lluvia ligera
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
23°

[VÍDEO] La Plataforma per la Llengua denuncia la catalanofòbia als tribunals amb un espot

14-01-2019

Any rere any, l'ús del català en l'àmbit de la justícia disminueix. Aquest fet, sumat a les dificultats que comporta per al ciutadà i per als professionals emprar el català als tribunals, comporta situacions d'indefensió jurídica i de discriminació als catalanoparlants. La Plataforma per la Llengua denuncia aquesta situació a través d'un espot, basat en fets reals, en què un jutge suspèn un judici perquè l'acusat demana poder-se expressar en català. L'espot, protagonitzat per l'actriu Carme Sansa i l'actor Ricard Borràs, forma part de la campanya 'Prou de Catalanofòbia'.

La Plataforma per la Llengua posa com a exemples els casos d'altres països amb una diversitat lingüística equivalent a l'Estat espanyol. A Bèlgica i al Canadà els jutjats funcionen en les llengües pròpies de cada territori. Al Canadà tots els tribunals federals poden treballar en anglès o en francès. A la regió belga bilingüe de Brussel·les hi ha tribunals en francès i altres en neerlandès per així garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans. A més, els ciutadans de tot l'Estat poden demanar el trasllat de les causes a un tribunal que parli en la seva llengua.

«El cas dels judicis dels exiliats a Brussel·les és un exemple paradigmàtic de la defensa de la diversitat i dels drets lingüístics. Allà, els advocats del president Puigdemont i dels consellers a l'exili van poder triar un procés judicial en francès o en flamenc. Per què és impensable a casa nostra? Ho estem veient amb el cas dels presos polítics i el judici de l'1-O», ha assegurat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.

A l'Estat espanyol els jutges només han de saber espanyol, treballin on treballin. Això provoca que a Catalunya no es garanteixi als ciutadans el dret de poder tramitar els procediments en català, tot i ser llengua oficial, i, a més, si les sentències o els procediments estan escrits en aquesta llengua, qualsevol part té dret d'anul·lar-ne l'efecte fins que es tradueixin.

El mateix que passa amb els jutges passa també amb el personal de les oficines judicials. L'Estat fa convocatòries diferents per a cada comunitat autònoma, però a l'hora d'assignar les places el català no és un requisit i ni tan sols pot ser un mèrit perquè l'article 483.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) impedeix que la llengua formi part de la puntuació que dona accés a les places.

«Aquesta situació esperpèntica fa que el dret formal de parlar català sigui paper mullat: molts catalanoparlants creuen que parlar la seva llengua els perjudicarà, i si, malgrat això, la fan servir, pateixen discriminacions, ja sigui de manera subtil -suggeriments- o explícita -ordres il·legals, vexacions, amenaces...», ha assegurat Òscar Escuder. «Aquesta situació de privilegi d'una sola llengua -en aquest cas, de l'espanyol- afavoreix que es desenvolupin actituds catalanòfobes als tribunals», ha apuntat.

La web www.proudecatalanofobia.cat ja ha recollit més de 14.000 signatures per acabar amb la impunitat de les discriminacions lingüístiques.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Colau, fa 9 mesos

Sa mateixa por me fan es centrelisme espanyol i es centrelisme català. Cap des dos me donen confiança. Estic preocupat, veig perillar sa meva identitat.

Valoración:-1menosmas
Per Colau, fa 9 mesos

Jo trob que sóm mallorquí i prou. I tenc amb comte lo que m'ensenyaren es meus padríns, i tenc mes de 50 anys: Català, si no te l'ha feta, aviat te la farà. Aquesta dita és ben mallorquina. A partir de fa devers 15 anys els malloquíns hem tornat ben cap de faves.
En un judici "català", si jo me poss a xerrar es mallorquí tancat d'on sóm, tampoc m'entedràn.

Valoración:-5menosmas
Per guillem, fa 9 mesos

L'estat espanyol ens tracta molt miserablement per por a que puguem destapar les particularitats que ens fan diferents a les altres comunitats. No poden deixar entreveure que convivim diferents pobles, diferents tradicions i diferents històries. La seva essència imperialista quedaría diluida si les diferents Comunitats Autònomes puguessim decidir i legislar sobre com aplicar competències d'ordre públic, justicia, presons, espai aèri i ports.

Valoración:12menosmas
Per Idò sí., fa 9 mesos

Tenim dues llengües oficials, però una és més oficial que l'altre, que de poc que ho és quasi no compta. Curiosament, aquesta que és oficial i pels qui no la parlen no té cap dret a ser parlada és la pròpia de la nostra comunitat, l'antiga, la tradicional, però que als colonitzadors els fa nosa, i ja se sap que els colonitzats no solen tenir drets lingüístics. I qui és que diu que som colonitzats? No ho sol dir ningú, però amb el nostre comportament submís davant els forasters i els estrangers bé es òt deduir que ho som, colonitzats.

Valoración:11menosmas
Per Lluís, fa 9 mesos

Espanya no té remei, ja fa molts segles que estem igual, la catalanofòbia és a tot arreu.
Quan una cosa no té remei, una de dues, o capcots ens avergonyim i ens tornem els seus subordinats o ens alcem.
La resposta és només una: aneu a pastar fang

Valoración:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris