cielo claro
  • Màx: 10°
  • Mín:

Alamany (CatEnComú): «Necessitam un nou referèndum digne del poble de Catalunya»

Elisenda Alamany, portaveu parlamentària de Catalunya en Comú, ha visitat recentment Mallorca.

07-10-2018 | dbalears

Elisenda Alamany, portaveu parlamentària de Catalunya en Comú, ha visitat recentment Mallorca per participar a la taula rodona. 'Reflexions sobre un nou sobiranisme progressista'. La política catalana ha respost molt amablement les preguntes d'ONA Mediterrània i dBalears.

-Quin és l'objectiu que es planteja amb aquesta xerrada?
- La xarrada vol parlar des del després dels fets de l'1-O, en quina situació es troba Catalunya, però també escoltar les reflexions sobre projectes com MÉS per Mallorca. Entenem que moltes vegades quan es parla de sobiranisme s'oblida que va irrompre també una força del carrer, com va ser el 15M que va plantejar que la política institucional calia renovar-la amb noves maneres de fer política i que per tal de fer sentir les nostres reivindicacions calia anar de la mà de moltes forces d'esquerres que s'havien presentat per separat. En el cas de Catalunya aprenem que podem assolir les nostres reivindicacions de sobirania, en plural, si som capaces d'arrossegar grans majories. Per tant, cal crear projectes amb grans majories polítiques a nivell institucional i arrossegar també grans majories socials que surten al carrer, i que en el cas de Catalunya comparteixen l'interès pel Dret a Decidir.

-Quin sobiranisme defensa la seva formació política que pugui ser diferent del que defensen partits com ERC o PDeCAT?
-Moltes vegades a mi m'ha faltat que ERC fos més valenta i que representés un sobiranisme que quedés deslligat del lideratge que ara pot representar Torra, però que històricament ha representat Convergència o el PDeCAT. És difícil dir-li a la gent que s'obre una nova època i que es pot construir un país nou dient-li que anirem de la mà d'aquells que van representar durant dècades (en especial des del 2008) la pràctica de l'austeritat. I que també van ser protagonistes de grans espectacles de corrupció, mentre deien a la ciutadania que s'arromangués encara més. Per tant, nosaltres creiem que el lideratge del sobiranisme a Catalunya ha de pivotar sobre l'esquerra. Una esquerra de la qual hi forma part molta gent que durant dècades s'ha sentit allunyada dels partits tradicionals.

- Parlem de la realitat catalana des de l'1-O de 2017. Per començar, què han fet malament els unionistes?
-Fer veure que l'1-O no va existir. I pensar que també hi ha unes reivindicacions que es troben al carrer que desapareixeran com si fossin coses merament espontànies. Quan algú aspira a governar un país ha de tenir molt clar quina és la societat que té al davant i més de 2 milions de persones que volen decidir el futur de Catalunya no desapareixeran d'un dia per l'altra. Cal, per tant, una solució política. Més ceguesa i més sordesa no aportarà cap solució política. Aquesta és la reflexió que aquells que van aplicar l'article 155 haurien d'aprendre.

- Què s'ha fet malament des del bloc independentista (ERC, PDeCAT, CUP)?
-Jo els convido a una reflexió. A pensar que és el que va fer que moltíssima gent, no només aquella que volia la independència, sortís a defensar els col·legis electorals del referèndum i que és allò que poden fer aquestes persones a partir d'ara. Estic convençuda que si sabem llegir el que va passar l'1-O, i a la vaga del 3-O, estarem més pròxims a una solució que ajudi a desencallar l'actual situació. No crec que de l'1-O es pugui despendre que existeix un mandat o que hi hagi una República constituïda. Crec que cada vegada més, el sentit comú del país es mou en aquest sentit. El que realment hi ha és un enorme potencial de gent que va sortir al carrer en contra de la repressió i una ampla capa de la societat catalana que està a favor del Dret a Decidir. Que reprova els polítics que van aplicar l'article 155 i estic convençuda que d'aquesta gran massa sobiranista existeix una possibilitat d'oferir solucions polítiques per a Catalunya. Nosaltres continuem emplaçant a aquesta gran majoria que pot fer possible el veritable referèndum que es mereix el poble de Catalunya.

-I en tercer lloc, què es pot haver fet malament des del bloc dels 'comuns'?
-Crec que nosaltres varem trigar massa a prendre decisions, o explicar-nos prou bé, sobre allò que era possible que fos l'1-O. Varem dir que segurament no seria el referèndum definitiu que Catalunya necessitava. Això, penso que al llarg dels mesos s'ha confirmat; no va ser el definitiu. Sí que és veritat que nosaltres érem un projecte polític que tot just naixia i els debats centrals que havíem de tenir com a partit polític van arribar massa tard. Crec que això no ens va ajudar a explicar-nos de cara a la ciutadania. Alguns de nosaltres hi varem participar, pensant que era allò que movia a una gran part de la societat catalana i que no en podíem ser al·liens. Però penso que ens va faltar capacitat d'adaptació i debat intern respecte el nostre posicionament polític.

-Dins l'actual mapa parlamentari de Catalunya, després de les eleccions de desembre es confirma que els 'comuns' són peces claus per aconseguir més majories. Heu tengut pressions reals per part d'altres partits per acostar-vos a ells? Us reclamen aquesta passa?
-Si he de ser sincera, aquesta pressió no existeix. A allò que avui assistim al Parlament és a una tensió real entre els dos partits majoritaris del Govern català. Ni tan sols hem pogut asseure'ns per parlar dels pressuposts. Hi ha situacions de bloqueig i això és preocupant. Sobretot tenint en compte que tenim gent a presó i molta altra forçada a marxar fora del país.

-Els votants independentistes creuen que si primer s'assoleix aquesta República, després ja es podran aconseguir més mesures socials?
-No sé què és el que pot pensar un votant d'aquestes formacions polítiques. Ara bé, quan jo vaig veure la imatge de proclamació de la República amb gent molt il·lusionada a la plaça de Sant Jaume, em va venir al cap que les coses no van només de proclamar-les. Cal fer-les. Amb la proclamació de la República penso que hi havia un país per construir que no tenia els fonaments i ni tan sols les bases per a ser construït. I penso que també li hem de dir a aquest votant, que qualsevol objectiu polític és legítim, però que el sobiranisme va de construir. No va ni de retòrica ni de proclamacions simbòliques i que ens trobarà construint, si som capaços d'arrossegar grans majories socials i polítiques en el fet que ens uneix. I crec que ha arribat el moment de dir que no existeixen varetes màgiques, ni fórmules màgiques, però que estic convençuda que arribarem a una solució política no fent petita la massa sobiranista amb discursos d'unilateralitat, sinó dient que existeix una gran part de la societat catalana que està a favor del Dret a Decidir. És aquesta gent a qui hem de saber mobilitzar.

-Vostè creu que tendrem una millor societat si a Catalunya hi ha independència?
-Mai m'ha preocupat l'estatus jurídic que ha de tenir Catalunya amb l'Estat espanyol. Crec que no és l'únic debat que hem de tenir. Hem de debatre com aconseguir més sobirania per tal de poder governar-nos i millorar les condicions de vida de la gent. És veritat que això pot venir amb una República Federal o una República Confederada, o amb un Estat independent. Però crec que el que no s'ha fet durant aquests dos anys és construir aquest país que després, o paral·lelament, hem de decidir quina relació té amb l'Estat espanyol. Ara bé, en els últims dos anys, les poca cosa que s'han fet és centrar el debat sobiranista només en una qüestió independentista, quan en realitat anava d'una altra cosa. No anava només de la independència, que també, sinó de quina Catalunya volem. És el que hauríem de parlar en aquesta legislatura. I també paral·lelament, òbviament, pressionar com més millor, per obtenir el referèndum que es mereix Catalunya. És una estratègia de grans majories i que mereix d'asseure'ns tots a la taula per compartir el que ha passat però també cap on anem.

-Anar a noves eleccions és una solució, com alguns han plantejat?
-No és una solució pel país. No convenen noves eleccions i no són la solució.

- Quin és el moment de major tensió que recordau des de l'1-O fins avui?
-Un de bo i un de negatiu. Crec que malgrat les imatges de repressió política, l'1-O va expressar el batec d'una societat mobilitzada en contra de la repressió i va generar moments de comunitat molt forts. Crec que això a Catalunya era molt important. I un moment negatiu, van ser els dies que vam veure com tancaven polítics a la presó. En el meu cas, Oriol Junqueras havia sigut professor meu a la Universitat i ho vaig viure amb molta tristor. Crec que és un dels dos moments que marquen la història del nostre país i que esperem que aviat puguem resoldre.

-Com valoreu la decisió de Xavier Domènech de retir-se de la primera línia política?
-La marxa de Domènech és un cop per al nostre espai polític. Però també és una pèrdua per a la política del país. Ell és la persona que va fer moure a moltes persones, com ara jo, a fer el pas per tal de construir un projecte. Avui, la nostra principal missió és apuntalar l'edifici que Domènech va començar a construir. És una persona capaç de crear consensos i fer agafar de la mà a gent molt diversa. Ell ha sigut capaç de mostrar a la societat catalana que hi ha una altra manera de fer política.

-Per acabar, creu que podem desencallar l'actual situació?
-Com que sempre fem lectures negatives de tot allò que ha anat malament, jo en faré una lectura positiva. Una cosa és clara: hi ha una possibilitat de sortida política per a Catalunya. La solució no vindrà per sentències de tribunals, ni per enviar-nos més policies quan vulguem decidir el nostre futur. De l'1-O en depèn el futur del país, si entenem que és la possibilitat d'apel·lar a un 80% de la societat catalana per pressionar per tal d'aconseguir un nou referèndum. Ara bé, si la sortida continua sent pensar que de l'1-O en surt un full de ruta de via unilateral, crec que això ens allunya del sentit comú del país on ara mateix ens trobem. Per tant, tenim l'oportunitat de llegir el que ha passat a la nostra societat i d'empènyer, des de la diversitat que existeix políticament, per tal de trobar una sortida. Estic convençuda que hi ha una solució.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià, fa 5 mesos

La vostra "dignitat" no em convenç gens ni mica, ni em sembla la millor solució per a Catalunya.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris