algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
18°

Compromís, En Comú i MÉS per Mallorca instaran a resoldre la reciprocitat de mitjans de forma urgent

05-03-2020

La campanya 'Reciprocitat Ara!' ha presentat al costat del senador de Compromís, Carles Mulet, una iniciativa per a demanar la reciprocitat dels mitjans públics del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. A l'acte han participat també representants de diverses entitats com Decidim, Plataforma per la Llengua, Intersindical Valenciana, Escola i el SEPC. La moció reclama sol·licitar al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital l'atribució de les freqüències corresponents (amb el seu calendari, pressupost, desenvolupament i promoció) per aquestes autonomies, per tal d'assolir la plena reciprocitat dels mitjans públics (TV i ràdio) del domini lingüístic esmentat, «per raons de veïnatge, història i culturals».

Antoni Infante, en nom de la campanya ha agraït la iniciativa del Grup Parlamentari de l’Esquerra Confederal i ha recordat que 'Reciprocitat Ara!' és una més de les campanyes que almenys des de l’any 1985 van realitzant-se a favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans a tot el territori de la nostra comunitat lingüística i ha assenyalat que els successius arguments tècnics dels diversos governs no són altra cosa que falses justificacions per amagar una negativa política a reconéixer un dret de la ciutadania que ja gaudeixen la majoria de les comunitats lingüístiques europees.

'Reciprocitat Ara!' va començar com a campanya a les xarxes socials i des del primer moment va mostrar la voluntat de permanència i d’anar creixent amb actes i intensitat fins a l’assoliment del seu objectiu.

Manuel Carceller ha manifestat que per part de la Plataforma per la Llengua «es veu imprescindible que arreu del domini lingüístic del valencià es puga gaudir d'un espai comunicatiu ric i divers en la nostra llengua pròpia. Per això, donem suport a la campanya exigint als governs estatals i autonòmics una reciprocitat total».

Carles Mulet ha assenyalat que «si al 2017 el PP va rebutjar aquesta petició per 31 vots a 21, ara és el moment. Hi ha una majoria estable i suficient per prendre mesures urgents en la matèria, ja que el procés de desenvolupament del Segon Dividend Digital (un mandat europeu), pel qual s'alliberarà la banda de 700 megahertzs (MHz) de l'espectre radioelèctric per a desplegar-hi les futures xarxes de telecomunicacions 5G, ho dificultarà del tot».

La recepció de mitjans ha estat un periple judicial i legal en els darrers anys tant a les Illes Balears com al País Valencià. La Llei de l'Audiovisual estatal estableix que dues comunitats limítrofes poden acordar bilateralment la reciprocitat de les emissions de televisió per raons lingüístiques i culturals i així es varen signar entre les diferents autonomies. El govern havia de concedir múltiplex addicionals per estes autonomies que així ho justificaren, però no ha estat així.

Al 2013 l’aleshores president valencià Alberto Fabra i el seu homòleg català Artur Mas varen signar un acord de reciprocitat de mitjans. El document fixava «la difusió efectiva de les emissions dels canals de televisió de titularitat de la Generalitat de Catalunya (TV3, 3/24, Super 3, 33, Esport3, TV3HD, TV3CAT) al territori del País Valencià, així com els canals de la Generalitat Valenciana (Canal Nou, Canal Nou HD, Canal Nou Dos, Canal Nou 24, Canal Nou Internacional) al territori de Catalunya». El tancament de RTVV pocs mesos després, però, va impedir la reciprocitat. Ara bé, amb el naixement d’À Punt l’acord ha recuperat la seva vigència tot i que no ha estat efectiva.

Al 2014 l'Obra Cultural Balear presentava una proposta per a garantir la recepció plena a les Illes Balears dels canals de televisió en català davant la reducció del nombre de múltiplex en mans de les comunitats autònomes. A les Illes Balears el senyal de TV3, Canal 33 i 324 va desaparèixer i va ser substituït pel canal internacional TV3CAT per complir la normativa de no emetre programes dels quals una altra cadena també en tengui els drets d'emissió al seu territori.

A l’any 2016, la Plataforma per la Llengua va posar en marxa una campanya on més de 50.000 persones varen signar a favor de la reciprocitat dels mitjans audiovisuals.

La intervenció de la ministra Nadia Calviño al Senat espanyol la legislatura passada dóna a entendre que Moncloa manté la mateixa postura. Aquesta restricció injustificada en la recepció dels mitjans de comunicació audiovisuals en català suposa l’incompliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), malgrat que fou ratificada per Espanya, França i Itàlia, i de la Directiva 2010/13/CE, reguladora de la llibertat de circulació dels productes audiovisuals. Que territoris amb la mateixa llengua (on s’estima hi viuen 10 milions de persones que la parlen) no puguen compartir televisió no té cap sentit i contravé la Carta Europea de Llengües Minoritàries.

«És un problema tècnic i calen solucions polítiques, ja que no es va donar en el seu moment eixe segon reclamat múltiplex i la ciutadania vol vore més mitjans i es prestaria així un millor servei públic», ha remarcat Mulet, representant territorial i portaveu de Compromís al Senat.

L'única opció que queda ara, si el govern de Pedro Sánchez no canvia de postura, és la utilització de la multiplexació estadística en el múltiple MAUT per a augmentar el nombre de canals, opció prevista en el Reial Decret 391/2019, de 21 de juny. Es tractaria, a la fi, d’utilitzar la mateixa tecnologia que a les Illes ha permés recuperar una TV3 amb limitacions de continguts, si bé això significaria renunciar a veure la resta de canals de la CCMA. El seu cost és d’uns 50.000 euros.

Pel que fa a les emissores de ràdio, la proposta passaria per permetre que les respectives emissores de ràdio autonòmiques de titularitat pública pugueren emetre en la resta de l’àmbit, pel que caldria que el Govern espanyol donés una solució tècnica i legal als tres governs autonòmics sobre aquesta qüestió.

El Govern espanyol ha d’oferir solucions tècniques a la ciutadania per a garantir els seus drets

La moció sol·licita al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital l'atribució de les freqüències corresponents per aquestes autonomies, per assolir la plena reciprocitat dels mitjans públics (TV i ràdio), donar suport a les demandes d’un espai de comunicació audiovisual comú per aquests territoris amb llengua pròpia i reconegudes oficialment i per la reciprocitat plena dels mitjans de comunicació públics en la llengua comuna de les Balears, el País Valencià i Catalunya; adoptar, en compliment de la llei, mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries de l’Estat, destinades a promoure una igualtat de drets entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encaminades a tenir en compte les seues situacions particulars i dur a terme durant l’any en curs la reforma del marc jurídic vigent per a tenir la cobertura normativa necessària per garantir la reciprocitat total dels mitjans de radiotelevisió entre els territoris de llengua comuna de l’Estat espanyol, d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem de 2012 (STS 7823/2012) i la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris