cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 27°
26°

Augmenten un 32 % les queixes per discriminació lingüística el 2018

18-07-2019

La Plataforma per la Llengua atén i gestiona reclamacions i queixes de consumidors sobre el tracte i l'atenció lingüística d'empreses i institucions que operen en el domini lingüístic del català. A més, des del 2015, també sistematitza la recollida de discriminacions lingüístiques greus per part de l'Administració pública.

Després d'analitzar i gestionar les dades, l'ONG del català ha presentat dos informes, un amb les queixes recollides durant el 2018 i un altre amb les discriminacions lingüístiques greus gestionades durant el mateix any, perquè l'entitat considera que la conscienciació dels catalanoparlants sobre els drets que tenen és també una forma de fer-los valer i reivindicar-los. En aquest sentit, des d'aquest mateix 2019 la Plataforma per la Llengua és membre de la Taula d'Entitats d'Atenció a les Víctimes de Discriminació de Barcelona, «un exemple de bona pràctica que l'entitat considera que hauria d'estendre's a altres ciutats com València o Palma».

Durant el 2018 les queixes i reclamacions rebudes per la Plataforma per la Llengua han augmentat un 32 %, passant de 430 a 570, i superant així les 500 queixes per primera vegada. Malgrat que pugui semblar que l'augment està marcat per un increment de les discriminacions, l'entitat en fa una lectura positiva, perquè reflecteix un augment en la conscienciació per part de la ciutadania i del coneixement del servei d'atenció de queixes de la Plataforma per la Llengua.

Si bé les administracions que han rebut més queixes són l'Administració espanyola i la Generalitat de Catalunya, la tipologia de queixes de les dues és diferent. En el primer cas estan distribuïdes en diferents ministeris o organismes i es refereixen o bé a discriminacions en l'àmbit de l'atenció oral i escrita, o bé són queixes genèriques dirigides a l'actitud respecte al català per part del Govern espanyol. En el cas de la Generalitat de Catalunya, la major part de les queixes se centren en dos organismes que en depenen: el Departament de Salut i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A més, els motius que originen aquestes queixes són diversos i no n'hi ha cap que destaqui especialment per sobre dels altres.

Dintre del sector privat, que continua sent el que en rep un nombre més elevat, també es mantenen les tendències dels darrers anys, amb les empreses de servei, les que basen la seva activitat en internet i les grans superfícies i franquícies com les que en reben més. Aquest 2018 cal destacar que s'ha duplicat el nombre de queixes dirigides al sector de l'hostaleria i la restauració, que passen de les 19 queixes del 2017 a les 38 del 2018. Tripadvisor, un any més, és l'empresa que més queixes rep.

«Estamos en España, hable castellano»

Pel que fa a les discriminacions lingüístiques greus per part de l'Administració pública, la Plataforma per la Llengua ha gestionat 25 casos, un nombre similar als anys anteriors: el 2017 la Plataforma per la Llengua va detectar 26 casos de discriminació lingüística, i el 2016 en va detectar 22. Igual que en els anys anteriors, els casos detectats durant el 2018 s'han produït en àmbits variats de l'Administració pública, en els diversos territoris catalanoparlants i en diferents nivells administratius. Tanmateix, com també és habitual, l'Administració central de l'Estat és la que ha acumulat la majoria de casos de discriminació, i els cossos policials, els jutjats i els centres de salut n'han estat els escenaris principals.

L'ONG del català, però, té clar que aquests casos són «només la punta de l'iceberg d'un problema d'exclusió lingüística més gran que té com a fenomen més rellevant la inhibició i l'autocensura dels parlants de català, que sovint opten per renunciar a la seva llengua. Molts catalanoparlants han interioritzat les situacions de diglòssia, de convergència cap al castellà i de submissió a un funcionariat que sovint és impositiu i arbitrari».

Un problema estructural de l'Estat

«La discriminació dels parlants de català és un problema estructural de l'Estat espanyol que s'ha construït al llarg dels segles, exclusivament a l'entorn de Castella, la seva cultura, la seva tradició, la seva història, els seus símbols i, molt especialment, la seva llengua. Encara ara, la Constitució espanyola estableix que el castellà és la llengua oficial a tot l'Estat i limita la possibilitat de fer oficial el català allà on és la llengua autòctona», expliquen des de la Plataforma per la Llengua.

Alhora, la Constitució espanyola imposa a tots els ciutadans de l'Estat el deure de conèixer el castellà i -segons el Tribunal Constitucional espanyol en la sentència contra l'Estatut de Catalunya- prohibeix que s'imposi un deure equivalent per al català, fins i tot allà on és la llengua pròpia. Aquest fet té efectes importants sobre els drets de les persones. Així, és impensable que un funcionari no entengui els ciutadans que se li adrecen en castellà, però és molt habitual que els ciutadans catalanoparlants trobin traves i obstacles quan s'expressen en la seva llengua amb l'Administració i els servidors públics. Els funcionaris de l'Administració General de l'Estat estan gairebé del tot exempts de conèixer cap llengua que no sigui el castellà.

Per tots aquests motius, la Plataforma per la Llengua va proposar un pla de xoc en el marc de la campanya 'Prou de Catalanofòbia', amb peticions al Govern espanyol, com ara derogar la discriminació legal estructural dels parlants de català, exigint la capacitació lingüística al personal de l'Administració central als territoris de parla catalana. També va demanar als governs català, valencià i balear assistència gratuïta a les víctimes i normativa autonòmica que permeti sancionar administrativament qui discrimina.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pau, fa devers d'un mes

Com diuen en la seva llengüa"No hay nadie más desagradecido que un muerto de hambre harto de pan" Afortunadament en tota regla hi ha excepcions.

Valoración:2menosmas
Per Mònica F., fa devers d'un mes

@ balearium.
Pens que cada dia et creixen un poc més ses orelles d´as.

Valoración:2menosmas
Per És una vergonya, fa devers d'un mes

Son uns impresentables. S'en van a viure a aquesta terra, perque a la seva passen misèria però ho agraeixen declarant la guerra als naturals del país que els ha acollit, tractant de destrossar la seva cultura i la seva llengua.
I ara aprofiren tota aquesta moguda de l'unionisme i de la espanyolitat i del "A por ellos" per fer la vida impossible als mallorquins, embolicats amb la bandera rojigualda-borbònica.

Valoración:4menosmas
Per Resulta que, fa devers d'un mes

A les illes Balears hi van emigrar una gent tan curta i tan dura de mollera, que per la seva inutilitat per aprendre a parlar en Català i en qualsevol altra llengua que no sigui el Foraster, han acabat implantant aquest bunyol lingüístic
I li dic bunyol, perque al Castellà el parlen malament i a cada tres paraules ni fiquen una de malsonant. Això per no esmentar tot el renouer que fa la seva xerrameca.

Valoración:5menosmas
Per balearium, fa devers d'un mes

Y aumentarán más si siguen con la campaña panca

Valoración:-3menosmas
Per quin morro a valencia i catalunya, fa devers d'un mes

Es que a Palma es parla més castellà que a València ciutat, ja que el batle de València no és d'un partit espanyol i parla català i el de Palma no parla català i és del PSOE.

Valoración:5menosmas
Per conseqüent, fa devers d'un mes

Fem-nos sentir. Exigim sa nostra identitat completa. Exigim nostros drets lingüístics.

Valoración:6menosmas
Per Sebastià, fa devers d'un mes

Malgrat la dicotomia que suposa l'enunciat, he valorat en cinc estrelles el comentari, doncs si be, per una banda l'augment de denúncies representa un augment d'agresions als drets de la ciutadania autòctona, i de manera tan repressiva com insolent, maleducada i intransigent, també és veritat i me'n alegro i congratulo a la vegada que felicito a tots els afectats que he anat seguint en aquest diari, per les seves valentes denúncies doncs representa una manera de sortir del sotmetement a que ens volen tenir i reduïr la nostra cultura fins a l'anihilació. S'ha vist i demostrat en tots els còssos i forces de l'estat, judicis i CNi's, Burrells i Fernandeses Dias, Zoidos i tan li fa PP com PPPSOE C's, i 155eros en general amb el seu "a por ellos" amb què es van cobrir de gloria aixó sí, amb una gran satisfacció per part "reial"

Valoración:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris