algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Puigdemont: «Els Països Catalans tenen dret a l'autodeterminació i tenen dret a la seva confederació»

El XXXIII Seminari Blanquerna va començar aquest divendres 27, amb la Presentació del Seminari a càrrec d'Aina Vidal del Grup Blanquerna i la salutació de Josep de Luis, president de l'Obra Cultural Balear, que va voler tenir un record per als presos polítics, alguns dels quals han estat ponents d'algun dels seminaris anteriors.
A continuació es va fer la sessió titulada 'La Lluita Digital de Catalunya' amb la participació de Carles Puigdemont, president de la Generalitat a l'exili i de Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya.

En primer lloc, Puigneró i Puigdemont varen parlar dels seus llibres més recents.

Els llibres

El Conseller va explicar que al seu llibre titulat 'El 5è poder. La República Digital a les teves mans', hi desenvolupa la idea de república digital o Estat digital i va recordar que quan varen començar a parlar-ne, el desembre de 2017, els partits unionistes en feien befa i deien que «governar un país per skype és de bojos» i es va impedir la investidura telemàtica de Carles Puigdemont.

En canvi, actualment, en un any marcat per la pandèmia, s'ha arribat a investit un conseller telemàticament.

Puigneró va recordat que el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 es va poder fer gràcies a les eines digitals: «l'1 d'octubre vàrem decidir que volem ser independents, no hem pogut desplegar la independència, però això és el que hem de treballar, i mentre els ciutadans així ho expressin a les urnes, el Govern de Catalunya treballarà en aquesta direcció».

De la seva banda, el President ha publicat 'La lluita a l'exili' i abans havia publicat 'M'explico. De la investidura a l'exili', són dos volums entre les memòries i la reflexió política, que segons Puigdemont responen a la necessitat i al deure d'explicar-se: «Els dos volums són l'explicació que els ciutadans mereixen» i a més a més són una eina de futur: «el procés d'independència és un procés de dimensió històrica, un procés de llarg recorregut i amb una metodologia força inèdita, per poder fer les passes que hem de fer, hem de saber d'on venim conèixer millor les nostres febleses i, també, el nostre adversari». El segon volum és «un repàs a la feina feta des de l'exili, és un 'passem comptes' del que hem anat fent aquests tres anys» i ha explicat també que a metodologia per confeccionar el llibre és diferent a la majoria de llibres d'aquest estil, ja que des de l'inici del mandat de Puigdemont com a President, el periodista Xevi Xirgo va anar enregistrant converses amb el President que han servit per agafar aquella mena de 'polaroids' que, «posades una al costat de l'altre, fan un tot».

Aposta per una república nadiua digital

Puigdemont i Puigneró han mantingut un interessantíssim diàleg sobre les possibilitats que oferix l'aposta digital, sobre el caràcter disruptiu en la forma de gestionar el poder que té aquesta revolució digital i sobre les possibilitats que tenen el països de mida no molt gran per adaptar-se als canvis. Ambdós coincidiren en les apostes per una república nadiua digital, Catalunya com a 'smart nation' i Barcelona com a un hub digital d'Europa i coincideixen a assenyalar que tot això és impossible aconseguir-ho dins de l'Estat espanyol.
També coincidiren en que la digitalització no consisteix en replicar la mateixa administració del segle passat amb noves eines i que Catalunya té tots els ingredients per triomfar en aquesta nova era de la digitalització.

Països Catalans

La conductora de l'acte, Aina Vidal va preguntar a Puigdemont sobre el dret a l'autodeterminació i els Països Catalans i el president va declarar que «el conjunt dels Països Catalans tenen dret a l'autodeterminació, tenen dret a decidir el seu destí i, és més, tenen dret a la seva confederació, a triar lliurement el seu destí». Puigdemont va aclarir que «això no és pot fer a l'Estat espanyol, les comunitats autònomes no es poden confederar, ni ta sols es poden escriure entre elles en català» i va afegir que «res no em faria més feliç que a la República catalana s'hi afegissin els Països Catalans, i la forma de fer-ho és a través de la lliure determinació».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per dic, fa 4 mesos

Pep: No tenim de comprar ni anar enlloc.Estem a la nostre terra,en tot cas perquè no marxeu els castellanufos ja que "ANCHA ES CASTILLA"

Valoració:2menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 4 mesos

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"



Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)



Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 4 mesos

«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 4 mesos

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 4 mesos

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 4 mesos

El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència.




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 4 mesos

«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 4 mesos

«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 4 mesos

«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per arg, fa 4 mesos

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:



"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"




("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)




1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:



"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"



("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)




1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",



http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html




1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)



1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".



("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris