nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
25°

La campanya #som10milions estrena uns vídeos amb representació dels diversos parlars

11-03-2020

La campanya "Som 10 milions, som una llengua" de la Plataforma per la Llengua continua en la seva fase de difusió àmplia arreu del domini lingüístic. L'objectiu d'aquesta campanya, que ja supera les 16.000 adhesions i està generant debat social als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, és exposar que el català gaudeix d'una diversitat de parlars diferents que l'enriqueix i el fa encara més fort; però que, tot i la diversitat, en total som més de 10 milions de persones que parlem aquesta llengua.

Aquesta diversitat dialectal, però, no hauria de servir en cap cas de pretext per qüestionar la unitat de la llengua catalana. De fet, el català és, lingüísticament, una de les llengües més unitàries del seu entorn, especialment si es compara amb altres llengües europees, com ara l'alemany, l'italià, el portuguès o el castellà.

Tot i així, en les darreres dècades hem assistit a diversos intents de divisió de la nostra llengua, una fragmentació que, fins i tot, s'ha dut a terme directament des d'algunes instàncies i institucions públiques, fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d'Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó també un menysteniment absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria lingüística. Uns efectes que es provoquen des d'institucions públiques, com diversos ministeris, Renfe o el Senat d'Espanya, fins a empreses privades o l'expresident de les Balears, José Ramón Bauzá, que es va obstinar a intentar fer creure que eren llengües diferents, malgrat que la resposta pública va constatar la seva falta de raó.

Per a exemplificar aquesta diversitat d'una mateixa llengua, l'ONG del català presenta tres vídeos en què els protagonistes són els voluntaris que l'entitat té arreu del domini lingüístic. Així, totes aquestes persones implicades amb la llengua diuen la frase «Som 10 milions que parlem...» en la seva varietat de català, com per exemple el mallorquí, el gironí, l'alguerès, el valencià, l'andorrà, el tortosí, el pallarès o l'eivissenc, entre d'altres.

Mentrestant, l'entitat continua portant la campanya als carrers de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears amb un gran tomàquet de tres metres de diàmetre, que rep una bona acollida per part de la ciutadania. En aquest passeig, els ciutadans poden recollir més informació i debatre sobre la campanya, participar en un joc, fer-s'hi fotografies i signar a favor de la unitat de la llengua.

A continuació podeu veure els tres vídeos:

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per No confonguem nació i estat, fa 3 mesos

Els nacionals catalans, o sigui de la NACIÓ catalana, pertanyem, de moment, a quatre ESTATS: l'espanyol (Regne d'Espanya), el francès (República francesa), l'italià (República italiana) i l'andorrà (Principat d'Andorra). Per tant, un andorrà és un català sota administració andorrana; així com un mallorquí, un valencià, un barceloní, etc. són catalans sota administració espanyola; un de Perpinyà ho és sota administració francesa i un de l'Alguer ho és sota administració italiana.

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 mesos

Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n'hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s'era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vos-
altres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.
Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p'els avis mes qu'una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa: en lo Cançoner de París no s'hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d'Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra
Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué, teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca, sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n'haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No, per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo
qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p'el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 mesos

«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 mesos

--«Mossèn Alcover s’aixecà enmig de religiós silenci per demanar que, responent a la identitat que els ajuntava, haguessin l’acord anhelat de donar-los, a tots els homes de les terres on és parlat el nostre idioma, l’honorable dictat de catalans, i que per a tothom fossin tinguts per tals». Pere Oliver i Domenge (1906)


--«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 mesos

«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 mesos

--«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699


--«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 mesos

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-1menosmas
Per Biel, fa 3 mesos

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: 'Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca'. El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 mesos

--"Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit". La Nostra Terra (1930)


--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 3 mesos

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris