i que aquests exigeixin polítiques públiques a les administracions a favor de la llengua.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa devers d'un mes

A Eivissa sa situació és francament difícil, sobretot si tenim en compte que caps visibles des minso moviment social adopten posicions espanyolistes, és a dir, a favor des castellà, usant aquesta llengua molt sovent o sempre en públic. O lo difícil que és que hi haiga cançó en català. Per altra banda, una economia tan dependent des turisme, sa que més de Balears, no fa que atreure una immigració massiva no catalanoparlant que s'instal·la a una velocitat que no pot ser assimilada. De quina manera efectiva es pot assimilar sense tenir sobirania política, quan es sobiranisme és fins i tot perseguit amb sa presó?

Valoració:3menosmas
Per "Els paninsulars mos roban", fa devers d'un mes

Aulas separadas per llengua.
O sigui estudiants en llengua mallorquina des de el principi, i els altres en castellà.
Els espanyols mallorquins ja aprendran el castellà oralment, si saben bé el mallorquí.
Els espanyols castellans se lis exigeix un examen oral
de entendre i balbucejar el mallorquí. Ja lis basta no se
ha de esser molt exigent, el seu CI no arriba a tant per
aprendre el mallorquí correctament.
El sistema actual perjudica an els mallorquins.



Valoració:2menosmas
Per Smith, fa devers d'un mes

Y más que va a perder, rápido, más subvenciones!!

Valoració:-7menosmas
Per Pepet, fa devers d'un mes

Català: única llengua oficial!

Valoració:9menosmas
Per mateu, fa devers d'un mes

A Balears el català està molt pitjor que al País Valencià, a Balears els nins i joves que tenen llinatges mallorquins només parlen castellà i a Catalunya fins i tot al País Valencià molta gent que parla català tenen llinatges forasters.

Valoració:4menosmas
Per ., fa devers d'un mes

No heu crec de cap manera.

Valoració:0menosmas
Per S'arreglara quan comandem noltros a ca nostra, fa devers d'un mes

Si no s'atura de venir gentota d'aquesta que no vol parlar més que en Castellà, que creen problemes perque no volen que noltros parlem amb la nostra llengua, però en canvi no tenim cap competència per poder rebutjar que se quedin aqui, poca cosa podem fer. I és que hem arribat a un punt, en que si aqui ens dirigim en Català a qualcúns elements, aquests no just no contesten o ho fan malament. si no que en hi ha que serien capaços fins i tot de pegar nos una pallissa i devant de les autoritats, encara en tendriem la culpa noltros.

Valoració:8menosmas
Per Zabala, fa devers d'un mes

Que guay!!!

Valoració:-10menosmas
Per barrufet, fa devers d'un mes

.Lo trist de tot aixó es que els únics que ho podem arreglar som nosaltres mateixos i no ho feim,....es patètic el que ens passa,....semble a vegades que tant se ens fot.

Valoració:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris